_L’endemà ens llevem ben d’hora ben d’hora ben d’hora, però al mirar per la finestra veiem que està ploguent, ja sabíem que durant el trek plouria, però tot i així ens fot. Preguntem als guardes del refugi si tenen la previsió del temps i clar ni ells ho saben, el temps és imprevisible a Islandia. Decidim esperar una mica a veure si afluixa, i de seguida que para una mica comencem a caminar.

Dia 1 (21/08/2011): Landmannalaugar - Hrafntinnusker: 12km en 4.5 hores
El primer dia és de pujada, i tenim la sort que deixa de ploure, passem per fumaroles, camps de gel i camps de lava seca, el paisatge d’aquesta zona és molt curiós, no hi ha quasi vegetació però tot i així, la combinació de colors i de paisatge és verdaderament espectacular. A dalt ens espera la cabanya que hem reservat, realment estem al mig del no res, per sort es ben calenta i acollidora. Aprofitem per la tarda a explorar la zona i pujar algun cim, aquí estem en el punt més alt del trek, quines vistes!

Dia 2 (22/08/2011): Hrafntinnusker – Álftavatn: 12km en 4 hores.
Avui no fa tant bon temps, tenim assumit que faci fred i que plogui, però el pitjor en un trek així és que hi hagi boira.  Comencem a caminar, de baixada aquest dia, comencem amb boira però per sort es va aclarint i a la distancia es veuen llacs, glaciars i muntanyes, avui tot és més verd i, quan el temps ho permet veure, torna a ser espectacular.

__Dia 3 (23/08/2011): Álftavatn - Emstrur (Botnar): 15 Km en 5 hores
Avui el païsatge torna a canviar, es pot dir que és desertic, i és un dia de fred i pluja lateral força emprenyadora. La novetat del dia és que ens trobem rius, i un parell d’ells no tenen pont! Així que toca treure’s els pantalons i travessar els rius tant ràpid com podem, obviament l’aigua està gelada, unes hores abans formava part d’un glaciar, tot i així resulta prou divertit.
És el dia més llarg així que estem contents d’arribar els primers a la cabanya, ja que podem posar tota la roba a asecar directament. A en Robert però encara li queda algo d’energia per anar a veure el canyó que hi ha aprop, és un canyó profund, d’uns 500 metres, molt vertiginós, però que val la pena de veure

_ Dia 4 (24/08/2011): Emstrur (Botnar) – Þórsmörk: 15km en 5 hores
Últim dia del trek, avui hi ha talls que hem de baixar amb cordes, i els rius sense pont que no faltin, portem varis dies caminant i anem cansats, per sort el temps acompanya i tot xinu-xano arribem a Porsmork, on després de dinar pa amb llangonissa el bus ens recull.
El trajecte en bus resulta curiós, el bus va travessant rius sense problemes però quan estem a la carretera de debò va i s’espatlla. Sort que en aquest païs hi ha eficiencia escandinava i al cap de 15 minuts ja estem dins d’un altre bus tot fent camí cap a Reijkavik.

_Hem passat 5 dies cansats pero molt bons, sens dubte el millor trek que hem fet fins ara!

Per fer aquest trek és molt recomenable reservar els refugis amb molta antelació, ja que si no és molt probable que no trobis lloc, també hi ha l’opció de portar la tenda, però s’ha de tenir en compte que les temperatures, fins i tot a l’estiu, són força extremes. Allotjar-se als refugis és una bona opció perquè a més vas coincidint sempre amb la mateixa gent i acabes fent colla. Els refugis es poden reservar a través de la pàgina web de l’associació: http://fi.is/en/home/ , per estalviar una miqueta et pots fer el carnet de membre de l’ITA, que a més és vàlid per a altres refugis d’Islàndia.

En breu intentarem anar actualitzant el viatge amb les zones que vam visitar i les activitats que vam fer per allà, Islàndia és un país de contrastos i definitivament s’ha de visitar!!

Per pujar a Núria hi ha diferents rutes, nosaltres vam escollir la ruta que pasa pel pont del Cremal. En total la ruta de pujada i baixada són uns 15kms, hi ha un desnivell acumulat de 932m i per pujar vam tardar 3 hores amb parada per dinar inclosa; pel que fa a la baixada, vam tardar unes 2:45h.

La ruta és prou maca i força transitada, una vegada vam arribar a dalt ens vam relaxar un estona abans de tornar a baixar cap a Queralbs. Aquest trek ha estat un bon inici per la nostra “posada a punt”.

Aprofitant que la setmana vinent hi ha un cap de setmana llarg marxarem cap al parc d’Aiguestortes per fer una segona fase “d’entrenament”. La idea és acampar un parell de dies a Espot i des d’allà aprofitar per fer un parell de treks.

El segon dia a Andorra, després d'un esmorzar de luxe, decidim fer un trekking per treure una mica la pols a les botes. A Andorra hi ha molts treks per fer de diferents nivells i durades. Nosaltres ens decidim per pujar a a l'Estany de Juclar, diuen que és el més gran del país. Per arribar fins aquí s'ha d'anar direcció a Soldeu i pel camí a Soldeu et trobes un trencant que indica la Vall d'Incles, aquest últim tall val molt la pena, esta asfaltat i és molt estret en molts trams només hi passa un cotxe, però les vistes són espectaculars, la carretera voreja un riu i está ple de vaques i caballs pasturant.

Aparquem el cotxe i comencem a pujar, la primera mitja hora es suau i després tot es pendent molt rocosa fins arribar al llac. El llac es troba a uns 2300m i encara trobem restes de neu; la idea era dinar a dalt però com que hem esmorzat tant no tenim gana així que decidim anar baixant per fer gana, acabem dinant a la zona de picnic que hi ha a 30 minuts del pàrquing.

Després del trek decidim anar a veure la zona d'Ordino, els paisatges tampoc ens decepcionen, trobem algunes hermites pel camí i ens parem a visitar-les per fora, per poder visitar les hermites per dins t’has d’apuntar a un tour organitzat que només fan determinats dies. També passem per algunes estacions d’esquí, es fa estrany veure les estacions tancades i tant solitaries. Per acabar de rematar el dia anem a sopar a la capital, tot i que són més de les 22:30h els restaurants encara hi ha cua per entrar a sopar, ens decidim per un restaurant petitet però on tenen un menú que no está gens malament.

L’últim dia ens aixequem una mica més tard, i després de deixar l’hotel anem cap a Andorra la Vella a passejar per el centre amb la intenció de fer alguna compra, sense èxit, no estem inspirats... Així que decidim anar a visitar les últimes hermites de la zona de Sant Julià de Lloria. Abans de marxar d’Andorra ens parem al punt de trobada per comprar una mica de menjar i comencem la operació tornada.

Aquests tres dies a Andorra han estat molt relaxants i hem pogut desconectar molt, a més Andorra esta maquíssima en aquesta època de l'any, només ens ha faltat anar a Caldea, però no hem tingut temps! Suposo que així tenim l'excusa per tornar-hi ben aviat...