Segons la Lonely Planet, Huacachina es un Oasis en mig del desert on antigament els peruans mes rics passaven les seves vacances, pero que ara s'ha tornat el paradis dels "backpackers" que busquen festa. La veritat es que de festa no n'hi ha massa, i ha acabat sent un lloc bastant relaxant on l'activitat tipica es anar amb buggie per les dunes del desert que envolten Huacachina, combinat amb el sandboarding. I aixo vam fer nosaltres, va resultar ser una activitat molt divertida, sobretot anar amb buggie, els conductors estan una mica bojos i pujen per les dunes i despres les baixen a tota velocitat, fan carreres entre ells... en fi una bona descarrega d'adrenalina! i el fet que l'excursio en buggie es combini amb sandboarding esta molt be. Nosaltres haviem fet el volcano-bording a Nicaragua, la diferencia principal es el terreny i la manera de baixar. En el volca, la superficie es molt rugosa i plena de pedretes que si caus fan mal i pots baixar dret o asentat tipus trineu; mentre que a les dunes la supercie es com la sorra de platja i pots baixar dret o be estirat panxa a terra, la majoria de gent ho fa estirat panxa terra, ja que pots agafar una velocitat mes gran. Tot plegat va ser una tarda ben plena d'emocions fortes.
Com a curiositat, Huacachina tambe es coneguda per les vistes que pots veure del llac i la ciutat des de les dunes, ja que es la foto que apareix en el bitllet de 50 Nuevos Soles.