Despres de quasi 8 mesos viatjant, podriem dir que Myanmar es un dels paisos mes alternatius que hem estat juntament amb El Salvador. Es un pais que encara rep pocs turistes en comparacio als seus veins i es que no sempre es facil moure's per el pais, es tant tancat que la unica opcio d'entrada es via avio, a mes la situacio politica en que es troba fa que molta gent decideixi no anar-hi. Per la nostra part, creiem que va ser una molt bona eleccio decidir anar cap alla, ja que estavem dubtosos, no per la situacio politica, sino mes aviat per els bitllets d'avio que suposaven una despesa extra ;).
Que dir d'aquest pais, senzillament ens ha captivat, sobretot els primers dies van ser molt especials, Yangon es un lloc molt autentic on tot te un aire retro i la gent, a part dels canviadors, es molt simpatica. El trek i els dies que vam passar al llac Inle, sens dubte, per nosaltres han estat el millor d'aquest pais; poca gent fa el trek de tres dies pels poblets de diferents etnies i aixo es nota ja que els locals no estan gaire acostumats a veure turistes, ho vam disfrutar moltissim i probablement ha estat una de les millors experiencies d'aquests 8 mesos. La resta ja no es tant autentic, ja que esta mes turistiquejat, Mandalay es una ciutat lletjota i bruta tot i que el pont a Amapura ens va encantar; per ultim Bagan, un lloc curios ple de temples per explorar que si t'ho montes be, pots fer en solitari i sense mes gent al teu voltant.
Tambe cal destacar la situacio politica del pais, un tema molt palpable entre la gent local, el guia que vam tenir durant el trek cap al llac Inle, ens va parlar molt clarament i sense embuts de la situacio actual, i realment es molt dura, el govern o mes ben dit els militars tenen oprimida la poblacio i no fa res per millorar les condicions del pais que es bastant tercer mundista, nomes cal veure la nova capital i veure els pobles mes remots i no tant remots, a la nova capital tot son llums i nous edificis, mentre que a la majoria de llocs la llum es escassa o inexistent i han de fer servir generadors per poder tenir llum. Durant aquest any 2010 hi ha previstes unes eleccions, encara no se sap quant pero el fet que durant la nostra estada deixessin anar el vice-president de la oposicio, que estava en arrest domiciliari durant els ultims 6 anys, soposem que es un pas endavant.
El millor

• La gent, es una passada, son super educats i simpatics i encara que no parlin angles es desviuen per fer-te content.
• El trek de tres dies cap al llac Inle
• Estar practicament sols als temples de Bagan
• La cara de felicitat dels locals quan ens veien passar en llocs remots i les salutacions efusives
• Anar amb barco per el llac Inle i descobrir llocs sense turistes
• El te xines amb llimona que ens van oferir a l'hostal de Bagan per la Silvia que va passar una nit mogudeta i li va anar molt be per la panxa.
• Els busos mai arribavem tard, al contrari arribaven un parell d'hores abans de l'hora que ens havien dit inicialment.
  

El pitjor

• Els problemes estomacals que hem tingut
• Els viatges en bus, potser perque a aquestes altures ja estem una mica cremats d'anar amb bus. A mes, la majoria de cops arribaven al mig de la nit entre 3 i 4.
• Els nens vestits de monjos, que suposem que son falsos, demanant diners per la zona del sule paya a Yangon
• Els canviadors de diners, que sempre te l'intenten fotre
• Els talls de llum continus ens els hostals i el soroll i fum dels generadors per tot arreu.

En total hem estat 18 dies al pais i hem gastat una mitjana diaria entre els dos de 28 lliures o el que es el mateix 32 euros. A destacar, les vises ens han costat 30 euros en total, les mes barates fins el moment, hem hagut de pagar 15 euros en taxes de sortida del pais, tot aixo esta inclos en la mitjana diaria del pais; el que no esta inclos es el preu dels vols.
En aquest pais no hi ha caixers automatics i es impossible treure diners, per tant has de portar la quantitat de diners que penses que gastaras durant la teva estada en dolars i un cop alla canviar-los a Kyats als hostals o al mercat negre.

En definitiva, Myanmar es un pais que val molt la pena visitar sobretot per la seva gent, el bon rollo que s'hi respira i s'encomana entre els viatgers i tot plegat fa l'estada molt agradable. Recomanariem d'anar-hi? totalment, pero fluixet, per tal que el turisme no destrossi l'autenticitat del pais que encara es pot trobar a molts llocs.

Despres de Mandalay continuem la ruta d'aquest pais tant peculiar i ens n'anem cap a Bagan, nomes hi ha 187 km pero tardem 7 hores a fer-los, la carretera esta en molt males condicions pero almenys es veu paisatge bonic, molt rural i sense gens de desenvolupament, aqui la gent viu en cases fetes de fusta i bambu tot subsistint de l'agricultura i cuidant animals.
La rao per visitar Bagan es que hi ha una col.leccio de milers de temples construits a l'epoca d'esplendor de l'imperi Kmer, aquests temples estan en una esplanada de pocs km i n'hi ha de tots tamanys i formes. Aixi doncs, ens busquem un guesthouse i ens disposem a passar els seguents 3 dies aqui, com que hem perdut temps a Mandalay no ens queda temps per visitar mes llocs de Myanmar.
El primer dia lloguem unes bicis de muntanya de bon mati i comencem a pedalar cap als temples, la sensacio es bastant desconcertant ja que ens endinsem per dintre de camins de sorra i tenim els temples per nosaltres sols. El primer temple que volem entrar esta tancat, uns moments despres ve la guarda del temple i ens diu que aqui nomes reben un parell de turistes al dia; entrem a dins, esta molt fosc, amb una llanterna ens va ensenyant el que queda de les pintures fetes fa quasi un miler d'anys, tot plegat molt misterios. El seguent temple que visitem ens deixen pujar fins a dalt i des d'alla es veuen dotzenes de temples a la distancia, l'esplanada n'esta plena!

El dia va avancant i amb la bici anem fent cami, entrem dins varis temples solitaris pero tambe en alguns que estan plens de venedors i turistes de paquet, conforme avanca el dia tambe va fent molta mes calor i amb la bici es fa dur. Durant el dia hem pogut veure una mica de fauna, rat-penats dins els temples, i tambe una serp llarga verda brillant que treia la llengua mentre en Robert passava amb la bici ben be pel canto sense veure-la, sort que estava d'un humor pacific aquell dia!

Els seguents dies ens ho vam prendre una mica mes en calma, la Silvia es va posar malalta aquest cop, aqui molts turistes ens posem malalts per la falta d'higiene i l'aigua contaminada que hi ha al pais. Vam poder pero anar a disfrutar d'un parell de postes de sol i en Robert va poder visitar una zona de temples encara mes aillada amb la bici, aqui hi ha poblets on la gent viu molt semblant a com devia viure a l'epoca que es van construir els temples, es xocant perque no es veu tecnologia ni cap tipus de desenvolupament, la gent pero molt agradable i sempre te temps de dedicar-te un somriure i saludar.

Bagan doncs ens ha agradat molt, potser els temples no son tant espectaculars com a Angkor Wat (Cambotja), alla son mes grans i estan envoltats d'arbres tropicals increibles, pero la diferencia es que aqui hi ha zones molt tranquiles amb milers de temples solitaris i camins per descobrir, aixi que val la pena.

Mandalay, un nom molt poetic que inspira tradicio, historia i llegenda... El Mandalay que ens trobem pero no es tant meravellos com el seu nom indicaria, es una ciutat grisa, amb molta contaminacio i gent molt pobre que ha de subsistir demanant. Potser el gran problema es que arriba nomes un filet d'electrons, no hi ha prou electricitat i la majoria d'empreses, incloent els hostals, han d'anar posant gasolina als generadors, que son els que fan funcionar tot l'equipament, el resultat es un rebombori eixordador, i molta contaminacio. En aquesta ciutat en Robert ha hagut d'estar tancar a l'habitacio de l'hotel un dia i mig per culpa d'una febre molt alta, aixi que hem hagut de retrassar-ho una mica tot, la bona noticia es que ja esta recuperat! 
Temples bonics si que n'hi ha, i en vam visitar un parell, el mes impactant un de fusta en ple barri de monjos, no hem vist mai tants de monjos junts, en aquest sector de la ciutat n'hi conviuen mes de 3000. Alguns monjos molt simpatics i es paraven a saludar i a conversar amb nosaltres, els hi agrada molt practicar angles. 

Per la tarda vam trobar un conductor que es va oferir a portar-nos a Mandalay Hill, tenia un taxi dels tipics blaus que circulen per Mandalay, es un model vell i atrotinat, pero ens va explicar que aquests cotxes tenen ja 45 anys (!!), son japonesos i en el seu cas sempre ha mantingut el mateix motor, vaja tela! A Mandalay Hill vam poder veure bones vistes de la zona de Mandalay, i vam descobrir que hi ha molt de verd pels voltants, aixi que no va estar malament.

L'endema vam quedar amb el nostre conductor i ens va portar a visitar 3 de les ciutats historiques de la zona. La primera vam pujar una pujada on hi havia vistes esplendides de varies estupes i el riu.

La seguent, Inwa, es feia una volta en carro i cavall per una esplanada on hi havien varis monuments.

Finalment arribem a Amarapura, el plat fort per nosaltres, on es veu un pont molt pintoresc fet de fusta on van passant monjos i altres personatges ben carismatics, la camera va treure fum!

El trek de 3 dies va acabar en un riu que dona a la banda sud del llac Inle, aixi que un barco ens porta cap al nord que es on hi ha l'hostal. El trajecte es molt divertit ja que passem a tota velocitat per sota ponts estrets, curves i petites cascades, tot evitant els bufals i gent que s'estan banyant en el riu en aquella hora.
Arribem a l'hostal de Nyangshwe i ens estan esperant les nostres maletes, sanes i salves, que haviem enviat des de Kalaw. La resta del dia el dediquem a passejar lentament pel poble, les agulletes no permeten massa esforcos, el poble es molt tranquil, amb zones turistiques i altres no tant. Aqui, al arribar el vespre, es molt tipic que els homes es posin en una rotllana i vagin xutant una pilota feta de canya de bambu, intentant que no caigui a terra, s'hi passen hores ben entretinguts!
L'endema anem cap al port on hi ha els barcos, el tipic a Inle es fer una excursio pel llac, parlem amb uns quants locals del port i ens decidim per un que ens porta un pel mes lluny que els altres. Pugem al barco i primer visitem el mercat d'un dels poblets del llac, el guia del barco ens invita a te i pastes, tot un detall. Despres anem cap a un poblet molt interessant on tothom s'ha especialitzat en fabricar terrissa, una especie de "La Bisbal" de fa 200 anys, amb forns excavats al terra, i la gent fabricant-ho tot amb les mans, ja que aqui no arriba l'electricitat. La gent aqui molt simpatica i no ens intenta vendre res, es veu que el poble era molt pobre fa 30 anys, pero ara que tothom es dedica a la terrissa viuen molt mes be. 

Aquesta visita es la que mes ens agrada, despres ens ensenyen un taller de roba, on fabriquen teixits amb maquines manuals fetes de bambu, una ferreteria, i una familia que fabrica puros, tot a ma. Per la tarda ens ensenyen els jardins de Kela, que son com horts flotants on hi cultiven tomates i altres verdures, ja te merit! Per acabar la visita ens porten en un temple budista, on els monjos han ensenyat a fer saltar els gats, una mica cutre aixo. El dia ens ha agradat molt ja que pel cami es veuen cases aguantades amb pals llarguissims molt pintoresques, pescadors, i molta varietat de coses entretingudes, fins i tot hem passat pel poble dels fabricants de noodles d'arros, aqui tothom es molt especialitzat!
L'endema no sabem massa que fer aixi que lloguem una bici, de l'any de la quica, i anem a buscar un poble que ens han dit que es bonic. No el trobem, pero almenys fem una mica d'exercici i ens toca una mica el sol. Al vespre agafem el bus cap a Mandalay, un altre bus sense gens d'espai de cames, incomode i vell, amb 5 persones a cada fila i que passa per carreteres en molt mal estat, sorprenentment pero, arribem amb dues hores d'antelacio.

A les 4 de la matinada ens desperten, ja hem arribat a Kalaw, en principi ens havien dit que arribavem a les 6 del mati, aixi que una mica sorpresos baixem alla mateix. A fora fa un fred que pela i decidim quedar-nos a l'hotel que hi ha al costat de la parada de bus.
L'endema al mati, o mes ben dit, al cap d'unes hores ens aixequem per esmorzar i planificar una mica els proper dies, ja que volem fer el trekking que va fins al llac Inle.
Teniem els nostres dubtes en quant a l'eleccio del trekking, ja que vam anar a un hostal que es diu Lily Guest House, recomenat per la Lonely Planet, per preguntar preus del trek i la Lily ens deixa anar un rotllo gratuit que sona molt artificial, basicament es dedica a criticar la resta d'hotels i hostals dient que uns son de l'exercit, que els altres utilitzen els diner per opi...No ens agrada gens el seu rotllo aixi que no fem el trek amb ella i l'agafem al nostre hotel.
Un cop tenim el trekking organitzat, dediquem la resta del dia a passejar pel poble i descansar ja que estem morts i ens esperen tres dies, i 62 km per caminar.
En el grup nomes som nosaltres 2 mes el cuiner i el guia, el guia que ens toca es una passada, ens explica un munt de coses, es para a parlar amb tothom, parla un angles molt acceptable i ens fa passar tres dies molt especials. El primer dia caminem 21 km i visitem diferents poblets de varies tribus, en Johnny, el nostre guia ens explica com diferents ONG han ajudat a pobles que fins fa poc patien per aconseguir l'aigua, aixo ha fet que malalties derivades per la falta d'higiene s'hagin eliminat. A la hora de dinar parem a casa d'uns nepalis que ens ensenyen com cuinen el dinar, per cert bonissim! i acabem el dia dormint a casa d'una familia d'una de les tribus.

L'endema es el dia mes duret, ja que caminem 25 km i pel cami no hi ha massa ombra, pero els paisatges i els pobles que anem visitant valen molt la pena, a la hora de dinar tornem a menjar a casa d'una familia, pero aquesta vegada tenim una miqueta de public, ja que tota la familia i els veins venen a veure com mengem, en total una quinzena de persones o mes, ens sentim una miqueta observats, en Johnny ens diu que es normal, tot i que cada vegada hi ha mes turistes encara els sorpren lo diferents que som, a mes no paren de preguntar-li coses sobre nosaltres i li diuen que semblem actors de cine :)
A la nit dormim en un monasteri, i l'endema abans de marxar un monjo ens regala un bracalet i ens fa una benediccio, que ens ajudara a trobar feina rapidament i ens donara bona sort en la vida, a veure si es veritat!
L'ultim dia caminem 16 km i acabem la caminada al llac, on agafem una barca que ens porta al poble on som ara, Nyaungshwe, i que es la base per visitar el llac i la vida que l'envolta.

En aquests tres dies, hem visitat un munt de poblets, alguns mes pobres que altres, hem vist un munt de gent que s'ha interessat per nosaltres i ha preguntat d'on erem, hem fet un munt de fotografies a la gent, la majoria ens ho demanava, ja que no tenen cap foto. Ens ha impactat molt veure la forma de vida que porten, viuen com fa 100 anys, sense electricitat, treballen la terra amb nomes l'ajuda dels bufals, cultiven per poder sobreviure, i tot i que la seva feina es durissima sempre que ens hem creuat amb gent ens ha regalat un somriure i els nens ens han mirat amb curiositat. Hem apres moltes coses sobre el pais a traves d'en Johnny que ens ha parlat de la situacio politica actual. Han estat uns dies genials, i tot i que hem arribat coberts d'una capa de pols marro, suats i cansats, la caminada ha valgut molt la pena, si algu passa per Kalaw i esta interessat en un bon guia podeu contactar en Johnny al seguent email: johnny.guide.klw@gmail.com

Arribem a Yangon despres de fer nit en un motel de prop de l'aeroport de Bangkok, com a curiositat, en les ultimes hores hem dinat a Vietnam, sopat a Tailandia i esmorzat a Myanmar, deu ni do! Tot just a l'aeroport ens emportem la primera sorpresa, els homes porten faldilla en aquest pais! La Silvia no te faldilles aixi que no n'hi pot deixar cap a en Robert, que haura d'anar amb els pantalons habituals.
El primer que fem tot just arribar es anar a l'embaixada de la India per treuren's el visat que necessitarem aviat, per primera vegada ens fan una entrevista, varies preguntes per assegurar-se que no volem quedar-nos a treballar alla. Les respostes sembla que els satisfan aixi que sen's queden el passaport, el recollirem d'aqui un parell de setmanes quan tornem, pero hem d'anar pel pais amb una fotocopia, esperem que no hi hagi problemes! El seguent es anar a canviar diners, el tipus de canvi oficial son 6 kyats per un dollar, pero en el mercat negre ofereixen 1010 kyats/$. Ja ens havien dit que en el mercat negre eren uns estafadors, pero voliem canviar 100$, aixi que amb molt de compte parlem amb un dels canvistes, que resulta ser un aprenent de mag, no sabem com s'ho fa pero quan compta els diners ell, tot es correcte, pero al comptar-los nosaltres en falten molts! Al final desistim i canviem diners al guesthouse a 960 kyats/$, aqui sense trucs. Sembla ser que encara vam tenir sort, una estafa molt extesa es que al donar 100$ al canvista, et diu que son dolents i te'l canvia rapidament per un bitllet de 1$, hi ha gent que no se'n dona compte i perd aixi 99$! El primer dia el passem passejant pel centre de Yangon, aqui tot es molt retro, els cotxes tenen com a minim 20 anys i tot es fa a l'antiga. Veiem edificis colonials anglesos, i tambe visitem els dos temples mes importants de la ciutat, que son realment espectaculars, recoberts d'or i diamants.
L'endema decidim pujar cap al nord, a l'estacio d'autobusos ens toca dinar i no hi ha manera de fer-se entendre, el menu esta escrit amb caracters estranys, i ells no parlen angles. Per sort trobem la paraula "noodle" a la Lonely planet, i per complementar el plat en Robert fa una imitacio de pollastre que els del restaurant troben molt entenedora i graciosa. El propietari, pobre, estava ben preocupat i venia cada 5 minuts a interessar-se i a reemplenar-nos els plats, per sort tot es molt bo i sortim ben tips d'alla.
Deixem de moment doncs Yangon, on hi hem trobat coses ben curioses, la gent sembla que porti fang a la cara, pero es un maquillatge extret de la fusta i que serveix per anar guapos i tambe com a protector solar. Una altra curiositat es que la gent al tornar el canvi, et dona els diners amb la ma dreta i posa la ma esquerra sota el colze dret, una postura una mica estranya pero aqui fer aixo es d'educacio. A la ciutat no hi ha excessius turistes i li fem gracia a la gent, que ens saluda tot sovint i ens dona conversa a llocs com el bus, etc. Hem trobat la gent super servicial i molt amable, i aixo ens ha fet sentir molt comodes.