A Tailandia ens hem centrat basicament amb el Sud, ja que al Nord ja hi vam estar fa uns anys, tambe hem tornat a Bangkok, on res ha canviat, Kao San segueix sent tant estressant i ple de gent com fa uns anys i fins i tot l'hostal on vam estar no ha canviat en absolut i sobretot el mes important, els cocos fresquets segueixen sent tant fresquets i bons com recordavem :)
En total hem visitat 3 illes i una peninsula, a totes les illes hem fet mes o menys el mateix; platgeta, menjar be, snorkeling i submarinisme, i beure un munt de sucs de fruita fresca.
Koh Tao ens va sorpendre gratament per la seva tranquilitat, segurament degut a la festa de la lluna plena a l'illa veina, aqui els preus de submarinisme eren molt economics. Les primeres impressions de Railey no van ser massa bones, ja que ens vam trobar algun local una mica borde i els preus desorbitats, pero un cop vam explorar la zona ens va anar agradant mes. Koh Phi Phi te un entorn mari impressionant, i va ser on vam disfrutar mes amb la vida marina. I per ultim Koh Lipe, una illa mes desenvolupada del que ens esperavem pero una vegada mes amb un entorn mari que val la pena de visitar.

El millor

• Poder relaxar-nos despres de passar tres setmanes dures a Myanmar
• Els sucs i batuts de fruita fresca
• Els cocos de Bangkok, despres de tants mesos viatjant podem afirmar que son els mes frescos i sabrosos del mon!
• Fer Diving i snorkeling en aigues amb molta vida submarina
• La facilitat de desplacar-se pel pais.
• Comprar robeta nova i barata, despres de tants mesos d'anar cutres...
• El menjar, sobretot el "green curry" i el "yellow curry", bonissims!

El pitjor

• Preus elevats a les illes
• La calor excessiva que a vegades feia.

En total hem passat 15 dies i hem gastat una mitjana diaria de 57 lliures o el que es el mateix 65 euros; ens hem passat un pel de pressupost degut a que la silvia s'ha acabat de treure "l'open water" i per les immersions que hem fet, sobretot el de Koh phi phi, que ens va costar dos dies de pressupost. A destacar, la visa per entrar al pais es gratuita, si entres per via aerea sol ser per un mes, pero ens han dit que si entres per terra es nomes per 14 dies.
En definitiva, hem passat uns dies de descans i solet molt agradables, pero hem trobat a faltar una miqueta la cultura i simpatia Thai que ens va captivar tant del Nord del pais, potser perque el sud s'ha tornat molt turistic, potser perque la cultura es diferent aqui, o potser perque en tres anys i mig nosaltres hem canviat.

Despres de tants dies de platgeta i bona vida continuem fent ruta cap al sud de Malaysia, la nostra seguent destinacio es la jungla mes vella del mon, fa 130 millions d'anys que existeix, el Taman Negara, que esta ple de vegetacio i animals com tigres, orangutans, etc.
Arribem a l'hostal i els insectes son de proporcions enormes, volant pels llums hi ha mosques gegantines, pels terres escarbats gegants, i els grills, no els veiem, pero tambe deuen ser de proporcions industrials ja que son eixordadors.
Ens aixequem de bon mati i anem a explorar la jungla, la vegetacio es molt densa i es senten sorollets per tot arreu. La primera activitat que fem es la de caminar pel canopy, un pont de corda i fusta penjat a 45 metres d'altura, fa bastant de respecte caminar-hi pero es prou divertit! Per la tarda intentem anar a visitar una cova que hi ha dins la jungla pero a mig cami es posa a ploure torrencialment, amb tanta pluja no trobem el cami, aixi que ens en tornem ben xops i sense visitar-la.

Durant el dia, dins la jungla, hem sentit molts crits i sorolls d'animals pero n'hem vist cap, per sort al vespre ens relaxem al balco de l'hostal i descobrim esquirols voladors penjats de la cua i varis ocells tropicals de diferents colors fent la seva vida pels arbres, molt entretingut.
El dia seguent baixem pel riu en barco, durant un parell d'hores podem veure l'espessa vegetacio que creix a cada canto del riu, amb aixo ens donem satisfets de jungla i anem tirant ja cap a Kuala Lumpur, la capital.

Despres de Koh Lipe encara no ens donem satisfets d'illes paradisiaques i decidim anar cap a les illes Perhentians, a Malasia. Per arribar a la frontera de Sungai Kolok el minibus travessa la part mes del sud de Tailandia, regio conflictiva aixi que la carretera per on passa el minibus esta protegida per centenars de militars i policies, cada pocs minuts hi ha un control.
Sense problemes passem la frontera, nomes d'entrar al pais ja comprovem que els malasis tenen molt bon humor, un dels guardies quan veu d'on som ens deixa anar un comentari "oh Spain, Fernando Torres". Una estona despres quan intentem agafar un taxi per anar cap a les illes, tenim els nostres dubtes que tinguem temps per agafar l'ultim ferry i el taxista ens deixa anar "don't worry, me schumacher" i ens petem el cul.
Un parell d'horetes mes tard doncs ja estem relaxant-nos a la platja de Long Beach de Perhentian Kecil. Aquesta illa ens ha sorpres perque es la menys desenvolupada de les ultimes que hem estat, no hi ha carreteres i la gran part de l'illa es jungla verge. Com ve essent habitual, la platja es una passada, amb palmeres, aigua cristallina i sorra clara molt fina, es tant acollidora que ens passem quasi tot l'endema fent-hi panxing!

 El menjar tampoc esta malament, tot i que a les barbacoes que organitzen s'hi poden trobar opcions ben estranyes com carn de tauro i de manta, ben fresca i pescada localment!
En aquestes illes es tipic fer snorkeling, sentim la gent a l'hotel que diu que ha vist tortugues, taurons i mantes a dojo aixi que l'endema hi anem nosaltres. Amb aixo no hem tingut gaire sort, fem snorkeling en un dia de tempesta i veiem quatre peixets comptats, hi ha poquissima visibilitat i molta corrent aixi que ens quedem amb les ganes.

El mal temps no millora aixi que, amb forca pena, marxem de l'illa; no hi ha servei de ferry aixi que tornem amb una barqueta d'alta velocitat per a 15 persones, esta plovent i ens trobem onades molt altes que ens esquitxen i ens tumben cap a un canto i cap a l'altre, patim lo nostre pero el conductor, molt habilment, ens porta a terra ferma.
Trobem una parella per compartir un taxi cap a Kota Bharu, i al cap de mitja hora al taxi se l'hi espatlla el canvi de marxes, ens parem davant una botiga d'animals i la familia es tant acollidora que ens donen sindria (groga) i tamarind, i despres ens porten cap a la ciutat.

Per despedir-nos de Tailandia decidim anar a la illa de Koh Lipe que esta dins del parc nacional mari de Koh Tarutao. El parc esta format per 51 illes i Koh Lipe es la unica on s'ha permes el desenvolupament, aixi que quan arribem alla ens trobem un cop mes una illa molt turistica, pero amb encant. Aqui hi fem "mas de lo mismo", platgeta, panxing i snorkeling.
Amb una parella de suecs anem amb barco per diferents punts, tot i que per arribar-hi primer fem una horeta de barca una mica mogudeta. Els primers llocs on fem snorkeling estan una miqueta remoguts i hi ha corrents, pero els seguents son impressionants, sobretot un jardi de corall enorme amb un munt de peixos diferents. Tambe parem en una illa on hi viuen monos, pero aquests a diferencia de Koh phi phi, son salvatges i si intentes acostar-t'hi es posen a la defensiva per marcar territori aixi que els mirem des de l'aigua.

Amb aquesta illa, ens despedim de Tailandia i comencem a fer cami cap a Malasia, encara no deixem les illes, ja que la nostra proxima destinacio es a les illes Perentian a la costa Est de Malasia.

Continuem la ruta pel sud de Tailandia, ara estem a la costa oest i la seguent destinacio es l'illa de Koh Phi Phi, ens hem decidit per aquesta illa perque tenim entes que es un dels millors llocs per fer submarinisme i snorkeling.
El ferry ens deixa al port i nomes arribar ja veiem veiem centenars de peixets de colors nedant per l'aigua transparent, aixo promet!

En teoria Koh Phi Phi es un parc natural, pero hi ha una zona on hi han permes el desenvolupament i es poden trobar ple d'allotjaments, restaurants i serveis pel turista. Tot aixo ho han hagut de reconstruir recentment, ja que el tsunami del 2004 s'ho va emportar quasi tot, avui en dia pero esta tot com abans i l'unic que recorda el tsunami son els cartells que t'indiquen cap on pujar en cas que torni a passar. Nomes arribar ja veiem que l'illa es molt mes turistica i plena de gent que Koh Tao, ara es temporada alta i aixo es nota!
Per disfrutar de la famosa vida marina ens decidim primerament per fer un tour d'snorkeling, la illa es intransitable a peu aixi que un total de 14 persones agafem un barquet i durant 8 hores ens porten al voltant de les illes. En quedem molt contents, ens porten a varis llocs on es veuen molts tipus de peixos tropicals i corall, i tambe a varies platges realment paradisiaques, una d'elles amb micos i tot. En una de les illetes que visitem, la illa Bambu, estavem nedant per les tranquiles aigues quan veiem una silueta que s'acosta a gran velocitat, era un tauronet petit! Aqui per sort no son perillosos, i el tauro se'n va tant rapid com ha vingut

L'endema ens n'anem a fer submarinisme, contractem un parell d'immersions amb dinar inclos, a un preu forca mes car que a Koh Tao. En el primer lloc d'immersio hi ha un total de 10 vaixells aparcats, el lloc es molt bonic, amb molta varietat de peixos que no haviem vist mai, pero com que la lluna esta quasi plena ens trobem amb forca corrent, i tambe massa grups de gent passejant-se per sota l'aigua com nosaltres. La segona immersio es millor, nomes d'entrar veiem una tortuga de mes d'un metre que esta menjant i fent la seva com si no hi fossim, realment impressionant, al cap de poc veiem dos taurons, de dues especies diferents, un tauro lleopard de 2 metres que sembla que estigui dormint, i un altre que se'n va espantat tot just arribem. Tot plegat ben fascinant, la vida marina aqui ens ha agradat encara mes que a la costa est, tot i que com a contrapartida tambe et trobes molta mes gent disfrutant-ho.

Despres de Koh Tao anem fent cami cap al sud, cap a la provincia de Krabi, per arribar aqui agafem un ferry nocturn on et donen un matalas de poc mes de mig metre d'amplada i dormim mes de 100 persones enganxades una al canto de l'altra, sorprenentment pero, resulta forca comode i arribem bastant descansats.
No sabem massa que fer aqui aixi que ens deixem convencer per la nostra guia de viatge i decidim passar un dia a Railey beach, la millor platja de Tailandia segons la publicacio. Aquesta platja es troba en una peninsula on nomes s'hi pot accedir en vaixell, les carreteres no arriben; quan arribem alla ens trobem un lloc per a turistes amb la butxaca mes ampla i profunda, tot resulta molt car, pero be, trobem un bungalow de fusta senzill, amb servei de teranyines gratuit, i ens disposem a explorar la zona.
Tot caminant arribem a la famosa Railey beach West i ens trobem amb una badia envoltada de precipicis, arbres tropicals i aigua blau turquesa transparent, bonic ho es! Passem el dia banyant-nos i caminant per la zona, trobem un parell de colonies de micos, resulta molt distret veure com van saltant acrobaticament d'arbre en arbre o veure com els monos petits van a cavallet dels mes grans. Per veure la badia mes be es pot fer escalada amb unes cordes que pugen cap a unes vistes, molt cansat pero la vista des de dalt es espectacular. Tot i no fer massa res el dia passa forca depressa, i alla mateix reservem el ferry que ens portara cap a la illa de Koh Phi Phi, a la costa Oest, on diuen que es pot fer submarinisme espectacular, ja us ho explicarem!

Despres de Bangkok decidim anar cap al sud de Tailandia, aquesta zona es famosa per tenir platges tropicals i illes paradisiaques. Ens decidim per la petita illa de Koh Tao, a la costa est, una illa molt bonica on es pot fer submarinisme molt be de preu. Teniem por que l'illa estigues molt desenvolupada i amb molts turistes pero ens trobem un lloc amb construccions baixes, i relativament poca gent, tenim sort perque aquests dies tothom es a la illa veina de Ko Panghan on hi fan la famosa "full moon party" (festa de la lluna plena).
Passem 4 dies aqui, el primer dia aprofitem per anar a la platja, l'aigua esta a 30 graus i te un color blau turquesa impressionant. Al vespre ens relaxem en un bareto de la platja tot xerrant i veient la posta de sol amb un noi de Mallorca que vam coneixer en el trajecte cap aqui.

El seguent dia ens despertem actius i anem a llogar un quad, feia temps que teniem ganes de llogar-ne un i sort que ho vam fer, ja que les carreteres son quasi impossibles de transitar amb moto! Juntament amb el quad lloguem un equip d'snorkeling, tot molt baratet aqui, el que ens lloga el quad ens diu que podem anar a tota la illa menys a un lloc anomenat "Mango bay", ja que la carretera es intransitable; nosaltres ens equivoquem en un trencant i la primera parada es precisament a Mango Bay, on s'hi arriba per un caminet de grava amb pendents fortissims, no les teniem totes pero els frens del quad funcionen prou be i podem disfrutar admirant bancs de centenars de peixos de colors. Passem el dia amunt i avall amb el quad, descobrint platges i fent snorkeling a varis llocs, tot plegat un dia ben entretingut.

La resta dels dies la Silvia aprofita per treure's el titol de submarinisme que permet baixar a 18 metres (fins ara nomes podia baixar a 12), i junts fem un parell d'immersions, ara ja a 18 metres. La vida marina que veiem es espectacular, veiem moltes varietats de peixos i corall. en la segona immersio pero ens trobem un peix molt agressiu, ens han dit que es diu "titan triggerfish", forca grandot, que tot d'una comenca a atacar la video camera d'un dels submarinistes, nosaltres ho veiem des d'uns metres i la pica-baralla resulta semi-comica. En comparacio amb els altres llocs que hem fet submarinisme (Hondures i Vietnam), els peixos aqui son mes grans, pero el corall es menys bonic, tenim ganes de provar la costa Oest de Tailandia que ens han dit que esta encara millor que aqui. Koh Tao doncs ens ha agradat molt, la combinacio de platges tropicals. bon temps, activitats divertides, bon menjar i bons sucs de fruita ha resultat una combinacio guanyadora!

Despres de Myanmar volem cap a Bangkok, curiosament en Robert surt del pais un any mes vell del que ha entrat, celebrem l'aniversari el dia abans de marxar.
Arribem a Bangkok i quina diferencia tu, les carreteres estan super be, els cotxes ja no tenen mig segle i tot es desenvolupament i facilitats. Ens allotgem prop del "getto" turistic de Kao San, un lloc tipus Lloret de Mar a l'engros, amb tot de bars, restaurants, agencies de viatges, etc. Aqui ja hi haviem estat fa 3 anys, pero ens sorpren que tot ha pujat forca de preu, aixi que tornem al mateix lloc que ens vam allotjar i trobem una habitacio barateta. La zona no ha canviat gaire, sembla haver-hi les mateixes empreses, pero ara, tot adaptant-se al mercat, s'han inventat serveis que no existien abans, com per exemple el fish massage, on uns peixets et mengen les pelletes mortes dels peus i te'ls deixen ben suaus (no ho hem provat, pero sempre queda l'esperanca de trobar aquest servei gratuitament a la natura en alguna de les illes que visitarem!). Altres novetats son la copia de cancons/videos pirates a l'ipod, i unes parades on diu "we buy everything", on hem venut les nostres mitiques jaquetes d'hivern amb disseny de calavera al darrera per poc mes d'un euro (ens van costar 3 euros a Chile!), si algu esta interessat que busqui per la zona, no creiem que les venguin massa depressa...
Aqui a Tailandia es un gust poder disfrutar de bon menjar, sucs de fruita, cocos fresquets i poder accedir a coses tant simples com poder comprar una ampolla de llet, que feia la tira que no beviem. Aixi que hem passat un parell de dies aqui, tot fent recados (tallar cabells, massatges, comprar lentilles...) i sobretot organitzant els 2 mesos que ens queden de viatge.
El viatge queda doncs aixi:

• Sud de Tailandia i Malasia fins el 17 de Marc
• 17 de Marc al 26 de Marc passem uns dies a Borneo, la part de Malasia
• 28 de Marc volem cap a Macau, hi passem un dia i agafem el ferry cap a Hong Kong
• 29 de Marc vol cap a la India, on hi passem 3 setmanes
• 18 d'abril vol cap a Hong Kong de tornada
• 23 d'abril vol cap a Londres, fent escala a Sud-Africa

Haviem programat passar un temps a Sud-Africa, Namibia i les illes maurici, pero hem descartat els dos primers paisos per ser insegurs i falta de temps, i no podem anar a les illes maurici perque els de OneWorld, on hem comprat el bitllet, no troben places en cap vol cap a Londres, esta tot agafat... Aixi doncs estem a la recta final, pero encara ens queden ganes de descobrir nous llocs i disfrutar-ho al maxim.

Despres de quasi 8 mesos viatjant, podriem dir que Myanmar es un dels paisos mes alternatius que hem estat juntament amb El Salvador. Es un pais que encara rep pocs turistes en comparacio als seus veins i es que no sempre es facil moure's per el pais, es tant tancat que la unica opcio d'entrada es via avio, a mes la situacio politica en que es troba fa que molta gent decideixi no anar-hi. Per la nostra part, creiem que va ser una molt bona eleccio decidir anar cap alla, ja que estavem dubtosos, no per la situacio politica, sino mes aviat per els bitllets d'avio que suposaven una despesa extra ;).
Que dir d'aquest pais, senzillament ens ha captivat, sobretot els primers dies van ser molt especials, Yangon es un lloc molt autentic on tot te un aire retro i la gent, a part dels canviadors, es molt simpatica. El trek i els dies que vam passar al llac Inle, sens dubte, per nosaltres han estat el millor d'aquest pais; poca gent fa el trek de tres dies pels poblets de diferents etnies i aixo es nota ja que els locals no estan gaire acostumats a veure turistes, ho vam disfrutar moltissim i probablement ha estat una de les millors experiencies d'aquests 8 mesos. La resta ja no es tant autentic, ja que esta mes turistiquejat, Mandalay es una ciutat lletjota i bruta tot i que el pont a Amapura ens va encantar; per ultim Bagan, un lloc curios ple de temples per explorar que si t'ho montes be, pots fer en solitari i sense mes gent al teu voltant.
Tambe cal destacar la situacio politica del pais, un tema molt palpable entre la gent local, el guia que vam tenir durant el trek cap al llac Inle, ens va parlar molt clarament i sense embuts de la situacio actual, i realment es molt dura, el govern o mes ben dit els militars tenen oprimida la poblacio i no fa res per millorar les condicions del pais que es bastant tercer mundista, nomes cal veure la nova capital i veure els pobles mes remots i no tant remots, a la nova capital tot son llums i nous edificis, mentre que a la majoria de llocs la llum es escassa o inexistent i han de fer servir generadors per poder tenir llum. Durant aquest any 2010 hi ha previstes unes eleccions, encara no se sap quant pero el fet que durant la nostra estada deixessin anar el vice-president de la oposicio, que estava en arrest domiciliari durant els ultims 6 anys, soposem que es un pas endavant.
El millor

• La gent, es una passada, son super educats i simpatics i encara que no parlin angles es desviuen per fer-te content.
• El trek de tres dies cap al llac Inle
• Estar practicament sols als temples de Bagan
• La cara de felicitat dels locals quan ens veien passar en llocs remots i les salutacions efusives
• Anar amb barco per el llac Inle i descobrir llocs sense turistes
• El te xines amb llimona que ens van oferir a l'hostal de Bagan per la Silvia que va passar una nit mogudeta i li va anar molt be per la panxa.
• Els busos mai arribavem tard, al contrari arribaven un parell d'hores abans de l'hora que ens havien dit inicialment.
  

El pitjor

• Els problemes estomacals que hem tingut
• Els viatges en bus, potser perque a aquestes altures ja estem una mica cremats d'anar amb bus. A mes, la majoria de cops arribaven al mig de la nit entre 3 i 4.
• Els nens vestits de monjos, que suposem que son falsos, demanant diners per la zona del sule paya a Yangon
• Els canviadors de diners, que sempre te l'intenten fotre
• Els talls de llum continus ens els hostals i el soroll i fum dels generadors per tot arreu.

En total hem estat 18 dies al pais i hem gastat una mitjana diaria entre els dos de 28 lliures o el que es el mateix 32 euros. A destacar, les vises ens han costat 30 euros en total, les mes barates fins el moment, hem hagut de pagar 15 euros en taxes de sortida del pais, tot aixo esta inclos en la mitjana diaria del pais; el que no esta inclos es el preu dels vols.
En aquest pais no hi ha caixers automatics i es impossible treure diners, per tant has de portar la quantitat de diners que penses que gastaras durant la teva estada en dolars i un cop alla canviar-los a Kyats als hostals o al mercat negre.

En definitiva, Myanmar es un pais que val molt la pena visitar sobretot per la seva gent, el bon rollo que s'hi respira i s'encomana entre els viatgers i tot plegat fa l'estada molt agradable. Recomanariem d'anar-hi? totalment, pero fluixet, per tal que el turisme no destrossi l'autenticitat del pais que encara es pot trobar a molts llocs.

Despres de Mandalay continuem la ruta d'aquest pais tant peculiar i ens n'anem cap a Bagan, nomes hi ha 187 km pero tardem 7 hores a fer-los, la carretera esta en molt males condicions pero almenys es veu paisatge bonic, molt rural i sense gens de desenvolupament, aqui la gent viu en cases fetes de fusta i bambu tot subsistint de l'agricultura i cuidant animals.
La rao per visitar Bagan es que hi ha una col.leccio de milers de temples construits a l'epoca d'esplendor de l'imperi Kmer, aquests temples estan en una esplanada de pocs km i n'hi ha de tots tamanys i formes. Aixi doncs, ens busquem un guesthouse i ens disposem a passar els seguents 3 dies aqui, com que hem perdut temps a Mandalay no ens queda temps per visitar mes llocs de Myanmar.
El primer dia lloguem unes bicis de muntanya de bon mati i comencem a pedalar cap als temples, la sensacio es bastant desconcertant ja que ens endinsem per dintre de camins de sorra i tenim els temples per nosaltres sols. El primer temple que volem entrar esta tancat, uns moments despres ve la guarda del temple i ens diu que aqui nomes reben un parell de turistes al dia; entrem a dins, esta molt fosc, amb una llanterna ens va ensenyant el que queda de les pintures fetes fa quasi un miler d'anys, tot plegat molt misterios. El seguent temple que visitem ens deixen pujar fins a dalt i des d'alla es veuen dotzenes de temples a la distancia, l'esplanada n'esta plena!

El dia va avancant i amb la bici anem fent cami, entrem dins varis temples solitaris pero tambe en alguns que estan plens de venedors i turistes de paquet, conforme avanca el dia tambe va fent molta mes calor i amb la bici es fa dur. Durant el dia hem pogut veure una mica de fauna, rat-penats dins els temples, i tambe una serp llarga verda brillant que treia la llengua mentre en Robert passava amb la bici ben be pel canto sense veure-la, sort que estava d'un humor pacific aquell dia!

Els seguents dies ens ho vam prendre una mica mes en calma, la Silvia es va posar malalta aquest cop, aqui molts turistes ens posem malalts per la falta d'higiene i l'aigua contaminada que hi ha al pais. Vam poder pero anar a disfrutar d'un parell de postes de sol i en Robert va poder visitar una zona de temples encara mes aillada amb la bici, aqui hi ha poblets on la gent viu molt semblant a com devia viure a l'epoca que es van construir els temples, es xocant perque no es veu tecnologia ni cap tipus de desenvolupament, la gent pero molt agradable i sempre te temps de dedicar-te un somriure i saludar.

Bagan doncs ens ha agradat molt, potser els temples no son tant espectaculars com a Angkor Wat (Cambotja), alla son mes grans i estan envoltats d'arbres tropicals increibles, pero la diferencia es que aqui hi ha zones molt tranquiles amb milers de temples solitaris i camins per descobrir, aixi que val la pena.