Despres de Koh Lipe encara no ens donem satisfets d'illes paradisiaques i decidim anar cap a les illes Perhentians, a Malasia. Per arribar a la frontera de Sungai Kolok el minibus travessa la part mes del sud de Tailandia, regio conflictiva aixi que la carretera per on passa el minibus esta protegida per centenars de militars i policies, cada pocs minuts hi ha un control.
Sense problemes passem la frontera, nomes d'entrar al pais ja comprovem que els malasis tenen molt bon humor, un dels guardies quan veu d'on som ens deixa anar un comentari "oh Spain, Fernando Torres". Una estona despres quan intentem agafar un taxi per anar cap a les illes, tenim els nostres dubtes que tinguem temps per agafar l'ultim ferry i el taxista ens deixa anar "don't worry, me schumacher" i ens petem el cul.
Un parell d'horetes mes tard doncs ja estem relaxant-nos a la platja de Long Beach de Perhentian Kecil. Aquesta illa ens ha sorpres perque es la menys desenvolupada de les ultimes que hem estat, no hi ha carreteres i la gran part de l'illa es jungla verge. Com ve essent habitual, la platja es una passada, amb palmeres, aigua cristallina i sorra clara molt fina, es tant acollidora que ens passem quasi tot l'endema fent-hi panxing!

 El menjar tampoc esta malament, tot i que a les barbacoes que organitzen s'hi poden trobar opcions ben estranyes com carn de tauro i de manta, ben fresca i pescada localment!
En aquestes illes es tipic fer snorkeling, sentim la gent a l'hotel que diu que ha vist tortugues, taurons i mantes a dojo aixi que l'endema hi anem nosaltres. Amb aixo no hem tingut gaire sort, fem snorkeling en un dia de tempesta i veiem quatre peixets comptats, hi ha poquissima visibilitat i molta corrent aixi que ens quedem amb les ganes.

El mal temps no millora aixi que, amb forca pena, marxem de l'illa; no hi ha servei de ferry aixi que tornem amb una barqueta d'alta velocitat per a 15 persones, esta plovent i ens trobem onades molt altes que ens esquitxen i ens tumben cap a un canto i cap a l'altre, patim lo nostre pero el conductor, molt habilment, ens porta a terra ferma.
Trobem una parella per compartir un taxi cap a Kota Bharu, i al cap de mitja hora al taxi se l'hi espatlla el canvi de marxes, ens parem davant una botiga d'animals i la familia es tant acollidora que ens donen sindria (groga) i tamarind, i despres ens porten cap a la ciutat.