Despres d'aquest petit salt a Chile vam tornar cap a Argentina on hem passat els ultims dies a Ushuaia, la ciutat que ells anomenen la ciutat de la fi del mon. En un principi no teniem pensat arribar fins aqui, pero hem trobat molta gent que ens ho recomenava i finalment vam decidir passar-hi uns dies. Ushuaia esta situada a la illa de "Tierras del fuego" que es mig xilena i mig argentina. El nom es degut a quan els primers colonitzadors van arribar a la regio, van veure centenars de focs des dels vaixells, aquests focs eren encesos pels indigenes que habitaven la zona per tal d'escalfar-se del fred glaciar, ja que quasibe no duien roba. L'arribada dels colonitzadors va ser la sentencia mortal dels indigenes que van desapareixer quasibe tots a finals del segle XIX.
1 hora abans d´arribar a Ushuaia es poden veure paisatges molt bonics des del bus, cosa que s´agraeix despres de tant de veure estepa i arbustos, aixi que la visita semblava prometedora. L´endema al mati vam pujar cap al Cerro Medio, des d´on es poden veure molt bones vistes del canal de Beagle i les illetes, llastima del metre de neu acumulada que va impedir fer el cim.

Gracies al facebook vam veure que en Josep Maria i la Yolanda, uns amics de Girona que feia la tira que no veiem, s'havien casat i justament anaven de lluna de mel a Argentina, vam comparar itineraris i coincidiem a Ushuaia! Haviem quedat pel dia seguent pero Ushuaia no es massa gran i tot passejant pel carrer principal ens els vam trobar aixi que vam anar a prendre alguna cosa i despres a sopar, va ser una tarda-nit ben entretinguda! L'endema vam quedar amb ells per agafar el "tren del fin de mundo" per anar al parc nacional de les terres del fuego i passar el dia alla, son 7 km de recorregut de tren no particularment espectaculars pero que et porten cap al parc. En el parc vam fer una volta pel cami de costa, unes 3 hores de caminar que tampoc ens va semblar res de l´altre mon, potser les torres del paine i el fitz roy ens han malacostumat! Per compensar, vam fer un bon dinar i una bona xocolata al vespre que ens van sentar d´allo mes be.

L´ultim dia el vam destinar a fer el tour tipic del canal de Beagle, visitant el far des eclaireurs, illes amb fauna i fent un petit passeig en una de les illes. Com a curiositat, s´ha de dir que el far que es visita a Ushuaia no es el del la fi del mon, molta gent s´ho pensa pero n´hi ha un de molt mes lluny. De la mateixa manera, tot i el marketing de la ciutat, Ushuaia no es la fi del mon, hi ha molta terra al sud, un poble, i l´Antartida, pero be... Despres del tour, per dinar, ens vam afartar amb una parrillada buffet lliure on ens vam poder despedir de la carn argentina, la trobarem a faltar, snif!
Aixi doncs, a Ushuaia, tot i no ser la destinacio mes espectacular d´Argentina, hem disfrutat molt gracies a la bona companyia que hem tingut d´en JM i la Yoli. El seguent es agafar un vol des de Punta Arenas a Santiago, i seguidament cap a Brazil a agafar una mica de color abans de marxar cap a Japo i Xina, tenim feina!