Despres de Kyoto ens hem instal.lat a Osaka, ciutat molt urbana sense massa tradicio, i sense tant de frikisme i modernitat com a Tokyo. El que si que te Osaka es que es tot es mes baratet que a Kyoto, i ens ha servit de base per poder anar a visitar Himeji i Nara, a mes de servir-nos de base per a varis festins de sushi que tant ens esta agradant aqui.
A Himeji hi vam anar perque hi ha el castell de fusta mes bonic de Japo, cau a mitja hora d'Osaka i val la pena anar-hi a passar unes hores. Nomes arribar alla, la oficina d'informacio ens va oferir agafar una bici gratuitament per anar a fins el castell, molt amables i refiats ja que no demanen ni el passaport ni ben res. Els japonesos son bastant seriosos, pero al anar a buscar la bici vam fer esclafir de riure a l'encarregat: en Robert va pujar el seient de la bici massa amunt, i nomes muntar-hi, el seient va caure i en Robert quasi tambe, aquest fet que passaria desapercebut en la majoria d'ocasions, va resultar ser immensament humoristic per l'encarregat, que a falta "d'humor amarillo" no podia parar de riure amb el nostre "humor blanco".
El castell de Himeji es fet de fusta i te 7 pisos, i quan el mirem sembla ben be tret d'una escena de ninjes i samurais, ja que es un castell amb un estil oriental molt marcat. Aqui tambe vam aprofitar per visitar un jardi tipic japones, dels que tenen cascades, arbres vermells i peixos de colors.

Al vespre vam anar a celebrar l'aniversari de la Silvia amb el millor sushi que hem tastat fins ara, varis tipus diferents de peix, cap de cuit es clar, i a sobre era el dia especial de la tonyina aixi que vam poder provar a bon preu el sushi mes exquisit de tots, n'hi diuen "most fatty tuna". Aquest restaurant ens va sorprendre amb varietats de sushi que no gosariem provar, sobretot el de ballena (no ho fariem despres de veure-les en viu a puerto madryn!) i tampoc el de medusa. El tiberi el vam acompanyar amb saque, com es tradicional aqui, i de postres no vam trobar pastis pero si un banana split bonissim.

L'endema vam anar a Nara, un lloc amb molta historia, i on els temples venen acompanyats de centenars de cervols que es passen el dia rondant els turistes que els hi sembla que tinguin menjar. Aqui hi ha varis temples, pero potser el mes espectacular son les estatues de fusta enormes que fan de guardians i que sembla que hagin de comencar a moure's en qualsevol moment.
A Nara vam tornar a ser populars amb els grups d'estudiants, que ens van estar fent preguntes i fer firmar varis autografs, encara no entenem perque els hi fem tanta gracia...