Vam deixar Santa Ana per dirigir-nos a Juayua, una ciutat mes petitona i on des del moment que vam baixar del chicken bus ja ens vam sentir molt mes segurs. La nostra intencio  era passar el dissabte i el diumenge a aquesta ciutat, ja que fan una fira gastronomica molt coneguda; pero sense saber com, ens pensavem que era divendres i no pas dissabte, aixi que el final vam arribar el diumenge a Juayua. I ens vam dirigir a la fira gastronomica per dinar, el plats estrella son serp i granota a la brasa, tot i que tambe tenien infinitat mes de menjars, nosaltres al final vam ser mes conservadors i vam menjar conill i xurrasco. Ens hem allotjat a l'hotel Anahuac, 100% recomanable, n'estem molt contents, te molta personalitat i era mes baratet que el de Santa Ana.

Avui hem fet una excursio que organitzava l'hotel a les tres cascades de Santo Domingo, sens dubte l'excursio mes alternativa que hem fet fins el moment, en alguns trams no hi havia cami i el guia feia cami amb un maxet, haviem de creuar multiples vegades el riu per dins amb sabates incloses, n'hi ha que han practicat una nova modalitat inventada avui, el "Tubbing" (veure foto) en Robert ha creuat un tros de riu per sobre un tub que transporta aigua (no ho intenteu a casa). L'unic mal moment ha estat l'atac sincronitzat de desenes de formigues vermelles a les cames, deviem haver trepitjat el seu niu, sort que el riu era aprop! En definitiva ha estat una bona excursio i a la vegada hem pogut parlar molt amb la gent que venia amb nosaltres i que eren tot locals, ha estat un molt bon dia.

Com que El Salvador ens esta agradant mes del que esperavem, hem decidit allargar un pel mes l'estada, i enlloc d'agafar un bus directe cap a Managua dema marxarem cap a Alegria, que es troba cap a l'est del pais i de passada anem fent cami cap a Nicaragua.

Ja som a El Salvador, un pais que te prop de 7 milions d'habitants i que diuen, es el mes poblat de Centre America. Vam arribar a l'aeroport de San Salvador i vam decidir anar directament cap a Santa Ana, ja que la guia que portem en parlava molt be. Despres d'agafar un microbus (i tant micro!) que ens va portar a la capital vam agafar innumerables busos per arribar finalment a Santa Ana, una vegada alla quan erem dalt d'un bus precisament, s'ens va acostar una noia preguntant-nos a on ens dirigiem i quan li vam dir el barri ens va dir que no hi podiem anar ja que era molt perillos i que el lloc on voliem allotjar-nos ja no era un hotel sino que era un altre tipus d'hotel... ens va dir que no anessim sols i es va oferir a acompanyar-nos a buscar un hotel "decent", pero primer l'haviem d'acompanyar a l'esglesia perque havia de fer un  encarrec, va resultar que era "mormo" i el capella ens va recomenar uns quants hotels i ens vam quedar al primer que vam trobar que era el mes humil.
L'endema vam anar a fer el primer trekking a un volca al parque nacional del volcans on n'hi ha tres: el Cerro verde, el Volca de Izalco i el de Santa Ana, aquest ultim es el que vam pujar. Una vegada a dalt ens va sorprendre gratament trobar aigua estancanda en el crater del volca, l'aigua tenia un color verd turquesa degut a la concentracio de sofre. Aquest volca va erupcionar en el 2005 i va matar 3 persones, tot i que ara esta bastant tranquil.
Aquest mateix dia al vespre intentavem anar a un mini centre comercial que hi ha a Santa Ana per tal de conectar-nos a internet i a la parada de bus vam coneixer el Sr Jose, que ens va dir que l'endema no tenia res a fer i que ens passaria a buscar a l'hotel i que ens portaria al llac de coatepeque que esta a prop de la ciutat, la veritat es que ens feia una mica de cosa pero vam acceptar, ja que es veia una persona de fiar. Aixi que el dia seguent al migdia ens va passar a buscar ben puntual i vam anar a fer unes cerveses a un bar amb vistes al llac, mes tard van apareixer part de la seva familia i vam estar conversant amb ells i vam baixar al llac on hi havien xiringuitus i mes tard el Sr Jose ens va dur a casa una amiga seva per que provessim un menjar tipic de El Salvador. Vam passar unes hores molt agradables amb el sr Jose i la seva familia, es increible com persones que no et coneixen de res poden donar-te tant, vam parlar d'Espanya, ja que ell havia viscut durant dos anys a Madrid, de la situacio al El Salvador...Tambe ens van dir que Els Salvadorenys son els mes amigables de tot centre America i de moment hem de dir que es veritat :)
A la nit es celebraven les festes de Santa Ana i just al carrer on hi havia el nostre hotel hi havia un Carnaval, vam passejar i vam poder viure l'ambient de les festes julias com ells les anomenen.

PD: Felicitats a totes les Annes!