Hem passat un total de 22 dies a Xina, inicialment no voliem passar-hi tant de temps per la fred que feia al nord, pero els llargs viatges en tren i la tramitacio del visat de Vietnam han allargat l'estada. Hem visitat moltes grans ciutats, masses per el nostre gust, pero es que a Xina hi ha tanta gent, que qualsevol poblet ja te un milio d'habitants. Tambe hem visitat el sud, i aquesta ha estat la zona que ens ha agradat mes.
Tot i la idea preconcebuda que molta gent te, els xinesos no ens han resultat del tot desagradables, ens hem trobat mes gent que parla angles que a Japo, i tothom ens ha intentat ajudar sempre encara que fos fent senyes amb les mans. El tema menjar a vegades ha estat un problema, si no hi ha fotos dels menjars es molt complicat demanar que vols per que a la majoria de llocs no tenen menus en angles i els caracters xinos son del tot impossibles de llegir. El problema afegit es que no pots assenyalar a la gent que esta menjant i dir que et posin el mateix, ja que podries acabar menjant gos o ves a saber que...  El mite que els xinos mengen de tot es confirma, en els mercats pots trobar animals de tot tipus a punt per a ser cruspits...
 
 El que ens ha agradat:

• La gent, ens ha sorpres molt positivament la seva ajuda i, sorprenentment, a vegades simpatia i tot!
• Els hostals, relacio qualitat-preu bonissima, i a mes el personal de tots els hostals on hem estat sempre ens han ajudat en tot!
• Veure els edificis mes alts i moderns que hem vist mai a Shanghai
• Fer "Dumplings" a Xi'an
• Els trens, poder fer 1600 km dormint tranquilament a la teva llitera i menjant noddles com els locals
• Anar en bici per els voltants de Yangshuo
• Poder celebrar l'any nou, sense raims aquest any, pero ben divertit
• Aprendre a cuinar plats xinesos i descobrir que son ben bons quan ens els mengem
• Passejar pels paisatges espectaculars de les terraces d'arros   

 No ens ha agradat tant:

• Les continues escopinyades dels locals a tot arreu
• La temperatura massa freda del pais en aquesta epoca
• Que en el metro de Shanghai hagis de passar les maletes per un detector d'explosius i que ens confisquessin el mata-mosques per ser inflamable! ara el trobem a faltar :(
• La contaminacio de totes les ciutats i la boirina que es crea com a consequencia
• Que no respecten ni un semafor, quan has de travessar una carretera de 6 o mes carrils es tota una odissea...
• Les obres que et trobes a tot arreu, Xina s'esta expandint a ritmes frenetics i els criteris estetics no es pot dir que es tinguin en compte
• La poca quantitat de guerrers de terracota que hi havia al museu de Xi'an :(  

A Xina doncs ens hi hem sentit bastant comodes, pero si haguessim de tornar a planificar el viatge, potser canviariem l'epoca de l'any per anar-hi, ja que els paisatges en general no son massa macos, tot esta sec i fa un fred impressionant; hem vist el potencial dels paisatges i definitivament durant la primavera deuen ser una passada... l'avantatge es que no hi havia massificacio de turistes quan hi hem anat...  
De mitjana diaria entre els dos ens hem gastat 40 lliures o el que es el mateix 45 euros, a destacar que la visa per entrar al pais ens va costar quasi dos dies del nostre pressupost marcat.

Despres fer nit a Guillin, l'endema marxem cap a "les terraces de l'espina dorsal del drago", aquesta vindria a ser la traduccio al catala de la zona amb terraces d'arros que vam anar a visitar. Per arribar, una mica pesat, varies hores en bus local per finalment arribar a un poble rural al mig del no-res, envoltat de terraces i molt pintoresc, anomenat Dazhai. Alla ens vam allotjar en un hostal tot fet de fusta, on vam sopar i passar el vespre molt romanticament, amb espelmes, ja que aquell dia no hi va haver electricitat.
L'objectiu era fer una caminada de 4 o 5 hores cap al poble de Ping'an, tot passant per petits pobles i veient aquest paisatge tant curios que es el de les terraces d'arros; des del segle 13 que els habitants de la zona han anat excavant una mena d'escales a la muntanya que agafen diferents colors segons l'epoca de l'any; ara mateix no hi ha arros aixi que es mes sec, pero en altres temporades es pot veure el paisatge ben verd.
La caminada va comencar molt be, ens vam aixecar ben aviat i feia un dia esplendid, vam anar fent el nostre recorregut i els locals ens anaven saludant efusivament. La majoria del cami estavem sols excepte per un gosset molt simpatic que ens va acompanyar, vam trobar el paisatge realment sorprenent; pel cami vam trobar una dona de la tribu dels cabells llargs, que ens va ensenyar el seu cabell, i realment si, era llarguissim (veure foto!). En aquest punt erem a 20 minuts del poble cap on anavem, pero aqui ens vam desviar cap un lloc equivocat, aixi que vam haver de retrocedir al cap d'una hora, el passeig doncs va resultar encara mes llarg del que haviem planejat. Un cop a Ping'an, un parell de busos locals i ens tornem a plantar a Guillin.
La veritat es que no esperavem res d'espectacular ja que no es la millor temporada per visitar-ho, pero ha estat una grata sorpresa i aquest paisatge tant curios es una de les coses que mes ens ha agradat de Xina.
Ara doncs, ja hem visitat tot el que ens feia gracia i que es pugui fer a l'hivern a Xina, ara toquen dies mes calids ja que ens n'anem cap a Vietnam, passant per Nanning.

Ja feia temps que teniem ganes de fer un curs de cuina, sobretot de cuina asiatica. Diuen que Yangshuo es un bon lloc per fer-ho, a mes per aquesta zona el menjar es molt bo, aixi que quan ens vam llevar i vam veure que estava ploguent vam decidir apuntar-nos a un curs per la tarda. El primer que es fa en el curs es anar al mercat local, no comprem els ingredients nosaltres mateixos pero la cuinera ens va ensenyant els diferents productes i ens explica quatre coses basiques, va estar be, perque ens va treure alguns dubtes culinaris que teniem! El mercat on vam anar es conegut per la seva seccio de carn, i es que diuen que els xinos mengen qualsevol cosa que tingui quatre potes menys una taula, i alla ho vam poder comprovar, hi havia gossos rostits, rates assecades, i altres animals varis que no vam arribar a veure pero que normalment tenen en estoc com gats per exemple. No penjarem les fotos aqui, ja que son una mica de mal gust, pero quan tornem a tenir access al Picassa les penjarem alla.

Despres de la visita al mercat, tornem cap al restaurant i juntament amb l'altre gent del grup triem els tres plats que voldrem cuinar. Un dels plats tipics de la zona es el "Beer fish" peix a la cervesa, aixi que escollim aquest plat, i dos mes, noddles amb verdures, i pollastre Gong Bao molt tipic de la zona tambe. El primer que fem es posar-nos el davantal i el barret de cuiners, i preparem tots els ingredients per anar cuinant cada plat un per un i posteriorment menjar-nos les nostres creacions.

Ens ho vam passar molt be fent el curs i segur que repetim en algun altre indret d'asia, us deixem les receptes i les fotos per si algu s'atreveix a provar-ho!! Cliqueu sobre la foto de cada plat per veure la recepta (en angles)

Despres de passar quasi dues setmanes entre ciutats contaminades i super-poblades decidim anar en busca de la Xina mes rural, cap a la provincia de Guangxi, al Sud de la Xina. El dia de Nadal el passem basicament al tren cap a Guillin que dura 22 hores; tot i que son una pila d'hores no es fa tant pesat com anar amb bus per sud-America, tens la llitera per dormir i tambe hi ha aigua calenta per bullir els plats pre-fets tipu noddles, aixi que abans de marxar anem al super i ens carreguem de provisions per passar les 22 hores tancats al tren. A Shanghai vam trobar una pastisseria que venia pastissets de corn flakes amb xocolata negra, bonissims, vam comprar-ne un bon carregament i aixo ens ha servit de torrons aquest any!
Quan per fi arribem a Guillin, ens trobem que ha estat ploguent tot el dia i que fa un fred que pela, aixi que decidim marxar l'endema mateix cap a Yangshuo, que es a una hora i mitja de cami. Aquest poble es la base per fer un munt de coses i en principi es on passarem els seguents 9 dies per tal d'esperar que la visa de Vietnam sigui valida pel dia 5 de gener. Aquest lloc te fama de ser molt turistic, pero alhora esta situat en una de les provincies mes maques de Xina aixi que es una parada obligada. El paisatge tipic aqui son muntanyetes de varis centenars de metres d'altura, molt semblant a Halong Bay (creiem!), pero prop d'un riu.
El primer dia a Yangshuo no podia ser millor, quan ens aixequem fa un solet molt agradable aixi que decidim llogar una bici, o mes ben dit un tandem, mai no n'haviem llogat cap i teniem ganes de provar-ho, es un mica petit i per tant cansa una miqueta si tens les cames llargues, a mes el que va a darrera (la Silvia) no te visibilitat ni control de la direccio, pero a part d'aixo, es prou divertit! Aixi doncs, comencem a apartar-nos de la ciutat i anem cap a la campinya Xinesa, el nostre objectiu del dia es anar a veure la "Moon Hill" situada a uns 8 km de la ciutat i que es diu aixi per la forma de la muntanya, ja que hi ha una pedra amb un forat al mig que te forma de lluna plena. A l'hostal ens recomanen una ruta diferent a la que voliem agafar i acabem fent una volta molt tonta per arribar-hi pero el cami es molt solitari i no hi ha apenes cotxes aixi que no resulta tant dolent perdre's. Quan arribem alla aparquem el tandem i pujem les 800 escales que hi ha, a dalt ens trobem gent fent escalada i ens encantem una estona mirant-los, sembla un lloc bonissim per fer escalada. En total passem unes 5 hores anant amunt i avall amb el tandem i al llarg del cami podem observar la vida quotidiana de la gent que viu a les zones rurals, veiem diferents paisatges, el riu, muntanyes... ja en teniem ganes, despres de passar tants dies a la ciutat...

Despres de Xi'an tocava anar cap a Shanghai, no estavem molt segurs de si valia la pena visitar aquesta ciutat pero vam pensar que seria un bon lloc per passar el nadal i solucionar temes de visats.
L'unica cosa verdaderament destacable de Shanghai es que hi ha els edificis mes alts que mai hem vist, amb quasi mig quilometre d'alcada! Per veure el "skyline" s'ha d'anar cap al riu, ara mateix ho tenen tot en obres ja que dins uns mesos hi ha la expo 2010. El que vam fer es creuar el riu a traves d'un tunel de llumetes molt curios i aixo ens va portar just on hi ha els edificis, que son forca espectaculars de prop. Una altra cosa destacable d'aqui es la contaminacio, tot esta cobert de boirina de mati a vespre, desitgem que, per la salut dels habitants, en algun punt del tractat de Copenhaguen es tingui en compte aixo i facin neteja aviat!
Els altres dies ens vam entretenir anant pel centre, visitant el museu de Shanghai i tambe vam fer una excursio a un poble amb canals que es diu Zhujiajiao. El dia 24 l'hostal va organitzar una festa de Nadal, tot i que no hi vam passar massa estona ja que era molt basada en jocs amb globus i trobavem que erem una mica "ganapius" per aixo potser.
Com que hem tingut molt de temps lliure, per primera vegada en el viatge hem fet planificacio a llarg termini del que volem visitar en els seguents mesos, i hem reservat ja alguns vols interns. Queda aixi:

• Fins al 5 de gener: Sud de Xina
  
• Del 5 de gener al 4 de Febrer: Vietnam i Laos. El dia 4/02 a la tarda marxem de Ho Chi Minh i volem cap a Bangkok on agafem un vol l'endema cap a Yangon (Birmania)
  
• Del 5 de febrer al 23 de febrer: visitarem Birmania i el 23/02 tornem cap a Bangkok, on segurament haurem d'estar varis dies per processar el visat de la India  
  
• Tambe ens faria il.lusio visitar Indonesia i/o Borneo, pero aixo ja es veura mes endavant. Seguidament tocara volar cap a Hong-kong, anar a la India, potser Nepal, tornar a HK, i despres cap a les illes maurici. Per poder fer tot aixo hem decidit "sacrificar" la ultima part del viatge que era Sud-Africa i Namibia, que finalment no visitarem i ho deixarem per una altra ocasio.

Degut al fred intens que estavem passant a Beijing, vam decidir marxar cap a Xi'an; aixo es lo bo de viatjar sense massa planificacio, si no ens agrada un lloc o no hi estem comodes, carretera i manta; en aquest cas tren i manta.
De Beijing a Xi'an hem viscut la nostra primera experiencia en un tren xines, i hem de dir que no ha estat tant dolenta. Vam optar per l'opcio de llitera mes economica, el que aqui anomenen "Hard sleeper" suposem que per la duresa del matalas, aquesta modalitat es basa en un vago ple de lliteres de tres pisos, a nosaltres ens va tocar la llitera de dalt de tot, que es la que te menys espai i per tant no et pots asseure al llit, pero a nosaltres ja ens anava be, ja que la de baix es una merdeta, tothom s'assenta i la fa servir de sofa i la del mig no te gaire llum i no pots llegir tant be :)
Per menjar et pots fer noodles instantanis amb l'aigua bullida que hi ha, o tambe hi ha un vago-restaurant.
Despres de passar tota la nit al tren, a les 7 del mati arribem a Xi'an, el mateix dia decidim anar a visitar l'estrella de Xi'an, l'exercit de guerrers de terracota. Tot i que l'hostal ofereix el tour per un preu molt assequible, decidim fer-ho per el nostre compte, aixi que despres d'un bon esmorzar tornem cap a l'estacio i agafem el bus cap al museu. Un cop alla, i despres de passar per un passeig ple de botigues i de gent que et crida dient "hello hello" tot intentant vendre't l'exercit sencer de guerrers en miniatura, arribem a l'entrada.
Nosaltres ja haviem vist un tastet dels guerrers al forum de Barcelona, i teniem bastantes expectatives ja que haviem llegit que en una de les naus hi havia uns 6000 guerrers, un exercit complet vaja, quan entrem pero, nomes en veiem uns quants centenars, la resta estan tapats sota terra o encara els han de restaurar i aixo ens decepciona una miqueta. El que sorpren d'aquest lloc es que es una descoberta bastant recent, menys de 40 anys, durant molt de temps han estat inmobils i intactes sota terra fins que uns pagesos els van descobrir de casualitat. Tots tenen cares diferents i n'hi ha de molt ben fets com els arquers, i fins i tot podem veure uns carruatges de bronze. Una bona experiencia, pero no tant com ens imaginavem.
Al vespre, a l'hostal ens van tenir entretinguts amb una "dumpling party", ens van fer treballar com xinos durant una bona estona fent dumplings, una especie de raviolis farcits, pero per sort un cop cuits ens els vam poder menjar. La veritat que aquest hostal ha estat el millor qualitat/preu que hem anat, per 2 euros cada un ens han vingut a recollir i a deixar a l'estacio, ens han donat un cafe i una cervesa, hem menjat dumplings, hem tingut internet, i hem dormit en una habitacio calenteta i acollidora, genial!
El dia seguent visitem una mica Xi'an, el mercat, algun temple del centre i mengem menjar xines. Xi'an te un aire molt contaminat, i tambe hi fa molta fred, aixi que al vespre mateix agafem un altre tren i anem cap a Shanghai.

La nostra arribada a Xina va ser molt tranquila, l'unic a destacar es que a l'aeroport et fan passar un control de temperatura, tu no ho saps pero en un cert punt t'estan mesurant quina temperatura tens i despres et marquen en un paper a quan estas, sort que la Silvia ja es trobava mes be i nomes va marcar 37.2, si no, potser ara estaria en quarantena a l'aeroport de Beijing ;)
De moment no ens podem queixar gaire dels Xinos, no han estat massa bordes, tot i que simpatics tampoc ho son. Els agrada molt colar-se a les cues i quan ho fan et miren i es peten el cul, els hi fa molta gracia!!
A Beijing hi fa un fred que pela i sovint la maxima es de -1, el primer dia vam anar a visitar la Ciutat Prohibida, que es una especie de ciutat amb tot de temples, vam decidir visitar tambe l'exposicio de rellotges que tenen i ens van encantar.
L'endema vam anar a visitar la mitica Gran Muralla, vam decidir anar-hi per lliures i en lloc d'anar al tipic punt on va tothom (Badaling) vam anar a Mutianyu. Vam agafar el bus 916 que et deixa a Huairou, una ciutat que esta a una hora de Beijing, despres has d'agafar un minubus que et porta a Mutianyu, a nosaltres ens van fer baixar abans i uns xinos ens van oferir portar-nos alla en taxi, al principi ens volien cobrar 4 euros pero el preu que deia la guia era de 2.50, aixi que els hi vam ensenyar i ens volien colar el gol dient que la guia era antiga, pero quan van veure que era del maig del 2009 es van petar el cul i ens van cobrar 2.50 sense protestar, va ser bastant comic. Quan vam pujar al cotxe, no les teniem totes degut a la nostra experiencia en taxis, pero tot va anar molt be i el tiu es va oferir a esperar-nos per tornar-nos a Huairou mentre nosaltres visitavem la muralla.
Des de Mutianyu hi ha tres opcions per pujar cap a la muralla, pujar amb una telecabina, amb telecadira o a patita, nosaltres vam optar per la ultima opcio.
Despres d'uns quants centenars d'escalons ens vam plantar a la Muralla i vam comencar a recorre-la, l'epoca de l'any que hem triat per visitar-la potser no es la millor, ja que la vegetacio que envolta la muralla era una mica trista, pero la muralla en si esta be i el fet que no hi hagues massa gent i a vegades estiguessim sols va valer la pena.
De Xina, hem de dir que de moment no hem trobat cap restaurant que tingui els tipics rollitos de primavera, ni els "crackers", ni pa Xino, ni tan sols anec a la taronja :( El que si hem provat es l'anec de Pekin, que estava bonissim!! Seguirem a la recerca dels rollitos de primavera!