Laos era un dels paisos del sud-est asiatic que ens feia mes gracia, potser pel fet que no es gaire conegut encara en quant al turisme, o aixo es el que ens pensavem nosaltres. De Laos hem de destacar la tranquilitat que hi ha, sobretot si vens de Vietnam on no paren d'atabalar-te, es un pais molt menys poblat i la vida aqui es molt tranquila.
Vam entrar des de Vietnam i l'entrada al pais va ser bastant dureta, hem visitat la capital, Luang prabang, i al sud les 4000 illes (no pas totes), i el bolaven plateau. Els llocs principals com Luang Prabang son molt enfocats al turista, pero si t'apartes una miqueta pots coneixer l'autentic Laos amb carreretes sense esfaltar, cases de fusta amb teulats de palla, i gent que viu sense electricitat i altres tecnologies pero que semblen ben felicos...
Tot i que Laos no te cap atraccio principal, es la gent i les zones rurals que el fan atractiu i el sol fet d'anar amb bus o moto i observar la gent com viu ja es una atraccio en si.
En aquest pais ens hem empassat un pilo d'hores tancats en busos plens de sacs d'arros que sovint feien el viatge molt pesat, per tant, des d'aqui recomanem que si l'economia ho permet, s'agafi avio sempre que es pugui, sobretot en els creuaments de frontera Vietnam/Laos.
El millor

• Poder passejar pel mercat nocturn de Luang prabang sense que absolutament ningu ens intentes vendre res, un descans despres de venir de Vietnam
• El massatge que ens vam regalar
• El peix a la brasa del nord i la cuina picanteta del sud, molt bo
• Les cascades de Kuang Xi, no ens imaginavem que fossin tant maques!
• Els temples de Vientiane, molt nets i ben cuidats
• Que els nens i no tant nens ens saludessin amb un afusiu "Sabaideee" (hola/adeu) quan passavem amb la moto
• Els paisatges del bolaven plateau
• Descansar en les hamaques de Don Det
• El bus llitera que ens ha portat de Vientiane a Pakse

El pitjor

• Els 2 creuaments de frontera, i els viatges de bus en general, llargs i incomodes, ens hem sentit com els sacs d'arros que viatjaven amb nosaltres sota els nostres peus.
• Quedar amb el cul quadrat despres d'anar durant hores amb la moto :(
• Que els caixers nomes deixin treure l'equivalent de 70$ i te'n cobrin 3 de comissio cada cop que es treu.
  

En definitiva, Laos ens ha agradat molt, tot i que ens imaginavem un pais mes "verge" en quant al turisme. Em passat 13 dies al pais i hem gastat una mitjana diaria entre els dos de 33 lliures o el que es el mateix de 37 euros, tenint en compte que les vises per entrar al pais ja es van menjar un dia de pressupost. Els allotjaments, sobretot al nord, eren el doble de preu del que la lonely planet indicava, segons els locals aixo es degut a l'alta inflacio que pateix el pais; tot i aixi segueixen siguent barats i la qualitat es bastant alta.

Despres d'uns dies de calma al sud de Laos pugem cap a Pakse de nou per anar a visitar el "bolevan plateau", una esplanada forca elevada del nivell del mar, on es poden trobar cascades, tribus locals, plantacions d'un dels millors cafes del mon, pero sobretot molta vida rural.
Per visitar-lo decidim llogar una moto, una suzuki de 110cc amb marxes manuals ben nova, i un cop para de ploure sortim cap alla. De seguida que entrem al plateau ens trobem amb molta vegetacio i sobretot animals domestics pertot arreu, al mig de la carretera ens trobem: galls, gallines, porcs, vaques, gossos, tots aquests els esquivavem tranquilament amb la moto, pero de tant en tant ens trobavem bufals clavats al mig de la carretera mirant-nos fixament i esbufegant i aixo ja ens feia mes respecte! 
Tot i que el plateau no te cap atraccio estrella, es ben divertit anar fent kilometres, la gent local sempre saluda i somriu, sobretot els nens, amb un efusiu "sabadiii" (hola/adeu). Hem visitat varies cascades (maques pero no tant com les del nord), plantacions de cafe i te, camps d'arros ben verd i moltes casetes de fusta i palla, que es com viuen la gent de per aqui, tot ben curios.
En total hem llogat la moto durant 48 hores i hem recorregut uns 375 km, passant dos nits en poblets, Tadlo, que es molt pintoresc, i Sekong, gens pintoresc, pero els voltants son especialment bonics.

Arribem a Pakse un xic abans de les 7, amb molta son sortim del bus i de seguida es ofereixen portar-nos en un minibus i barco cap a una de les 4000 illes, Don Det; com que estem forca al mig del no-res i no es massa car, acceptem, i despres d'esmorzar be anem fent ruta cap alla i arribem sense cap entrebanc a la nostra destinacio.
A primera vista Don Det sembla forca turistic, hi ha un carrer llarguissim tot ple de cabanyes guesthouse, restaurants, cafes internet, etc, tot d'un estandard molt senzillet, fet de fusta i canyes. Triem una de les cabanyes que te hamaca, tela mosquitera i vistes al riu Mekong i passem la tarda descansant i avancant una mica en els nostres llibres, que estaven forca emocionants. A Don Det l'electricitat ha arribat tot just fa un parell de mesos, abans utilitzaven generadors, aixi que hem vist moltes families aprofitant i instal.lant-se televisors, neveres, etc, sembla que l'electricitat l'estaven esperant amb candeletes aqui. Tot i aixo encara queden moltes cabanyes que no estan connectades i la majoria de la gent viu molt senzillament cuinant amb llenya, rentant la roba i banyant-se al riu, i cuidant animals i petits hortets per menjar. El progres doncs esta arribant molt a poc a poc aqui, i pel visitant aixo es una bona cosa.
L'endema lloguem una bona bici de muntanya per menys de 2 euros i recorrem entera la illa de Don Khon, que esta al tocar de Don Det, travessant un pont. Aqui podem veure cascades, ponts penjants, un monestir amb monjos, i molta vida rural; tambe es veu Cambotja, que esta just al travessar el riu. Els camins son molt pedregosos i ens trobem molts turistes amb rodes rebentades, pero les nostres han aguantat be! Al vespre tenim un tastet del Don Det d'abans ja que se'n va l'electricitat i hem de fer vida amb espelmes.

En principi nomes teniem planejat passar un dia a la capital Laosiana, pero degut a problemes estomacals vam allargar l'estada a dos dies. El primer dia no vam fer massar res, descansar i xupar tele a l'habitacio de l'hostal!
El segon dia ja marxavem cap a Pakse al nord de Laos, pero el bus no marxava fins les 8 del vespre, aixi que per passar el dia vam llogar una bici i vam voltar per la ciutat. Es una capital molt petita, de poc mes de 200.000 habitants, i molt plana, aixi que pedalejant un parell d'hores en bici vam poder veure uns quants temples, l'arc de triomf i varis monuments, tot molt bonic i molt net.
Arriba el vespre i el bus que agafem aquest cop no es un cuxitril com estem acostumats ultimament, sino que aquesta vegada reservem un bus anomenat "king of bus", un bus "majestuos" que te la particularitat que viatges les 11 hores de nit descansant en un llit doble, incloent llencols nets, sopar senzill i aigua! Era forca gracios veure que gent que viatjava sola havien de compartir un llit per la nit amb desconeguts, pero ningu es va queixar :) La unica pega es que el llit era un pel petit per en Robert (175 cm), i que el conductor del bus va estar pitant tota la nit, impedint aixi una mica el son, pero be, tant de bo tots els busos fossin aixi!

Tant bon punt vam tenir el visat per anar a Myanmar tramitat vam deixar Hanoi per dirigir-nos cap a la capital de Laos. De moment deixem Vietnam per uns dies, pero tornarem a entrar per explorar el sud del pais.
El viatge de Hanoi a Vientiane es bastant llarguet, i una mica incomode. Ens van venir a recollir a l'hostal amb una furgoneta bastant competent, fins aqui tot pintava forca be, al cap d'una hora de donar voltes per Hanoi i recollir gent ens van deixar a l'estacio de busos i alla ens van dividir en dos grups, quedant en el nostre grup nomes 5 persones. Estavem una mica estranyats perque nosaltres pensavem que anavem amb un bus turistic, pero va resultar que ens van col.locar en un bus local bastant xungu; quan vam entrar al bus quasi ni podiem caminar pel passadis degut a la gran quantitat de sacs de menjar i productes varis que hi havia...van tardar sis hores en fer la primera parada i quan vam veure que erem al mig del no res i nomes hi havia una mena de xiringuito de menjar montat vam flipar una mica, sobretot la sueca que venia amb nosaltres i que semblava una mica finolis, quan va descobrir que havia de desfogar-se al carrer primer es va negar pero despres per necessitat ho va haver de fer com tothom.... mes tard ens vam parar en una bensinera que estava tancada i vam fer una paradeta de mes de dues hores! Vam acabar deduint que era per esperar que es fes de dia i que la frontera obris les portes; i diguem nosaltres, perque marxar a les 7 de la tarda, si has de fer una parada de dues hores! no seria millor marxar mes tard i no haver de parar, o fer mes paradetes pel cami per poder satisfer les necessitats fisiologiques de la gent?... en fi, per fi arribem a la frontera i sense que ningu ens expliqui on hem d'anar i ploguent a bots i barrals ens busquem la vida i aconseguim els visats, amb pagament de 2$ als policies corruptes inclos!
Una vegada creuem la frontera i entrem a Laos tot canvia, deixa de ploure i fa un solet com feia dies que no veiem amb arc de sant marti inclos! l'autobus fa parades regulars en llocs decents i tot.
Tot i el creuament pesat de frontera que hem viscut, la primera impressio que tenim de Laos no podia ser mes bona, es respira tranquilitat a l'ambient i els paisatges son una passada.
Al  cap de 24 hores arribem a Vientiane i decidim passar al nit alla, la capital de Laos es una especie de poble gran i es que nomes te uns 200000 habitants, es super tranquil, ningu t'atabala, hi ha poquissim trafic... tot i que hi ha forca coses a fer, decidim marxar l'endema cap Luang Prabang, pero aixo ja es una altra historia...