Després dels tres dies de tour al salar de Uyuni tocava dir adeú a Bolivia, com que ja comencem a estar una mica tips dels llarguissims viatges de bus vam decidir agafar el tren fins la ciutat que esta just abans de la frontera amb Argentina, va ser una bona decisió, ja que vam passar una nit bastant tranquila i vam dormir bastant. Un cop creuada la frontera no ens en vam escapar i vam agafar un bus cap a Salta, en aquesta ciutat només hi vam passar la nit, vam aprofitar per rentar la roba, que ja tocava, i menjar el nostre primer bife, boníssim!
L'endemà vam agafar el bus cap a Puerto Iguazú, i arribem després d'unes 22 hores de viatge. Puerto Iguazú és un poble petitet que es fa servir com a base per visitar les famoses catarates, quan vam arribar feia una temperatura d'uns 36 graus i una calor impresionant, per això quan ens vam llevar l'endemà ben ilusionats per visitar les catarates ens vam decepcionar de veure la pluja que estava caient i la tempesta que teniem al damunt. Com que no anem sobrats de temps vam decidir anar a la part Brasilenya igualment, i tot i que la pluja no va parar en tot el dia vam disfrutar molt de les cascades, ens esperavem que a la part brasilenya les veuriem de molt lluny però les vistes són magnifiques i també es pot gaudir d'una vista molt propera, això si, vam quedar totalment empapats.
Un cop a l'hostal, vam poder parlar amb els altres viatgers i ens van dir que havien tancat el parc a la part argentina per culpa de la pluja, és habitual que es tanqui el tram de la garganta del diablo, però no és tant habitual que es tanqui el parc sencer. Així que ens vam preocupar una mica, ja que l'endemà al vespre haviem de marxar cap a Buenos aires i al cim hi havia talls de llum i d'internet...
L'endemà al matí la pluja ens va donar un respir i vam poder anar cap a la part Argentina, fins i tot vam poder anar al garganta del diable, un tram el qual has de caminar per una plataforma que travessa el riu fins que arribes al naixement d'unes quantes cascades, aquesta part potser és la que ens va agradar menys ja que estava totalment massificada de gent degut a que el dia anterior el parc va tancar i perquè erem diumenge. Per mala sort no vam poder accedir a la illa de San Martin així que vam anar als nivells superiors i inferiors on pots veure les cascades des de dalt i des de baix respectivament, on et pots acostar a un parell de metres de les cascades, aqui sents la verdadera potencia de l'aigua, el so és  eixordador i el fort vent de l'aigua es va emportar el barret d'en Robert :( és una passada la quantitat d'aigua que arriben a portar aquestes cascades, realment és una cosa que s'ha de veure amb els pròpis ulls, les fotos no reflecteixen la magnitud d'aquesta meravella de la naturalesa.
Intentarem penjar un video properament.

Per cert, el passat dijous vam sortir a La Vanguardia!! ens ha fet molta il·lusió, si algú l'interessa fer-hi una ullada us deixem el link: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091022/53807809470.html.