Arribem a Yangon despres de fer nit en un motel de prop de l'aeroport de Bangkok, com a curiositat, en les ultimes hores hem dinat a Vietnam, sopat a Tailandia i esmorzat a Myanmar, deu ni do! Tot just a l'aeroport ens emportem la primera sorpresa, els homes porten faldilla en aquest pais! La Silvia no te faldilles aixi que no n'hi pot deixar cap a en Robert, que haura d'anar amb els pantalons habituals.
El primer que fem tot just arribar es anar a l'embaixada de la India per treuren's el visat que necessitarem aviat, per primera vegada ens fan una entrevista, varies preguntes per assegurar-se que no volem quedar-nos a treballar alla. Les respostes sembla que els satisfan aixi que sen's queden el passaport, el recollirem d'aqui un parell de setmanes quan tornem, pero hem d'anar pel pais amb una fotocopia, esperem que no hi hagi problemes! El seguent es anar a canviar diners, el tipus de canvi oficial son 6 kyats per un dollar, pero en el mercat negre ofereixen 1010 kyats/$. Ja ens havien dit que en el mercat negre eren uns estafadors, pero voliem canviar 100$, aixi que amb molt de compte parlem amb un dels canvistes, que resulta ser un aprenent de mag, no sabem com s'ho fa pero quan compta els diners ell, tot es correcte, pero al comptar-los nosaltres en falten molts! Al final desistim i canviem diners al guesthouse a 960 kyats/$, aqui sense trucs. Sembla ser que encara vam tenir sort, una estafa molt extesa es que al donar 100$ al canvista, et diu que son dolents i te'l canvia rapidament per un bitllet de 1$, hi ha gent que no se'n dona compte i perd aixi 99$! El primer dia el passem passejant pel centre de Yangon, aqui tot es molt retro, els cotxes tenen com a minim 20 anys i tot es fa a l'antiga. Veiem edificis colonials anglesos, i tambe visitem els dos temples mes importants de la ciutat, que son realment espectaculars, recoberts d'or i diamants.
L'endema decidim pujar cap al nord, a l'estacio d'autobusos ens toca dinar i no hi ha manera de fer-se entendre, el menu esta escrit amb caracters estranys, i ells no parlen angles. Per sort trobem la paraula "noodle" a la Lonely planet, i per complementar el plat en Robert fa una imitacio de pollastre que els del restaurant troben molt entenedora i graciosa. El propietari, pobre, estava ben preocupat i venia cada 5 minuts a interessar-se i a reemplenar-nos els plats, per sort tot es molt bo i sortim ben tips d'alla.
Deixem de moment doncs Yangon, on hi hem trobat coses ben curioses, la gent sembla que porti fang a la cara, pero es un maquillatge extret de la fusta i que serveix per anar guapos i tambe com a protector solar. Una altra curiositat es que la gent al tornar el canvi, et dona els diners amb la ma dreta i posa la ma esquerra sota el colze dret, una postura una mica estranya pero aqui fer aixo es d'educacio. A la ciutat no hi ha excessius turistes i li fem gracia a la gent, que ens saluda tot sovint i ens dona conversa a llocs com el bus, etc. Hem trobat la gent super servicial i molt amable, i aixo ens ha fet sentir molt comodes.