Centre America ha estat per a nosaltres un lloc de contrastos, mes aviat una experiencia agre-dolca. La cosa va comencar molt be amb el Salvador, la gent super amable i vam disfrutar molt pujant els primers volcans, banyant-nos als craters i descobrint cascades almig de selves. Nicaragua tambe ens va agradar al principi, vam fer activitats molt bones com el volcano boarding, visitar llocs fascinants com el crater fumejant de Masaya, veure les tortugues de La flor i vam fer surf per primera vegada. Per desgracia, l'atracament en el taxi compartit va canviar molt les coses per nosaltres, no tenir l'equipatge ens ha presentat moltes incomoditats, emocionalment es un xoc dur de superar, i tambe ens adonem que el nivell de seguretat que estem acostumats a Europa no es dona en absolut en aquests paisos. Tot i aixi, vam comprar quatre coses i vam anar fent cami mes o menys com estava previst, sort, ja que els 8 dies que vam passar al Carib hondureny van ser del millor del viatge. Vam continuar amb Guatemala, on tot es maquet, pero el fet d'estar a un metre de rius de lava roent al Pacaya va ser el plat fort, una experiencia inoblidable per a explicar als nostres nets! I ja per ultim Mexic, que nomes hem pogut visitar la zona de San Cristobal de las Casas i Mexico DF; amb 4 dies nomes hem pogut fer un tast d'aquest pais que es mereixeria mes temps.

S'ha de dir que viatjar per centre america ha tingut els seus moments pesats:

-Chicken busos que no acaben d'arribar mai, veure 2 posts anteriors
-Gent poc honrada: tornar-te el canvi malament dia si dia tambe, falta de paraula quan s'acorden tarifes (barco, taxi...), alt nivell d'inseguretat general fins i tot a ple dia, etc
-Allotjaments mes tirats: numero excessiu d'animals roedors corrent pels sostres, discussions familiars a altes hores de la matinada...
-Gringos: per a alguna gent tots els blanquets d'ulls clars son gringos i et poden fer sentir com un moneder ambulant.
-Mosquits: la sang de la Silvia deu ser especialment bona ja que ha  anat col.leccionant mes de 200 picades (les vam comptar!)
-Menjar: l'arros i frijoles es fan pesats d'acompanyament de cada apat...

Com a estadistiques d'aquesta etapa tenim:
-Numero de dies: El Salvador 8, Nicaragua 13, Honduras 10, Guatemala 9, Mexico 4. Total: 44
-Cost per dia: 59.67 EUR o 52 GBP. Aquests costos son aproximats, no inclouen les despeses de Nicaragua, el valor del que ens van treure dels comptes, les coses fisiques que ens van robar, ni el que hem gastat per reemplacar-ho. Centre America es barat en general, pero el curs de submarinisme i Roatan en general va fer pujar la mitjana.
-Chicken busos que tenien escuts: del Barca: 99%, del Madrid: 1%

L'etapa de Centre America ha tingut uns moments magics i increibles que han valgut la pena, pero sempre ens quedara el nuvol negre de l'atracament a la memoria. Degut a aixo no hem volgut allargar el numero de dies aqui, estem contents de canviar d'hemisferi i esperem que les experiencies siguin majoritariament positives a Sud-America. Com sempre l'important son les ganes de seguir endavant, i d'aixo encara en tenim moltes!

Despres del volca Pacaya vam decidir anar tirant tranquilament cap a Mexic tot passant pels llocs mes recomenats. La primera parada en aquest itinerari era el llac Atitlan, es un llac molt pintoresc que esta envoltat de varis volcans de gran altura. Hi ha varis poblets situats al voltant del llac, vam decidir allotjar-nos a Panajachel, que es el que esta mes ben comunicat per Chicken bus. La cosa que mes crida l'atencio en aquesta zona de Guatemala es que hi ha una gran majoria de poblacio maya, que vesteixen amb indumentaria molt colorida i alegre. Entre ells parlen llengues mayes, i l'espanyol el tenen com a segona llengua. Pel que vam veure, els mayes es dediquen a l'agricultura i a vendre artesanies, curiosament molt pocs s'encarreguen de portar negocis.
Per distreuren's al llac Atitlan vam decidir anar a veure un poblet del llac, el mes bonic segons diuen, anomenat San Marcos de la Laguna; no es el poble mes increible del mon pero el que si que tenen es que s'han especialitzat amb el tema ioga, espiritualitat, meditacio, etc, aixi que es molt relaxat... Com a nota curiosa, hi ha ambient de poble, tothom ens saludava educadament al creuar-nos pels carrerons. El sopar el vam fer a Panajachel, al haver-hi tants de bars i restaurants tothom es fa la competencia oferint "happy hours" molt economics, tant que el mes barat per beure resulta que son els cubates, aixi que per sopar vam fer ronda de cuba libres i gin-tonics de menys d'un euro!
L'endema vam dirigir-nos cap a Chichicastenango, Chichi pels locals, lloc molt conegut pel fet de fer-hi un mercat artesanal maya cada dijous i diumenge. El mercat es una explosio de colors on es pot trobar de tot, al centre tambe es pot accedir a l'esglesia catolica on els mayes fan ritus de la seva propia religio, tot bastant entretingut de veure. De Chichi continuem cap a Xela, ciutat mes gran amb una mica d'arquitectura colonial, i base per anar a les fuentes georginas, on hem estat aquest mati. Les fuentes estan a uns 20 km de Xela, son varies piscines d'aigues termals escalfades pel volca Zunil, amb aixo hem passat el mati ben relaxats i agafant forces pel llarg trajecte de dema cap a San Cristobal de las Casas, ja a Mexic, andele!

De Flores a Antigua hi ha unes 9 hores amb canvi de bus a Guatemala City inclos, vam dubtar si viatjar de dia o de nit, si viatges de nit arribes de dia a Antigua, pero el fet de viatjar de nit no es massa segur, si viatges de dia arribes a Guatemala City de nit i tampoc es massa segur. Al final vam escollir viatjar de dia i no vam tenir cap problema. Aixi doncs despres d'unes 9 hores de viatge i travessar mig Guatemala vam arribar a Antigua.
Antigua es al ciutat mes maca que hem vist a Centre America, es neta i te un aire europeu amb tot de restaurants decorats i molt acollidors, a diferencia dels llocs on hem estat a la resta de Centre America, tambe esta ple de turistes que venen sobretot per aprendre espanyol. El primer dia a Antigua el vam dedicar a passejar per la ciutat i tambe per comprar-nos una mica mes de roba, ja que despres del robatori anem amb ben poca cosa.
L'endema vam decidir anar cap al Volca Pacaya, una de les visites obligatories del nostre viatge, vam decidir fer la visita de la tarda que comenca a les 2 del migdia, nomes de pujar a la furgoneta que ens havia de dur al volca ha comencat a ploure a bots i barrals i la cosa no pintava gaire be, pero al cap de 10 minuts de caminar la pluja ha parat i hem pogut fer l'ascens sense cap problema . La veritat es que tot i que haviem vist moltes fotos i videos la realitat supera la ficcio, es increible poder estar a un metre de la lava i veure com flueix, es bastant perillos perque en alguns moments estas caminant per sobre la lava tapada per rocs, l'escalfor que es sent es una passada semblava que les sabates s'haguessin de fondre en qualsevol moment, pero al final han aguantat! Una noia de l'hotel on estem ens havia donat un parell de consells que ens han estat molt utils com per exemple llogar un basto als nens de baix, ja que quan ets a dalt amb la lava es molt util per veure on trepitjes, tambe ens ha regalat esponjes d'aquelles que es fan al foc, molt tipiques a totes les barbacoes angleses, aixi que hem pogut fer uns "marshmallows" amb la lava del volca. Les vistes que es veuen des d'alla tampoc tenen desperdici, el volca agua es un con perfecte i resulta molt fotogenic.

Vam sortir d’Hondures i  ens vam dirigir cap a Livingston ja a Guatemala. A Livingston vam fer nit i l’endema al matí vam agafar una barca que ens va portar cap a Rio Dulce, la barca va fer dues parades, una  d’elles en un campament Maya on ens van explicar una mica que hi feien i com funcionaven, el que a primera vista semblava una trampa per a turistes va acabar sent bastant interessant, el fet mes preocupant que ens van explicar es que segons la religio maya el mon com el coneixem acabara en el 2012, esperem que sigui un error de calcul!
Un cop vam arribar a Rio Dulce vam agafar un bus cap Flores per tal de visitar el Tikal l’endema, Flores és una ciutat molt turística, de fet és una illa al mig d'un llac que es comunica amb terra a través d’una carretera. L’endema a les 3 de la matinada ens vam aixecar per arribar ben d’hora al Tikal. El Tikal són unes ruines Mayes que es troben al mig de la Selva i on si hi vas d’hora pots sentir els animals  i si tens sort veure’n uns quants. La veritat es que es molt relaxant poder caminar practicament en solitari per la selva, tot i que a mesura que es fa tard els turistes van arribant i ja no estas tant sol.