La nostra arribada a Xina va ser molt tranquila, l'unic a destacar es que a l'aeroport et fan passar un control de temperatura, tu no ho saps pero en un cert punt t'estan mesurant quina temperatura tens i despres et marquen en un paper a quan estas, sort que la Silvia ja es trobava mes be i nomes va marcar 37.2, si no, potser ara estaria en quarantena a l'aeroport de Beijing ;)
De moment no ens podem queixar gaire dels Xinos, no han estat massa bordes, tot i que simpatics tampoc ho son. Els agrada molt colar-se a les cues i quan ho fan et miren i es peten el cul, els hi fa molta gracia!!
A Beijing hi fa un fred que pela i sovint la maxima es de -1, el primer dia vam anar a visitar la Ciutat Prohibida, que es una especie de ciutat amb tot de temples, vam decidir visitar tambe l'exposicio de rellotges que tenen i ens van encantar.
L'endema vam anar a visitar la mitica Gran Muralla, vam decidir anar-hi per lliures i en lloc d'anar al tipic punt on va tothom (Badaling) vam anar a Mutianyu. Vam agafar el bus 916 que et deixa a Huairou, una ciutat que esta a una hora de Beijing, despres has d'agafar un minubus que et porta a Mutianyu, a nosaltres ens van fer baixar abans i uns xinos ens van oferir portar-nos alla en taxi, al principi ens volien cobrar 4 euros pero el preu que deia la guia era de 2.50, aixi que els hi vam ensenyar i ens volien colar el gol dient que la guia era antiga, pero quan van veure que era del maig del 2009 es van petar el cul i ens van cobrar 2.50 sense protestar, va ser bastant comic. Quan vam pujar al cotxe, no les teniem totes degut a la nostra experiencia en taxis, pero tot va anar molt be i el tiu es va oferir a esperar-nos per tornar-nos a Huairou mentre nosaltres visitavem la muralla.
Des de Mutianyu hi ha tres opcions per pujar cap a la muralla, pujar amb una telecabina, amb telecadira o a patita, nosaltres vam optar per la ultima opcio.
Despres d'uns quants centenars d'escalons ens vam plantar a la Muralla i vam comencar a recorre-la, l'epoca de l'any que hem triat per visitar-la potser no es la millor, ja que la vegetacio que envolta la muralla era una mica trista, pero la muralla en si esta be i el fet que no hi hagues massa gent i a vegades estiguessim sols va valer la pena.
De Xina, hem de dir que de moment no hem trobat cap restaurant que tingui els tipics rollitos de primavera, ni els "crackers", ni pa Xino, ni tan sols anec a la taronja :( El que si hem provat es l'anec de Pekin, que estava bonissim!! Seguirem a la recerca dels rollitos de primavera!