Estem a Potosi, on l'economia local es basa sobretot en la mineria, tenen una muntanya volcanica on s'extreuen varis minerals des de l'epoca de la colonitzacio, entre ells plata, coure, plom, zinc... Despres de mes de 400 anys de funcionament la muntanya esta feta un formatge per dins, i quasi no hi queden minerals, pero encara dona feina a 5000 miners i a mes gent de sectors secundaris.
Aqui hem tingut una experiencia molt surrealista. La cosa tipica que es fa com a turista es visitar una mina, aixi que hem pensat que seria interessant. La primera cosa que fem es anar al mercat dels miners, on per menys 2 euros comprem dinamita, un detonador i uns nitrats per fer que l'explosio sigui major. Carregats amb tot aquest material explosiu, pugem al bus i anem tirant cap a la mina, els guies ens tranquilitzen dient que no volarem pels aires ja que els detonadors no estan activats, i per sort aixi es compleix. Els explosius es compren per regalar als miners, ja que tot i les hores que hi dediquen amb prou feines fan prou per viure.
Ens vestim amb tot l'equipament necessari, i seguidament entrem dins una de les mines. L'ambient a dins es sofocant, hi ha poc oxigen, molta pols, i fa molta calor; per desplacar-se per la mina un s'ha d'ajupir, escalar, arrossegar-se per uns tunels estretissims en aquest ambient sofocant i humid. De tant en tant ens anem trobant miners que ens expliquen coses, molts d'ells comencen a treballar als 13/14 anys, i la majoria moren abans dels 50, sovint degut a problemes pulmonars o accidents. La vida que porten es molt poc saludable, fan uns torns molt llargs sense menjar, nomes mastegant coca i beguent alcohol de 96 graus que compren al mercat. Son tambe molt supersticiosos, creuen que el poder de Deu no arriba a dins els tunels aixi que fan ofrenes al "tio", una estatua que tenen a totes les mines que simbolitza el diable.
En total hem estat hora i mitja dins la mina, i per acabar el "tour" ens han fet una demostracio d'explosions de dinamita.
Tot plegat una experiencia impactant i bastant dura, pero que ens serveix per a recordar la sort que tenim i les bones condicions en que vivim.