Vietnam es un pais de contrastos que va des del bullici de la capital fins a la tranquilitat de les platjes del sud. Es un pais que atabala per una banda pero on tambe et pots relaxar a la platja amb petits luxes per molt pocs diners. El fet de visitar el pais en dues etapes i despres d'anar a Laos, on la tranquilitat esta a l'ordre del dia, t'adones que Vietnam s'ha tornat un pais molt turistic i on els locals sovint et veuen com un moneder amb potes, per sort pero en zones mes remotes encara es conserva la vida local i la gent es mes autentica i molt confiada. En quant al menjar hem de dir que ens ha decepcionat una miqueta, esperavem molt i per molt que hem buscat no hem sapigut trobar el bon menjar, ens ha semblat mes aviat sosaines.
El millor

• El creuer a Halong bay, el fet de ser nomes 4 persones i el guia, van fer una excursio molt agradable.
• Relax i tornar a fer submarinisme a les platges del sud
  
• Els allotjaments, de molt alt nivell, per nomes uns quants euros l'habitacio
  
• Veure els paisatges de camps d'arros d'un verd intens tot anant amb moto
  
• El bon temps que ens hem trobat, sense pluges ni massa calor

El pitjor

• El constant "acos" per part dels locals per intentar vendre't de tot.
• Els viatges en bus, especialment els d'entrada i sortida cap a Laos E
• Els mosquits tornen a l'atac en aquesta zona

En total hem estat 17 dies al pais i hem gastat una mitjana diaria de 41 lliures o el que es el mateix 46 euros, a destacar, la visa amb doble entrada ens va costar quasi dos dies de pressupost, cosa que ens ha fet disparar un pel els costos, juntament amb el fet d'haver fet diving i el tour a Halong bay, a part d'aixo, el pais es baratissim i pots menjar per poc mes d'un euro tot sovint

Les ultimes hores de Vietnam les hem passat a Ho Chi Mihn City, conegut per la majoria com "Saigon", que definitivament es mes facil d'escriure i pronunciar. Vam arribar amb un bus des de Mui Ne, estem contents perque va ser un bus comode, rapid i baratet, a hores d'ara estem forca cansats de viatges durs en bus... La primera impressio de la ciutat es que es molt moderna, algunes zones ens recorden els edificis enormes de les ciutats xineses, i alguns altres carrers estan il.luminats tal com trobavem al Japo. Aqui ja no es veuen tants de barrets conics, ni families de 4 en una moto, ni gent portant porquets i altres animals en moto o bici, definitivament es molt mes modern que Hanoi, pero tambe menys autentic per nosaltres. Hi ha molt de caos i trafic i costa una mica acostumar-se a tant de bullici despres de venir de Laos i centre de Vietnam, pero un s'acostuma a tot. Aqui els taxistes tambe son tant "pillins" com a Hanoi, un ens ha volgut cobrar de mes dient que el taximetre no funcionava, pero l'hem ben acollonit quan hem fet veure que voliem trucar a la seva empresa per queixar-nos, la veritat es que no tenim ni mobil, pero ha servit per reduir la tarifa que ens demanava dramaticament, ho hem trobat forca gracios.
En aquesta ciutat la Silvia ha tingut un espant bastant gros quan una rata l'ha trepitjat pel carrer a mig mati, la rata tambe es deu haver espantat ja que se n'ha anat corrents!
Com que nomes passem unes horetes en aquesta ciutat no la visitem massa, pero si que anem al war remnants museum, un museu on s'explica en fotos molt grafiques i tristes com van patir la gent de Vietnam en la guerra contra els Estats Units. Els Estats Units van voler impedir que els comunistes del nord de Vietnam conquerissin Vietnam del Sud, pero segons hem vist a les fotos, ho van fer amb una crueltat extrema, torturant a la poblacio, cremant pobles i selves, i llencant tonelades de productes quimics toxics que han creat problemes de salut durant decades. Tot plegat molt impactant, no hem fet fotos pero si algu esta interessat en el tema hi ha pagines a internet on es poden trobar les fotos.
Aqui s'acaben els nostres dies vietnamites, a la tarda agafem un vol cap a Bangkok, on passarem la nit en un motel prop de l'aeroport, i unes hores despres volem cap a Yangon, on passarem 18 dies a Myanmar. No sabem com estara internet per alla aixi que esperem poder posar alguna entrada de tant en tant, familia no espereu trucades nostres ja que ens han dit que son carissimes

Mui ne es un petit poble de pescadors que es troba entre Nha Trang i Ho Chi Ming, el qual te una carretera d'uns quants kilometres plena de resorts, restaurants i facilitats per al turista; Mui Ne tambe destaca per fabricar la famosa  "salsa de peix" que a nosaltres no ens agrada gens, i quan camines pel poble o vas a un restaurant no deixes de sentir la "oloreta" a peix que deixa anar la salsa.
Vam decidir fer parada aqui ja que preferiem passar els ultims dies a Vietnam a la platja i no pas a ciutat.
En total hi hem passat dos dies, ens hem permes un petit luxe allotjant-nos en un resort, tot i que era dels mes baratets, tenia piscina i platja privada.
L'unica activitat que vam fer, a part d'estar a la piscina de l'hotel, va ser llogar una moto per mig dia i visitar el poblet de pescadors i dues dunes que hi ha per la zona, les dunes vermelles a uns 6 km del poble i les dunes blanques a uns 29 km de Mui Ne; les dunes no son gran cosa, pero una vegada mes el fet d'anar amb moto et dona la llibertat de veure i poder fotografiar coses que en un tour no pots fer i la ruta va estar forca be amb tot de platges verges sense ni un sol edifici en molts kilometres.

Despres d'uns dies bastant relaxats marxem cap a Nha Trang, la capital del submarinisme vietnamita. Vam arribar a Nha Trang a les 8 del mati despres de passar la nit en un bus llitera, despres d'instalar-nos vam anar cap a la platja on vam trobar un restaurant que tenia piscina i hamaques davant la platja i pagant nomes un euro podies llogar una hamaca i fer servir la piscina, aixi que alla ens vam quedar passant el dia. L'endema era el gran dia, despres de mes de 5 mesos des que ens vam treure la certificacio de submarinisme, vam tornar a submergir-nos, hem de dir que estavem una mica nerviosos, pero un cop a l'aigua tot va anar rodat. Vam veure un munt de peixets de colors i moltissimes especies de corall diferent que no haviem vist a Roatan, la visibilitat era una mica limitada perque ara mateix es temporada baixa i potser no es el millor moment per fer submarinisme, pero nosaltres vam disfrutar molt.

Despres del Boulevan Plateau ens tocava tornar a entrar cap a Vietnam, el nostre objectiu era visitar Hoi An, una ciutat costera molt pintoresca. Per anar cap alla vam reservar un bus a traves d'un hindu molt simpatic d'un conegut restaurant de Pakse, segons ell un bus de turistes "VIP", pero el tio ens la va ben fotre. Despres d'esperar una bona estona en una part de Pakse una mica estranya, passa el bus a recollir-nos, i quin trasto de bus, vell i tot ple de sacs d'arros, i amb un espai de cames irrissori, molt mes petit que el que hi ha en un avio de Ryanair, i al cim amb ple de sacs sota els peus! Som els unics turistes i com ve essent normal ultimament, els del bus arreglen tot el paperam per travessar la frontera pels locals i ens ignoren completament a nosaltres, que hem de buscar-nos la vida. Pero be, 14 hores mes tard arribem sans i estalvis a Danang, ciutat a 30 km de Hoi An i ben baldats ens allotjem en un hotel d'alla. L'endema continuem cap a Hoi An i el bus ens deixa davant un hotel molt luxos de 3 estrelles, piscina i tot, on ens ofereixen quedar-nos per poc mes de 8 euros per nit, aixi que sense mirar res mes alla ens quedem, i molt contents que n'hem quedat.
A Hoi An hi ha mes de 400 sastres i es molt tipic fer-se roba a mida aqui, et poden fer un traje ben baratet en menys de 24 hores, vam estar a punt pero despres vam llegir que la qualitat es molt baixa, aixi que potser ho farem a Bangkok o Hong Kong. A Hoi An hem estat passejant pel poble, que es molt bonic, tot i que a cada 4 passes t'atabalen amb un "buy somethiiing... /motorbike?/ boat? / have a look? / cold drink?" i es fa una mica pesat. Vam tenir la sort que vam coincidir amb la festa del catorze dia del calendari llunar, de nit tot el centre esta il.luminat nomes amb espelmes i la gent deixa anar barquets lluminosos pel riu, a mes d'haver-hi espectacles a cada raco. Els que tenen negocis posen ofrenes davant la botiga i cremen papers de colorets, no sabem ben be per que, pero es curios de veure.
El que ens va agradar mes va ser descobrir els voltants de Hoi An, que estan plens de camps d'arros d'un verd molt intens. Vam arribar-nos tambe a les ruines de "My Son" i a les muntanyes de marbre, tot aixo en moto, res de massa espectacular pero el paisatge del recorregut val la pena. Curiosament, els venedors no et deixen en pau ni en moto, quan anavem tranquilament al nostre rollo per una autovia, una noia ens dona conversa tot conduint i ja ens volia portar a la seva botiga. Tot i que els vietnamites son molt pesats a l'hora d'intentar vendre, tambe son molt confiats, el que ens va llogar la moto no ens va demanar ben res per emportar-nos-la, ni tan sols el nom de l'hotel, i en una altra situacio els del restaurant no tenien canvi i ens diuen que passem despres a pagar.
Hoi An es tambe molt conegut per ser la capital culinaria de Vietnam, i es tipic fer cursos de cuina, nosaltres potser vam tenir mala sort pero el menjar no ens va semblar res de l'altre mon, vam menjar millor a Xina o a Laos, aixi que el curs de cuina el farem a Tailandia, on sabem per experiencia que s'hi menja molt be!

Tant bon punt vam tenir el visat per anar a Myanmar tramitat vam deixar Hanoi per dirigir-nos cap a la capital de Laos. De moment deixem Vietnam per uns dies, pero tornarem a entrar per explorar el sud del pais.
El viatge de Hanoi a Vientiane es bastant llarguet, i una mica incomode. Ens van venir a recollir a l'hostal amb una furgoneta bastant competent, fins aqui tot pintava forca be, al cap d'una hora de donar voltes per Hanoi i recollir gent ens van deixar a l'estacio de busos i alla ens van dividir en dos grups, quedant en el nostre grup nomes 5 persones. Estavem una mica estranyats perque nosaltres pensavem que anavem amb un bus turistic, pero va resultar que ens van col.locar en un bus local bastant xungu; quan vam entrar al bus quasi ni podiem caminar pel passadis degut a la gran quantitat de sacs de menjar i productes varis que hi havia...van tardar sis hores en fer la primera parada i quan vam veure que erem al mig del no res i nomes hi havia una mena de xiringuito de menjar montat vam flipar una mica, sobretot la sueca que venia amb nosaltres i que semblava una mica finolis, quan va descobrir que havia de desfogar-se al carrer primer es va negar pero despres per necessitat ho va haver de fer com tothom.... mes tard ens vam parar en una bensinera que estava tancada i vam fer una paradeta de mes de dues hores! Vam acabar deduint que era per esperar que es fes de dia i que la frontera obris les portes; i diguem nosaltres, perque marxar a les 7 de la tarda, si has de fer una parada de dues hores! no seria millor marxar mes tard i no haver de parar, o fer mes paradetes pel cami per poder satisfer les necessitats fisiologiques de la gent?... en fi, per fi arribem a la frontera i sense que ningu ens expliqui on hem d'anar i ploguent a bots i barrals ens busquem la vida i aconseguim els visats, amb pagament de 2$ als policies corruptes inclos!
Una vegada creuem la frontera i entrem a Laos tot canvia, deixa de ploure i fa un solet com feia dies que no veiem amb arc de sant marti inclos! l'autobus fa parades regulars en llocs decents i tot.
Tot i el creuament pesat de frontera que hem viscut, la primera impressio que tenim de Laos no podia ser mes bona, es respira tranquilitat a l'ambient i els paisatges son una passada.
Al  cap de 24 hores arribem a Vientiane i decidim passar al nit alla, la capital de Laos es una especie de poble gran i es que nomes te uns 200000 habitants, es super tranquil, ningu t'atabala, hi ha poquissim trafic... tot i que hi ha forca coses a fer, decidim marxar l'endema cap Luang Prabang, pero aixo ja es una altra historia...

Ja fa 6 dies que estem disfrutant d'un nou pais: Vietnam. Per arribar vam contractar un bus des de Nanning (Xina) a Hanoi, i unes hores despres ja estavem veient el paisatge caracteristic de Vietnam: moltes motos, gent mes fosqueta amb barrets de palla conics i una arquitectura semi-colonial amb balcons i molt de color. 
Hanoi es una ciutat caotica pero amb molta vida, es molt curios el tema de les voreres del carrer, que aqui no es fan servir per que la gent hi passi, sino que s'utilitzen per extendre la llargada de la botiga, aparcar motos, allargar el menjador de casa tot posant tamborets i fent el te, instal.lar una petita cuina i vendre els productes als vianants, etc. A Hanoi tambe es poden visitar temples historics, alguns han sobreviscut la guerra, n'hem visitat un parell, pero no arriben a la complexitat o bellesa dels que hem vist a Japo o Xina.

Des de Hanoi hem agafat un parell d'excursions: una a la "perfume pagoda", un temple budista dins una cova que te forma de boca del drac, aqui s'hi ha d'arribar en una barca de rem i despres es puja a veure el paisatge i la cova. Res de l'altre mon, ja que feia pluja i estava tot tapat, tot i que vam viure un moment semi-comic quan la noia russa que anava a la nostra barca va relliscar al pujar i va caure al riu, pobra.

L'altra excursio que hem agafat es la de Halong Bay. A Hanoi tothom ofereix tours per anar a Halong Bay, i no sabiem si anar-hi pel nostre compte, allotjant-nos a Cat Ba Island, o agafar un tour organitzat com tothom.
Ens vam decidir pel tour 3D/2N, i per un cop no vam optar pel mes baratet i cutrillo sino que en vam agafar un amb una agencia un pel mes cara pero ben recomenada. Ens va sortir molt be ja que vam explorar el paisatge de Halong Bay amb un barco de fusta enorme amb habitacio doble molt comoda i menjar molt bo, i nomes erem 4 persones en el grup. De fet, hi havia mes personal en el vaixell (6!) que tripulants, molt curios! El primer dia vam navegar per les illetes i vam fer varies parades, per visitar una cova, per pujar a dalt d'un turo i visitar la platja, i despres es van portar a fer kayak, on vam poder entrar dins tunels i veure la posta de sol, va ser un dia genial. L'endema teniem un mini-trekking d'un parell d'hores pel parc nacional de Cat Ba, l'illa habitada de Halong Bay, que tambe va estar molt be, era un cami bastant tecnic sense altres turistes, on ens vam parar a visitar una familia que fa 20 anys que viu al parc cultivant verdures i portant animals. Aquell dia tambe va haver-hi kayak i un cop cansats ens van portar a un hotel de Cat Ba, l'allotjament mes luxos que hem estat en aquests mes de 6 mesos de viatge. L'ultim dia del tour es fa mes navegacio per les illes, i despres de dinar ens tornen cap a la capital, on arribem amb les piles carregades i contents de com ha anat tot. A Hanoi ens busquem un hostal dels nostres estandards habituals, no es questio de malacostumar-se, i reservem el bus de 20h que ens portara a Vientiane, capital de Laos.