Centre America ha estat per a nosaltres un lloc de contrastos, mes aviat una experiencia agre-dolca. La cosa va comencar molt be amb el Salvador, la gent super amable i vam disfrutar molt pujant els primers volcans, banyant-nos als craters i descobrint cascades almig de selves. Nicaragua tambe ens va agradar al principi, vam fer activitats molt bones com el volcano boarding, visitar llocs fascinants com el crater fumejant de Masaya, veure les tortugues de La flor i vam fer surf per primera vegada. Per desgracia, l'atracament en el taxi compartit va canviar molt les coses per nosaltres, no tenir l'equipatge ens ha presentat moltes incomoditats, emocionalment es un xoc dur de superar, i tambe ens adonem que el nivell de seguretat que estem acostumats a Europa no es dona en absolut en aquests paisos. Tot i aixi, vam comprar quatre coses i vam anar fent cami mes o menys com estava previst, sort, ja que els 8 dies que vam passar al Carib hondureny van ser del millor del viatge. Vam continuar amb Guatemala, on tot es maquet, pero el fet d'estar a un metre de rius de lava roent al Pacaya va ser el plat fort, una experiencia inoblidable per a explicar als nostres nets! I ja per ultim Mexic, que nomes hem pogut visitar la zona de San Cristobal de las Casas i Mexico DF; amb 4 dies nomes hem pogut fer un tast d'aquest pais que es mereixeria mes temps.

S'ha de dir que viatjar per centre america ha tingut els seus moments pesats:

-Chicken busos que no acaben d'arribar mai, veure 2 posts anteriors
-Gent poc honrada: tornar-te el canvi malament dia si dia tambe, falta de paraula quan s'acorden tarifes (barco, taxi...), alt nivell d'inseguretat general fins i tot a ple dia, etc
-Allotjaments mes tirats: numero excessiu d'animals roedors corrent pels sostres, discussions familiars a altes hores de la matinada...
-Gringos: per a alguna gent tots els blanquets d'ulls clars son gringos i et poden fer sentir com un moneder ambulant.
-Mosquits: la sang de la Silvia deu ser especialment bona ja que ha  anat col.leccionant mes de 200 picades (les vam comptar!)
-Menjar: l'arros i frijoles es fan pesats d'acompanyament de cada apat...

Com a estadistiques d'aquesta etapa tenim:
-Numero de dies: El Salvador 8, Nicaragua 13, Honduras 10, Guatemala 9, Mexico 4. Total: 44
-Cost per dia: 59.67 EUR o 52 GBP. Aquests costos son aproximats, no inclouen les despeses de Nicaragua, el valor del que ens van treure dels comptes, les coses fisiques que ens van robar, ni el que hem gastat per reemplacar-ho. Centre America es barat en general, pero el curs de submarinisme i Roatan en general va fer pujar la mitjana.
-Chicken busos que tenien escuts: del Barca: 99%, del Madrid: 1%

L'etapa de Centre America ha tingut uns moments magics i increibles que han valgut la pena, pero sempre ens quedara el nuvol negre de l'atracament a la memoria. Degut a aixo no hem volgut allargar el numero de dies aqui, estem contents de canviar d'hemisferi i esperem que les experiencies siguin majoritariament positives a Sud-America. Com sempre l'important son les ganes de seguir endavant, i d'aixo encara en tenim moltes!

Aquest post, possiblement, serà uns dels més durs d'escriure per nosaltres ja que no és per explicar una experiència positiva sinó ben el contrari una especie de malson. Fa uns dies erem a Masaya un poble que es troba a uns 30 km de Managua, eren poc més de les 8 del matí i ens dirigíem cap a San Juan del Sur carregats amb totes les nostres possessions quan vam pujar a un taxi que va resultar ser una trampa per robar-nos tot el que teníem i mes, ja que ens van obligar a donar-los els pins de les targetes i van conduir de caixer en caixer fins que no van poder treure res mes  i ens van abandonar al mig del no res amb només una de les maletes petites que portàvem. Ho hem perdut tot, la camara, l'ordinador, la roba, medicaments... però el mes important que van robar-nos va ser la il·lusió. No podem descriure com ens vam sentir perquè es indescriptible, primer la por de que ens fessin mal durant les dues hores que ens van retenir en el seu cotxe, desprès la ràbia per no haver pogut fer res per aturar-ho, donar mil voltes al que va passar i pensar i si haguéssim fet això...
Aquesta gentussa no només ens ha robat tot el que teníem sinó ha destrossat un somni de dues persones que han treballat per estalviar i han preparat cada detall del viatge amb  il·lusió.
No volem que aquest fet ens impedeixi seguir el nostre camí i trencar el nostre somni, per tant hem decidit que seguirem endavant. Vam passar tres dies a Managua fent la denuncia i mirant fotos de sospitosos, però no va servir de res; vam anar al mercat i vam comprar una mica de roba, una maleta nova i el més essencial per tirar endavant i així ho farem. De moment encara estem una mica tocats i el dia a dia es fa dur ja que ens manquen moltes coses bàsiques, i encara donem voltes al que va passar, però mica en mica ens anem refent i esperem recuperar l'energia del principi ben aviat.
 

Despres d'Alegria la nostra seguent destinacio es Leon, ja a Nicaragua. Vam llevar-nos ben d'hora per tal d'arribar a una hora raonable pero no ho vam aconseguir. Potser hi ha uns 200 km entre Alegria i Leon, pero el fet d'haver d'agafar 8 (!) busos diferents, creuar dues fronteres, i trobar la carretera tallada per una manifestacio pro-Zelaya a Hondures va significar unes llarguissimes 13 hores de viatge.
La rao principal de venir a Leon era pel fet que aqui es la capital mundial del Volcano Boarding, es tracta de posar-se unes plaques de fusta als peus semblants a l'snowboard i baixar per la sorra i cendra d'un volca. Tambe es pot baixar a l'estil trineu, i hi ha gent que ho fa corrent, en mountain bike, etc...
Els preus per fer aquesta activitat son forca desorbitats, aixi que vam buscar la manera de fer-ho pel nostre compte, malauradament vam perdre el dia intentant-ho :( Per qui ho vulgui fer pel seu compte, el procediment es el seguent: llevar-se ben aviat per tal d'agafar el bus que va cap a Rota, aquest surt a les 5:30 de la "estacion del ferrocarril" a Leon, demanar al conductor que et deixi al trencant del Cerro Negro, caminar 3 km, i un cop al Volca llogar la taula (nomes estil trineu) als guardes de l'entrada per 5$. Tota aquesta informacio no la teniem, a mes no vam arribar a temps per agafar el de les 5:30 perque ens vam perdre, el bus seguent sortia a les 11 i no dona temps per tornar...
Al final doncs, com que no voliem perdre un altre dia, hem contractat l'activitat amb una agencia local i tot i que ens ha fet una mica de mal pagar, ha valgut la pena! Primer de tot hem hagut de pujar el volca Cerro Negro, les vistes estaven molt be i tambe hem visitat una zona on hi havia roques que fumejaven i feien olor a sofre, o el que es el mateix a ous podrits; tambe hi havia vistes a dos volcans mes, un d'ells fumejava. En Robert ha triat baixar dret i la Silvia sentada, anar dret es complicat, les pedretes del volca llisquen molt diferent que la neu, i per tant resulta molt dificil girar o frenar en aquesta superficie, el mes divertit doncs es baixar tipus trineu. La Silvia doncs ha fet be, i en Robert ha decidit provar sentat a mig cami. La pista te forca pendent, deu ser una vermella com a minim, frenar no es tant facil com t'expliquen pero ens ho hem passat molt be!