Tot i que ja estem Xina (amb access al blog, gracies autoritats xineses!),encara ens tocava escriure el resum de Japo.
Japo es un pais que sorpren, el xoc cultural despres de passar mesos en el continent america va ser brutal per nosaltres, tot i aixo, ha estat un pais on ens hem sentit molt a gust, la gent es molt civilitzada i educada, no es te mai sensacio d'inseguretat enlloc i tot esta netissim! Totes aquests punts positius es paguen pero, Japo en general es un pais car, especialment l'allotjament i el transport, el menjar per sort no tant.
Hem conegut el Japo tradicional i el japo mes modern i friki, hem menjat sushi i menjars deliciosos pero tambe massa pots de noodles preparats, ens hem sorpres amb els WC futuristics, hem fet mil reverencies per dir gracies, hem estat bons clients dels tot a 100 (yens), no hem viatjat amb tren bala, hem vist el mount Fuji de molt lluny pero no hem visitat Hiroshima, hem visitat temples i fotografiat aprenents de geisha, ens hem tret i posat les sabates molts cops, hem apres a apreciar les fulles vermelles dels arbres, hem fet moltes fotos amb la camera nova i moltes mes coses. Les coses que mes ens han sorpres ja les vam comentar en un post a part.
A Japo hem visitat Tokyo extensament, tambe Kyoto, Himeji, Nara, Nikko i el mount Takao, en total hi hem passat 15 dies. Per fer els desplacaments llargs hem utilitzat el bus nocturn, i pels curts, el tren i el metro. La majoria de turistes agafen el Japan Rail Pass per anar amunt i avall en tren bala a 300 Km/h, nosaltres no i aixo ha estat un gran estalvi de diners, tot i que d'aquesta manera no hem pogut fer massa distancies i ens hem concentrat en els llocs mes propers de la capital.
Ens hem gastat una mitjana de 73 euros, o 65 lliures entre els dos (camera no inclosa), 15 lliures mes del pressupost dque ens haviem marcat, pero a Japo ja se sap...

Al final hem passat dos dies mes a Tokyo dels que teniem previst i no precisament per gust, la Silvia ha agafat unes angines d'aquelles que no et deixen aixecar del llit, aixi que com que haviem de canviar les dates d'altres vols tambe vam aprofitar per canviar aquest, al final marxem el dilluns cap a Beijing. Per cert les angines de la Silvia estan molt millor!!
Mentre la Silvia suava al llit per curar-se, en Robert va decidir anar al mercat del peix que es tant conegut a Tokyo i on diuen que hi ha el Sushi mes bo del mon.
Per veure el mercat en plena activitat cal matinar molt i agafar el primer metro que va cap a Tsukiji. Un cop s'arriba alla s'ha d'entrar cap a la part majorista que es on arriba el peix recent pescat i es distribueix als venedors; es una experiencia ben curiosa, a aquella hora del mati hi ha moltissima activitat, els majoristes van amunt i avall amb carros automatics i s'ha de vigilar que no t'atropellin mentre fas fotos, i tambe amb el terra relliscos. El peix que mes destaca es la tonyina, qui ho havia de dir que poden arribar a ser tant grosses, se'n poden veure centenars al terra esperant ser recollides i tallades amb una maquina. Tambe hi ha varis altres tipus de peix i marisc, molt destacable uns musclos enormes de quasi mig metre que podrien alimentar una familia sencera! El mercat es realment enorme i es exclusiu de peix, el que no va trobar en Robert es ballena, aquest mamifer es pot trobar als restaurant de sushi pero ni rastre en el mercat de Tokyo.
El diumenge, un cop la Silvia ja es trobava millor, vam aprofitar per visitar el barri de Harajuku, un barri molt comercial que te la caracteristica que el cap de setmana s'ajunta la gent mes frikiosa de la ciutat, hem pogut veure imitadors d'Elvis fent moviments a desritme que ells considerarien ballar, joves disfrassats de Picatxu, de gat de la sort, gent amb cabells blaus i detalls gotics, etc, tot molt curios.
Amb aixo i un ultim sopar de sushi ja marxem cap a Xina. Esperem poder actualitzar el blog des d'alla, en tot cas intentarem no utilizar cap paraula que comenci per "Ti" i acabi en "bet" per tal que no ens bloquegin ;)

Com que a Japo hem vist un munt de coses noves i diferents del que estem acostumats, hem decidit fer un post dedicat a les friquiades i coses fora del normal que hem viscut durant la nostra estada aqui.

• Els WC mereixerien un post apart perque son tot un mon. Els que son mes avancats tenen mil botons que fan des de netejar-te el culet fins a desodoritzar l'ambient, tenen la tassa del water ben calenteta perque no et refredis, i fins i tot alguns tenen musica de fons per tal que l'altre gent no senti el que fas, suposem que tambe deu fer mes coses pero com que tot esta amb japones no ho entenen i nomes podem parlar del que hem pogut investigar... ;) Tambe hi ha el tipus de WC es el classic dels paisos asiatics, tipus com el d'homes que es un forat al terra, pero aqui els tenen mes modernets...
• Ens ha sorpres molt que els mobils tinguin camara de fer fotos de 12.1 megapixels! molt mes que moltes camares digitals!! Tothom porta mobil, fins i tot la iaies, i tothom hi porta coses penjades, hem vist adolescents amb tot de ninos de peluix enormes penjats del mobil!
• Hi ha maquines expenedores de begudes per tot arreu, i aquestes estan dividides en begudes calentes o fredes, aixi que et pots trobar un llauna de cafe calent al costat d'una llauna de coca-cola. En algunes maquines es pot pagar amb el mobil, o amb la targeta que s'utilitza per el metro. Tambe hem vist maquines expenedores de tabac, de menjar tipu noddles, etc...
• Els paraigues tambe tenen tela, a tots els hostals t'en deixen gratuitament, i a molts edificis pots trobar com una especie de candaus per guardar el paraigua a fora i que no t'el manguin; als banys publics tambe trobes posa paraigues.
• Son fans del te verd, hi hem trobat productes com kit-kat de te verd (bonissim), gelats, pastissets varis, galetes... Curiosament, molts dolcos japonesos estan fets de pasta de mongeta i sucre.
• La fruita es considera un luxe, arriben a l'extrem d'embolicar un melo com a regal i cobrar l'equivalent de 40 euros
• Sempre fan reverencies, es molt gracios veure grups d'amics que es despedeixen, de cop 10 o 15 persones es posen a saludar fent multiples reverencies molt efusivament al mig del carrer.
• A fora dels restaurants tenen mostres del menjar fetes de plastic, son verdaderes obres d'art que nomes veure-les ja t'entra la gana.
• Tenen sagrat que no s'entri als hostals/temples amb sabates i s'han de deixar a l'entrada, per sort et deixen sabatilles.
• Hem vist les ciutats mes netes que hem vist mai, i sorprenentment no es pot trobar una paperera enlloc, no sabem com s'ho fan...
• Condueixen per la dreta com a Anglaterra, el frens de la bici estan al reves que a Europa.
• Sempre hi ha una linia groga gruixuda al terra per indicar el cami.
• Els japonesos parlen molt poc angles, pero s'esforcen molt per ajudar al turista desamparat.
• A la seccio de revistes dels supers sempre hi ha ple de gent llegint l'ultima edicio dels seus comics mangues preferits.
• La gent va molt ben vestida, es el pais on ens hem sentit mes cutres amb la nostra roba de mercadillo Centre-America. Tambe hi ha gent que va molt estrambotica disfracant-se d'elvis o d'algun personatge anime.
• Celebren el Nadal, pero com que no son cristians, es una festa purament consumista on sobretot les parelles es faran regals, una especie de Sant Valenti.
• Tot i ser un pais tant avancat, no s'utilitzen quasibe les targetes de credit i es molt dificil trobar un lloc on acceptin visa.
• Molt sovint quan s'esta fent el turista, grups d'estudiants parlen amb la gent d'aspecte occidental i demanen fer-se fotos i autografs amb ells.
• Preparar-se el menjar un mateix es fa molt dificil, al supermercat o al mercat nomes reconeixiem un 10% dels productes i la nostra habilitat per preparar algo amb algues o peix cru es nula.

Despres de Kyoto ens hem instal.lat a Osaka, ciutat molt urbana sense massa tradicio, i sense tant de frikisme i modernitat com a Tokyo. El que si que te Osaka es que es tot es mes baratet que a Kyoto, i ens ha servit de base per poder anar a visitar Himeji i Nara, a mes de servir-nos de base per a varis festins de sushi que tant ens esta agradant aqui.
A Himeji hi vam anar perque hi ha el castell de fusta mes bonic de Japo, cau a mitja hora d'Osaka i val la pena anar-hi a passar unes hores. Nomes arribar alla, la oficina d'informacio ens va oferir agafar una bici gratuitament per anar a fins el castell, molt amables i refiats ja que no demanen ni el passaport ni ben res. Els japonesos son bastant seriosos, pero al anar a buscar la bici vam fer esclafir de riure a l'encarregat: en Robert va pujar el seient de la bici massa amunt, i nomes muntar-hi, el seient va caure i en Robert quasi tambe, aquest fet que passaria desapercebut en la majoria d'ocasions, va resultar ser immensament humoristic per l'encarregat, que a falta "d'humor amarillo" no podia parar de riure amb el nostre "humor blanco".
El castell de Himeji es fet de fusta i te 7 pisos, i quan el mirem sembla ben be tret d'una escena de ninjes i samurais, ja que es un castell amb un estil oriental molt marcat. Aqui tambe vam aprofitar per visitar un jardi tipic japones, dels que tenen cascades, arbres vermells i peixos de colors.

Al vespre vam anar a celebrar l'aniversari de la Silvia amb el millor sushi que hem tastat fins ara, varis tipus diferents de peix, cap de cuit es clar, i a sobre era el dia especial de la tonyina aixi que vam poder provar a bon preu el sushi mes exquisit de tots, n'hi diuen "most fatty tuna". Aquest restaurant ens va sorprendre amb varietats de sushi que no gosariem provar, sobretot el de ballena (no ho fariem despres de veure-les en viu a puerto madryn!) i tampoc el de medusa. El tiberi el vam acompanyar amb saque, com es tradicional aqui, i de postres no vam trobar pastis pero si un banana split bonissim.

L'endema vam anar a Nara, un lloc amb molta historia, i on els temples venen acompanyats de centenars de cervols que es passen el dia rondant els turistes que els hi sembla que tinguin menjar. Aqui hi ha varis temples, pero potser el mes espectacular son les estatues de fusta enormes que fan de guardians i que sembla que hagin de comencar a moure's en qualsevol moment.
A Nara vam tornar a ser populars amb els grups d'estudiants, que ens van estar fent preguntes i fer firmar varis autografs, encara no entenem perque els hi fem tanta gracia...

Despres de passar una nit en un bus fet per a Japonesos, es a dir, amb massa poc espai de cames, vam arribar a Kyoto a les 6:20 del mati. Amb tot el dia per endavant, pero super cansats, ens vam posar a buscar un hostal que haviem triat, que no vam trobar, pero vam acabar en un altre que no estava gens malament.
Despres de descansar una estoneta i remenar la nova camera, vam sortir a descobrir la ciutat, vam optar per moure'ns en bus ja que per 500 yens (4 EUR) tens un passi per tot el dia. Vam anar a visitar el temple de Kinjaku-ji, un temple que esta recobert d'or i es troba envoltat per un llac i un jardi, un temple molt maco. Alla ens va sorprendre molt trobar-nos un munt d'escolars que ens demanaven si podien parlar i fer-se fotos amb nosaltres, al principi ens feia gracia, pero al cap de 3 vegades es feien una mica pesats i miravem d'amagar-nos d'ells.
A la tarda vam anar a la zona de Gion, on hi ha molts temples, vam estar passejant per un parc tipic japones i vam trobar-nos mes adolescents que es volien fer fotos amb nosaltres, molt estrany... Al vespre vam anar a un altre temple de la zona d`Higashiyama que iluminen de fosc, tambe molt bonic ja que canvia forca l`aspecte. L`endema, seguint la recomanacio d'un singaporia de l'hostal, vam anar a visitar uns tunels de columnes vermelles (toriis) de la zona de Fushimi-Inari, es curios com van arribar a construir km i mes km d'aquests tunels, no sabem ben be per que servien pero resulten ben curiosos... A la tarda mes temples i parcs, un d'ells no ens va agradar massa ja que estava en obres quan hi vam anar. L'ultim dia de Kyoto el vam dedicar a visitar el mercat, on nomes vam reconeixer aproximadament un 2% del menjar que hi havia exposat, i uns carrers tipics d'Higashiyama, amb cases antigues de fusta i on hi ha venedors de dolcos i menjar tipic japones, i com no, mes temples. A Kyoto hi ha 1600 temples, es necessitarien setmanes per veure'ls tots, nosaltres hi hem dedicat 3 dies i tot ens ha agradat molt.

Despres de passar un parell de dies ben urbans explorant Tokyo, vam decidir anar a visitar una muntanya propera, el mount takao, un dels llocs on els locals es dirigeixen quan volen disfrutar de la natura. Ens hem assabentat que en aquests dies val molt la pena anar-hi ja que els arbres tenen les fulles grogues i vermelles, degut a l`arribada de la tardor. Aqui a Japo, el fet que les fulles es tornin vermelles es una gran celebracio i es una cosa que valoren molt, igualment quan floreixen els arbres a la primavera.
Per arribar-hi, passem mes d`una hora en metro, i alla hi ha varis camins d`un parell d`hores i uns 500 metres de desnivell que et porten fins a dalt de tot. El cami esta esfaltat i podem veure, tal com esperavem, arbres amb les fulles de colors, pero no tants com ens pensavem. Al mig del cami, ens trobem amb un temple tipic japones, molt maco, i passem l`estona fent-li fotos. Pel cami tambe trobem tipiques llanternes japoneses que fan que la ruta sigui molt pintoresca.
Al arribar a dalt podem veure una part de Tokyo, les muntanyes, i, increiblement, a 100 km de distancia, s'intueix la forma caracteristica del Mont Fuji! Tot plegat va ser una bona caminada, i vam passar el dia ben distret.
Al vespre vam anar cap al barri tecnologic per comprar una camera nova, la que tenim no anava massa be i aqui es un bon lloc per renovar-la. D'aquesta manera vam fer temps, haviem reservat un bus que ens portava cap a la ciutat de Kyoto, que sortia a les 10.30 de la nit i arribaria a les 6:30 de l'endema. El tren es un molt millor mitja de transport, pero els preus del tren bala estan disparadissims, aixi que vam triar l'alternativa low-cost del bus, que a mes ens permetria estalviar una nit d'hostal.
Seguent destinacio doncs, Kyoto, una ciutat on es poden veure elements molt mes tradicionals de la cultura japonesa i que ens fa molta gracia.

Per arribar a Tokyo des de Sao Paulo s`ha de travessar mig mon, aixi que quan pugem a l`avio sabem que estarem alla dins per molt de temps! Per sorpresa nostra, el vol cap a Tokyo fa escala a New York, aixi que 9 hores despres de comencar el trajecte, fem una pausa de 3 hores en aquesta ciutat. Des de l`avio podem veure l`estatua de la llibertat i els tipics edificis altre cop, fa gracia perque ara que estem a mig viatge tornem al punt on vam comencar fa 5 mesos! Ben adormidets fem tota la paperassa per entrar als USA, i seguidament tota la paperassa per tornar a sortir, enlloc de fer-nos quedar dins l'avio els hi agrada fer-ho complicat a aquests...
Per arribar a Tokyo volem 13 hores mes, sobrevolant Alaska i la Siberia, pel cami perdem un dia ja que vam sortir el 27 de nit, i arribem el 29 a la tarda. El vol s'ha fet llarg pero per sort ens tenen ben entretinguts amb molt de menjar, pelicules, revistes i diaris.
Amb un gran jet lag arribem a Tokyo i el xoc cultural es immens, no entenem l'idioma, tot esta escrit en simbols curiosos i la gent es molt diferent. El xoc es encara mes gran quan veiem el planol del transport public, no em tingut mai cap problema en cap altra ciutat, pero aixo ens sembla un jeroglific!

A l'aeroport no hi ha persones que venguin bitllets de tren/metro, nomes unes maquines complicadissimes amb poques indicacions en angles. Per sort un japones de bona fe ens pregunta "do you need any help?" i aixo va ser la nostra salvacio, ens vam enganxar a ell com una lapa i ens va anar acompanyant, a comprar el tiquet, anar a la plataforma correcta, i va anar traduint el que deia el conductor quan vam haver de baixar del tren degut a un accident a la linia. Amb l'ajuda de varis locals mes, vam arribar finalment a l'hostal, la veritat es que els japonesos tenen problemes per parlar l'angles pero son molt educats i sempre intenten ajudar.
Arribem a la zona de l'hostal i el carrer esta increiblement net, tot es ordre i fins i tot els cotxes sembla que siguin mes silenciosos del normal. A l'hostal ens fan treure les sabates, per sopar mengem uns noodles que comprem al tot a 100 (yens), i ben rebentats passem la primera nit a Asia. L'endema ja ho veiem tot mes clar i comencem a explorar aquesta gran mega-ciutat. Comencem pel barri tecnologic, Akinabara, on tot son llumetes, aparells electronics, tendes de comics manga i restaurants de noodles. Com que a nosaltres ens agrada molt la tecnologia, disfrutem molt passejant per alla i veient l'ultim crit en aparells electronics. El que es molt avancat aqui son els mobils, que venen amb sistema de pagament integrat, televisio, camera de 12.2 megapixels, etc. Tambe explorem el parc de Ueno i per dinar anem a un mercadillu de per alla i provem el sushi, en aquest cas es un bol d'arros amb peix cru per sobre que s'ha de menjar amb bastonets, i que es boniiiiissim!
Encara ens queda dia aixi que per la tarda anem a fer una volta per Shinjuku, on hi ha centres comercials enormes que son verdaderes catedrals del consumisme frenetic, esta ple de japonesos ben vestits passejant amb els seus mobils tot buscant les ultimes tendencies frikis en tendes molt luxoses, aqui no es veu la crisis per enlloc! A Shinjuku tambe hi ha molts retols il.luminats i un pas de zebra molt famos on centenars de persones es creuen horitzontalment, verticalment i diagonalment quan el semafor es posa verd, i sense xocar entre si.
 L'endema vam explorar varis barris mes, i tambe vam poder veure Tokyo des de molt amunt, el pis 43 del metropolitan building, on veiem que la ciutat sembla no tenir fi. Despres de tanta metropolis, l'endema ens n'anem cap a la muntanya, pero aixo ja es un altre post...