Despres fer nit a Guillin, l'endema marxem cap a "les terraces de l'espina dorsal del drago", aquesta vindria a ser la traduccio al catala de la zona amb terraces d'arros que vam anar a visitar. Per arribar, una mica pesat, varies hores en bus local per finalment arribar a un poble rural al mig del no-res, envoltat de terraces i molt pintoresc, anomenat Dazhai. Alla ens vam allotjar en un hostal tot fet de fusta, on vam sopar i passar el vespre molt romanticament, amb espelmes, ja que aquell dia no hi va haver electricitat.
L'objectiu era fer una caminada de 4 o 5 hores cap al poble de Ping'an, tot passant per petits pobles i veient aquest paisatge tant curios que es el de les terraces d'arros; des del segle 13 que els habitants de la zona han anat excavant una mena d'escales a la muntanya que agafen diferents colors segons l'epoca de l'any; ara mateix no hi ha arros aixi que es mes sec, pero en altres temporades es pot veure el paisatge ben verd.
La caminada va comencar molt be, ens vam aixecar ben aviat i feia un dia esplendid, vam anar fent el nostre recorregut i els locals ens anaven saludant efusivament. La majoria del cami estavem sols excepte per un gosset molt simpatic que ens va acompanyar, vam trobar el paisatge realment sorprenent; pel cami vam trobar una dona de la tribu dels cabells llargs, que ens va ensenyar el seu cabell, i realment si, era llarguissim (veure foto!). En aquest punt erem a 20 minuts del poble cap on anavem, pero aqui ens vam desviar cap un lloc equivocat, aixi que vam haver de retrocedir al cap d'una hora, el passeig doncs va resultar encara mes llarg del que haviem planejat. Un cop a Ping'an, un parell de busos locals i ens tornem a plantar a Guillin.
La veritat es que no esperavem res d'espectacular ja que no es la millor temporada per visitar-ho, pero ha estat una grata sorpresa i aquest paisatge tant curios es una de les coses que mes ens ha agradat de Xina.
Ara doncs, ja hem visitat tot el que ens feia gracia i que es pugui fer a l'hivern a Xina, ara toquen dies mes calids ja que ens n'anem cap a Vietnam, passant per Nanning.