Despres de passar-nos dies viatjant en busos per Sud-America hem decidit dedicar un post per donar uns quants consells que poden ser utils a la hora de viatjar per aquestes terres.

• A la hora de comprar els bitllets, excepte per Argentina, investigar els preus de les diferents companyies i marxar fent veure que no estas interessat, automaticament aconseguiras un descompte important. A Argentina no es aplicable, ja que totes les companyies tenen basicament el mateix preu.
• Portar menjar per el viatge, un bon sopar pot ser pa amb diferents coses: tonyina, formatge, pate...portar fruita, aigua i alguna porqueria per picar. Vigilar al creuar les fronteres de chile i Argentina, ja que no pots portar productes d'origen animal o vegetal, si t'enganxen et poden posar multa.
• A la hora d'escollir els seients evitar agafar els que estan a prop del lavabo i intentar agafar un lloc on es vegi la tele si no et vols avorrir com una ostra.
• Portar entreteniments per passar el viatge, si el bus es nocturn normalment no pots llegir per que la majoria de busos no tenen llums.

Equipament que no et pot faltar per passar la nit en un bus:

• Manta, sobretot a Peru i Bolivia, ja que les nits poden arribar a ser molt fredes. La manta la podeu aconseguir als avions :)
• Coixi, per passar una nit minimament comode i no despertar-te amb tortocolis, tambe es pot aconseguir als avions
• Tapa ulls i orelles, si ets molt sensible als sorolls i a la llum, t'ajuden molt a dormir, a vegades es pot aconseguir en avions :)
• Portar diferents capes de roba, ja que mai se sap si posaran la calefaccio a tope o l'aire acondicionat a tope, normalment no tenen terme mig.

I sobretot, per tal de viatjar amb bus t'has de carregar de molta paciencia, i agafar-t'ho amb bon humor, perque el viatge es pot allargar durant hores...
Si pensem en algun altre cosa ja l'anirem afegint!

Despres de 19 dies diem adeu a Perú. En aquest pais hem menjat bé, pero no tant com ens imaginavem, hem provat plats tipics com el rocoto, el ceviche, o la beguda tipica del pais, la chicha. Pero tambe ens hem quedat amb les ganes de provar les famoses olives de les que ens havien parlat tant :(
El que ens ha agradat mes ha estat:

• Els trekkings que hem fet i la gent que hi hem conegut
• Les sopetes dels menus barats, despres de tant de temps s'agraeixen
• La varietat culinaria, i el fet de poder menjar menus complets (primer i segon plat + postres i beguda) per menys de 2 euros
• Els allotjaments on hem estat, economics i amb bon ambient.
• Viure emocions fortes amb el Sandboarding i el "passeig" amb boggie.
• La vestimenta colorida dels indigenes andins

El que no ens ha agradat tant:

• Problemes estomacals, no sabem si degut a l'altitud o a menjar en mal estat :(
• Els desplacaments en bus, interminables i per carreteres en mal estat.
• Els venedors de massatges, manicures, drogues varies, els que et volen encolomar un hostal o un restaurant a totes hores... especialment a Cuzco.
• La falta de paper de water i sabo en la majoria de lavabos (pitjor que a centre america).

També hem de destacar que els mates de coca i productes derivats ens han deixat indiferents i no ens han ajudat a combatre el mal d'altura.
Perú és un país molt barat, pero hi ha tantes coses a fer que el pressupost diari es dispara una miqueta, tot i aixi hem aconseguit mantenir el pressupost i hem gastat 45 lliures per dia de mitjana (49 euros) 5 lliures menys que el pressupost marcat.

El llac Titikaka es el que queda d'un antic mar anomenat "mar boliviano", un llac enorme de quasi 300 km de llargada i que te la particularitat d'estar situat a 3800 metres d'alcada.
El llac pertany una part al Peru i l'altra a Bolivia, i nosaltres visitem les illes de les dues parts.
A Peru hem visitat unes illes flotants curiosissimes; en el passat, una tribu anomenada "Uros", tot escapant dels Inkes decideixen refugiarse dins el llac, i creen varies illes flotants on hi poden viure varies famililes. Cada illa nomes fa uns quants metres, i tenen una vida limitada, un cop construida i anclada nomes dura uns 13 anys, aixi que s'han d'anar renovant. Els habitants de les illes es fabriquen ells mateixos tambe les cases, vaixells i varies artesanies. Tot i ser tant sorprenent, la visita a aquestes illes s'ha turistiquejat molt ja que els habitants intenten vendre artesania i viatges amb balses tipiques constantment.
Despres visitem la illa de Taquile, lloc on hi viuen indigenes que es dediquen quasi exclusivament a teixir, sobretot els homes. El paisatge es molt bonic, pero resulta molt cansat passejar per aqui ja que estem a quasi 4000 metres d'altura!
Despres d'aixo, el dia seguent creuem cap a Bolivia, on visitem la illa del Sol, on segons la cultura Inka va neixer el Sol, molta imaginacio tenen aquests... Des de dalt de la illa, el paisatge aqui es encara mes espectacular que a la part peruana, el blau del llac es un color molt intens, es veuen els pics nevats dels Andes a la distancia i varies illetes mes, es realment bonic.

Despres de forca esforc, arriba el dia de veure el famosissim Machu Pichu. Ens espertem a les 4 del mati per agafar els primers busos de les 5:30 que arriben a dalt, s'ha d'anar-hi aviat per poder agafar una de les 400 entrades al "Wayna Pichu", la muntanya de davant les runes. Tambe es pot pujar a peu, pero les agulletes, el fet que plou, i problemes estomacals de dies anteriors ens fan decidir guardar les energies. Arribem a dalt i fa molta boira, aixo l'hi dona un aire mistic al lloc, pero no es veu una llama a quatre passes. Dins el tour que hem contractat ens inclouen dues hores de guia que ens explica perque es va construir i com es va descobrir, tot el que ens expliquen es molt interessant i aixi anem fent temps mentre la boira no s'aixeca. El guia ens explica que les ruines van ser "descobertes" per l'america Hiram Bingham, pero tots els objectes que va trobar a les ruines van ser portades cap a la universitat de Yale el 1911; els peruans estan molt picats ja que fa 98 anys que tenen aquests objectes a Estats Units i per molt que ho demanin no els hi tornen.
Passem un parell d'hores passejant per les ruines i finalment a quarts de deu s'aixeca la boira, hem de dir que el Machu Pichu es realment impressionant de veure, el que fa boniques aquestes ruines es la seva posicio a dalt de la muntanya i tota la naturalesa i paisatge que les rodeja, no tant la seva complexitat arquitectonica. Tot i ser tant espectacular, es un lloc que no te massa factor sorpresa ja que es exactament igual com hem vist innumerables vegades a postals, fotos,internet...
A les 10 pugem cap al Wayna Pichu, ens retrobem l'Oscar i pujem plegats, a mesura que anem pujant anem veient una perspectiva diferent de la habitual, i 40 minuts despres arribem al pic i disfrutem de les vistes; despres d'aixo encara ens dona temps d'anar a veure el pont Inka, un pont en process de restauracio prop de les ruines.
Per tornar cap a Cusco agafem el tren cap a Ollantaytambo, que resulta ser ben entretingut ja que primer surt a ballar pel vago un ballari de balls tradicionals, i despres els revisors fan un "fashion show" de vestimenta feta d'alpaca.
Tornem a Cusco cansats pero contents, han estat 4 dies intensos que han valgut molt la pena, ara toca anar al llac Titikaka i despres canvi de pais (Bolivia).

Despres de multiples hores pesades de bus, arribem a Cuzco, ciutat molt pintoresca amb barreja de cultura inka i edificis colonials, situada a mes de 3000 metres d'elevacio.
Aquesta ciutat es la base per anar a visitar el Machu Pichu; nomes arribar aqui ens sorpren lo car que es anar fins alla, hi ha un tren que et porta al poble de Machu Pichu per uns 50$ per trajecte, i per entrar alla son uns altres 43$, deu ni do!
Decidim doncs buscar alternatives i despres de molta recerca decidim fer un trekking que n'hi diuen "inka jungle trail", son 4D/3N i te la particularitat que el primer dia es baixa en bici de muntanya pels Andes des de 4300 metres fins a 1200, i la resta de dies es fan caminant.
Aixi doncs, tot i que de salut no ens trobem massa be (malestar de panxa i mal d'altura),
decidim contractar aquest trek, i resulta ser ben entretingut.
El primer dia coneixem el grup, que es de 10 persones amb barreja de nacionalitats, i ens porten cap un pic on agafem les bicis de muntanya per fer la baixada. La meitat del cami es asfaltat i l'altra no, podem veure uns paisatges ben bonics, i fem uns 35 km de bici, com que es tot baixada no ens cansa gens! L'endema si que ja es molt mes dur, ens porten caminar durant 7 hores, i descobrim perque es diu "jungle tour", fa una humitat molt gran, i hi ha ple d'insectes emprenyadors durant tot el cami. Tot i aixo, la caminada va valer molt la pena, ens van portar per camins inques originals, que van agafant alcada tot vorejant les muntanyes, i tenen un paisatge esplendid. S'ha de dir que alguns dels talls del cami son forca perillosos, son camins de terra amb trossos que tenen un precipici lateral de 450 metres i sense proteccio, aixi que pot donar forca vertig passejar per alla! Arribem rebentats a les aigues termals de Santa Teresa, on ens podem relaxar, per casualitat ens retrobem l'Oscar, un perua que haviem coincidit fent el trek del Canyo del Colca, i passem una bona estona alla tots plegats.
L'ultim dia de trekking abans del Machu Pichu es una mica mes cutre, caminem 6 hores, la primera part resseguint el riu, i les ultimes 3 hores seguint literalment la via del tren, aqui es on es nota la diferencia entre aquest trek low-cost i la versio oficial del "camino
del inka". Pero be, arribem sans i estalvis a Aguas Calientes, i l'endema ens espera el plat fort, una de les 7 "noves" meravelles del mon, el Machu Pichu.

Despres de Huacachina hem decidit anar a veure naturalesa a les Illes Ballestes, son unes illetes molt petites que estan situades davant de Pisco i Paracas, i son famoses per la gran quantitat d'ocells que viuen aqui. La curiositat de les Illes Ballestes es que al haver-hi tantissims d'ocells, al llarg dels mesos s'acumulen una gran quantitat d'excrements (quasi un metre de profunditat per any!), i aixo s'extreu i s'utilitza per fertilitzar la terra.
Per anar cap alla s'ha de contractar un tour amb unes barques que surten a les 8 del mati, nomes de pujar al barco ja hem pogut veure una familia de dofins, despres ens han portat a veure un geoglif anomenat "candelabro" i finalment cap a les illes; aqui es poden avistar varis tipus d'ocells, pinguins i tambe foques. El que mes sorpren es la gran quantitat d'animals que habiten en unes illes tant petites!
Una altra cosa que es pot visitar el el parc natural de Paracas, aixo no ho hem fet ja que la majoria d'animals que hi habitaven es van espantar amb un terratremol molt fort del 2007, i no han tornat mes; dins el parc tambe hi havia una estructura de pedra en forma de pont molt caracteristica, que es va derrumbar. A part dels danys a la naturalesa, el terratremol va destruir prop del 80% de la ciutat de Pisco, aixi que ens hem allotjat a Paracas on no es nota res malmes.
La seguent destinacio es Cuzco, ens saltem doncs les muntanyes de Huaraz (nord de Lima) ja que s´ha acabat la bona temporada per visitar-les.

Segons la Lonely Planet, Huacachina es un Oasis en mig del desert on antigament els peruans mes rics passaven les seves vacances, pero que ara s'ha tornat el paradis dels "backpackers" que busquen festa. La veritat es que de festa no n'hi ha massa, i ha acabat sent un lloc bastant relaxant on l'activitat tipica es anar amb buggie per les dunes del desert que envolten Huacachina, combinat amb el sandboarding. I aixo vam fer nosaltres, va resultar ser una activitat molt divertida, sobretot anar amb buggie, els conductors estan una mica bojos i pujen per les dunes i despres les baixen a tota velocitat, fan carreres entre ells... en fi una bona descarrega d'adrenalina! i el fet que l'excursio en buggie es combini amb sandboarding esta molt be. Nosaltres haviem fet el volcano-bording a Nicaragua, la diferencia principal es el terreny i la manera de baixar. En el volca, la superficie es molt rugosa i plena de pedretes que si caus fan mal i pots baixar dret o asentat tipus trineu; mentre que a les dunes la supercie es com la sorra de platja i pots baixar dret o be estirat panxa a terra, la majoria de gent ho fa estirat panxa terra, ja que pots agafar una velocitat mes gran. Tot plegat va ser una tarda ben plena d'emocions fortes.
Com a curiositat, Huacachina tambe es coneguda per les vistes que pots veure del llac i la ciutat des de les dunes, ja que es la foto que apareix en el bitllet de 50 Nuevos Soles.

Les linies de Nazca son milenaries, pero van ser descobertes relativament tard, al 1939, per un Gringo que sobrevolava el desert. Les linies son geoglifos enormes que nomes es poden apreciar des de l'aire, es poden veure diferents figures, com una que sembla un austronauta, un mono, un gos... L'origen d'aquests geoglifos es bastant incert, hi ha diferents teories, com ara que era un calendari astronomic, que tenien caracter religios, o que indicaven conductes subterranis d'aigua, entre d'altres.
Despres de molt negociar el preu, vam agafar la famosa avioneta que sobrevola les linies, el nostre error va ser agafar-la massa tard, cap a les 12:30, ja que haviem arribat a les 7 del mati a Nazca i necessitavem descansar despres de passar tota la nit en bus. Com mes tard l'agafes, mes inestable es el temps, aixi que vam tenir un vol bastant mogudet; segons els locals no es normal que faci tant de vent a Nazca, pero es veu que des de fa un parell de dies el vent es bastant fortet.A mes d'aixo, el pilot primer s'inclina cap a un costat i despres cap a un altre tot dibuixant formes de 8 en el cel, d'aquesta manera les 5 persones que anavem a l'avioneta poden veure-ho be, pero aixo no fa el vol massa agradable quan hi ha vent! Aixi doncs, les linies molt curioses, pero els xotracts del petit Cesna mentre les sobrevolavem ens van sobrar...
A la tarda en Robert va aprofitar per tallar-se els cabells despres de tres mesos, i el tallat ens va sortir quasi regalat, 1.25€; aquesta vegada ha optat per un tallat menys curt...

Ja portem 5 dies a Peru, vam creuar la frontera sense massa problemes, i el mateix dia ja vam poder arribar a Arequipa.
Arequipa es una ciutat bastant maca, i encara que sigui la segona ciutat mes gran de Peru, pots arribar a quasi tots els llocs a peu. Esta envoltada de volcans i muntanyes nevades, i en el centre podem trobar uns quants edificis historics de l`epoca de la colonitzacio.
Arequipa tambe serveix de base per visitar el "cañon del colca", el canyo mes profund del mon (mes de 3000 metres), o el segon mes profund, depen de a qui li preguntis...
Per visitar el canyo vam decidir contractar un trekking de 3 dies, vam pensar que era molt mes practic que fer-ho pel nostre compte ja que molts llocs son bastant inaccessibles amb transport public. Aquest es el primer trekking en grup que fem, i hem de dir que ens ha agradat molt. El primer dia el bus ens va venir a buscar a les 3 del mati, i la primera parada es per veure els condors volant, vam tenir la sort de veure`n 2, i impressiona bastant veure aquests ocells de 3 metres d`amplada(!) amb les ales desplegades volant pel canyo. Pel mati tambe vam visitar 2 pobles de les muntanyes: Chivay i Cabanaconde. Seguidament vam comencar a caminar fins a San Juan de Chuccho, son unes 4.5 hores de cami des de Cabanaconde, s`ha de baixar uns 1000 metres de desnivell pel canyo fins arribar al riu, i despres pujar-ne 200 mes, forca cansat! Els pobles de dins el canyo no estan connectats amb carretera i la unica manera d`accedir-hi es baixant a peu o en burro per uns camins molt empinats. A San Juan ens vam allotjar en unes cabanyes molt pintoresques on et sents molt desconnectat del mon, no hi havia electricitat i vam sopar a la llum de les espelmes. L`endema vam visitar Tapay i Cosñirua, un parell de poblets mes de dins el canyo, i tambe ens van portar a un museu on ens van explicar les tradicions d`aquesta gent dels Andes. Aquest dia ens vam allotjar a "Oasis Sangale", on hi ha unes piscines d`aigua de la muntanya es molt agradable prendre el sol i recarregar les piles. Finalment, l`ultim dia es el mes dur, pujada a partir de les 6 del mati de 950 metres de desnivell pel canyo, son 3 hores de pujada empinadissima que es van fer forca dures. El tour s`acaba amb una merescuda visita a les aigues termals (que ens van treure les agulletes!), despres et porten a un mirador a 4910 metres d`alçada i tambe en un camp on es poden veure les llames pasturant. El viatge de tornada cap a Arequipa tambe es espectacular amb una postes de sol magnifica i un paisatge ben bonic. Aixi doncs, un tour cansat pero entretingut, hem tingut la sort que hem estat en un grup molt ben avingut amb barreja d`europeus i sud-americans, i un guia que es prenia la feina seriosament. Ha valgut la pena visitar el canyo, potser diriem que el canyo del Colorado es mes espectacular, pero aquest tampoc te desperdici!