Despres d'Alegria la nostra seguent destinacio es Leon, ja a Nicaragua. Vam llevar-nos ben d'hora per tal d'arribar a una hora raonable pero no ho vam aconseguir. Potser hi ha uns 200 km entre Alegria i Leon, pero el fet d'haver d'agafar 8 (!) busos diferents, creuar dues fronteres, i trobar la carretera tallada per una manifestacio pro-Zelaya a Hondures va significar unes llarguissimes 13 hores de viatge.
La rao principal de venir a Leon era pel fet que aqui es la capital mundial del Volcano Boarding, es tracta de posar-se unes plaques de fusta als peus semblants a l'snowboard i baixar per la sorra i cendra d'un volca. Tambe es pot baixar a l'estil trineu, i hi ha gent que ho fa corrent, en mountain bike, etc...
Els preus per fer aquesta activitat son forca desorbitats, aixi que vam buscar la manera de fer-ho pel nostre compte, malauradament vam perdre el dia intentant-ho :( Per qui ho vulgui fer pel seu compte, el procediment es el seguent: llevar-se ben aviat per tal d'agafar el bus que va cap a Rota, aquest surt a les 5:30 de la "estacion del ferrocarril" a Leon, demanar al conductor que et deixi al trencant del Cerro Negro, caminar 3 km, i un cop al Volca llogar la taula (nomes estil trineu) als guardes de l'entrada per 5$. Tota aquesta informacio no la teniem, a mes no vam arribar a temps per agafar el de les 5:30 perque ens vam perdre, el bus seguent sortia a les 11 i no dona temps per tornar...
Al final doncs, com que no voliem perdre un altre dia, hem contractat l'activitat amb una agencia local i tot i que ens ha fet una mica de mal pagar, ha valgut la pena! Primer de tot hem hagut de pujar el volca Cerro Negro, les vistes estaven molt be i tambe hem visitat una zona on hi havia roques que fumejaven i feien olor a sofre, o el que es el mateix a ous podrits; tambe hi havia vistes a dos volcans mes, un d'ells fumejava. En Robert ha triat baixar dret i la Silvia sentada, anar dret es complicat, les pedretes del volca llisquen molt diferent que la neu, i per tant resulta molt dificil girar o frenar en aquesta superficie, el mes divertit doncs es baixar tipus trineu. La Silvia doncs ha fet be, i en Robert ha decidit provar sentat a mig cami. La pista te forca pendent, deu ser una vermella com a minim, frenar no es tant facil com t'expliquen pero ens ho hem passat molt be!