Despres de passar-nos dies viatjant en busos per Sud-America hem decidit dedicar un post per donar uns quants consells que poden ser utils a la hora de viatjar per aquestes terres.

• A la hora de comprar els bitllets, excepte per Argentina, investigar els preus de les diferents companyies i marxar fent veure que no estas interessat, automaticament aconseguiras un descompte important. A Argentina no es aplicable, ja que totes les companyies tenen basicament el mateix preu.
• Portar menjar per el viatge, un bon sopar pot ser pa amb diferents coses: tonyina, formatge, pate...portar fruita, aigua i alguna porqueria per picar. Vigilar al creuar les fronteres de chile i Argentina, ja que no pots portar productes d'origen animal o vegetal, si t'enganxen et poden posar multa.
• A la hora d'escollir els seients evitar agafar els que estan a prop del lavabo i intentar agafar un lloc on es vegi la tele si no et vols avorrir com una ostra.
• Portar entreteniments per passar el viatge, si el bus es nocturn normalment no pots llegir per que la majoria de busos no tenen llums.

Equipament que no et pot faltar per passar la nit en un bus:

• Manta, sobretot a Peru i Bolivia, ja que les nits poden arribar a ser molt fredes. La manta la podeu aconseguir als avions :)
• Coixi, per passar una nit minimament comode i no despertar-te amb tortocolis, tambe es pot aconseguir als avions
• Tapa ulls i orelles, si ets molt sensible als sorolls i a la llum, t'ajuden molt a dormir, a vegades es pot aconseguir en avions :)
• Portar diferents capes de roba, ja que mai se sap si posaran la calefaccio a tope o l'aire acondicionat a tope, normalment no tenen terme mig.

I sobretot, per tal de viatjar amb bus t'has de carregar de molta paciencia, i agafar-t'ho amb bon humor, perque el viatge es pot allargar durant hores...
Si pensem en algun altre cosa ja l'anirem afegint!

Despres de varis dies al Chalten, agafem un bus cap a Calafate primer, i seguidament cap a Puerto Natales, poblet que esta situat a uns 100 km de la seguent destinacio: les torres del paine. Com a curiositat, a Puerto Natales vam anar a sopar en un lloc on feien menjar tipic de Chiloe, i ens van servir vi blanc en una tassa de te, ens van dir que a Chiloe es pren aixi, d'aquesta manera ningu  altre del local sap que s'esta prenent. Hem descobert que aquesta tradicio existeix, pero sospitem que el restaurant servia el vi aixi  d'amagat per no tenir llicencia d'alcohol!
A torres del Paine, la gent tradicionalment camina el circuit anomenat W (4/5 dies), o part d'aquest, nosaltres nomes tenim un dia aixi que, o podem agafar un tour, o llogar un cotxe. Ens decidim per la segona opcio pensant que si hi anem prou aviat ens potser ens podem colar i estalviar-nos l'entrada del parc, com feiem a USA. Aixi que a les 5:30 anem conduint per camins de pedres, o "ripio" com diuen aqui, i arribem al parc nacional cap a les 7 i poc. Pensant-nos que ja estavem dins, ens distreiem mirant cascades, llagunes etc, pero quan avancem una mica mes ens trobem la porteria i toca pagar els 30$ per cap :(
Pero be, estar aviat alla ens va permetre passar el dia complert visitant les diferents zones que es poden accedir amb cotxe: primer la laguna Azul des d'on vam veure 3 mitjes torres (de dalt estaven tapades pels nuvols), la cascada paine, i varis miradors del llac Nordenskjold, que es d'un color blau turquesa molt sorprenent. La millor part pero, va ser el mini-trekking de dues hores cap a un punt anomenat "Mirador Cuernos", des d'on es veien les muntanyes amb forma de banya tipiques, cascades, i varies llagunes d'uns blaus increibles. Com que anavem amb cotxe, vam aprofitar tambe per aparcar aprop del llac grey, i caminar fins una platja des d'on es pot veure el glaciar a la distancia i varis icebergs flotant.
El temps va ser molt cambiant, amb rafegues de vent molt fort, pluja, sol, neu, una mica de tot, es veu que el temps sempre es molt variable en aquesta zona, tot i aixi vam disfrutar molt del dia i del paisatge i ens quedem amb les ganes de tornar a passar-hi mes dies en el futur.

Despres de San Pedro vam agafar el bus que ens portava a Iquique, l'objectiu era anar fent cami cap a Peru. Iquique es una ciutat de costa semblant a Blanes, pero mes gran; com que aqui encara es hivern, l'aigua esta un xic massa freda per fer activitats aquatiques tipiques com el bodyboarding, que es molt popular aqui.
Un "gringo" que vam coneixer a la illa de Pasqua ens va recomenar que anessim a veure alguna "ciutat fantasma" mentre estiguessim per la zona, aixi que vam agafar un bus direccio a Arica i vam parar-nos a Humberstone, una ciutat minera abandonada des del 1960 i que ara es patrimoni de la humanitat. Alla es pot veure la maquinaria que s'utilitzava pel proces productiu i extractiu de nitrats, es veu que era una gran infraestructura pero avui en dia esta tot rovellat i abandonat. Tambe es pot visitar els edificis del que era el poble: l'escola, l'esglesia, botigues, etc. No podem dir que sigui gens bonic, pero si que te un cert encant de visitar aquest poble abandonat al mig del desert i passejar-hi un parell d'hores.
A la tarda, aprofitant que eren festes patries, vam anar a l'estadi d'Iquique on feien una especie de fira semblant a fires de Girona amb menjar i jocs d'habilitat. Alla vam aprofitar per menjar un bon tros de carn a la brasa i tambe xurros, mmmm.
Vam estar un dia i mig mes a Iquique, pero no tenim massa res a explicar, els vam dedicar a passejar per la platja, descansar, fer barbacoes a l'hostal, a mes de comprar-nos un anorak cada un tipus esqui per 3000 pesos, l'equivalent de 4 Euros! Amb aixo ja ens sentim mes equipats per pujar les altures a Peru i no passar fred a Bolivia.
Ara si que deixem Chile de moment, hi tornarem d'aqui unes setmanes pel sud, i comenca un nou pais que ens fa molta ilusio: Peru.

Despres de passar-nos 26 hores en bus (enlloc de les 22 hores esperades) amb una sola parada de 30 minuts per sortir del bus, vam arribar a San Pedro de Atacama. El trajecte travessa les zones del Nord de Chile on el paisatge es molt arid i sec, sense presencia de vegetacio quasi enlloc. El poble va resultar ser molt turistic, pero tambe te el seu encant ja que esta totalment al mig d'una zona desertica molt diferent del que estem acostumats. El primer dia vam passar-lo organitzant-nos una mica i  ja a la tarda vam agafar un tour que ens va portar al Valle de la muerte i posterioment al Valle de la Luna, on vam veure una posta de sol impresionant, els colors de les muntanyes i del desert despres de pondre's el sol agafen unes tonalitats increibles i una vegada mes les fotos no expresen suficientment la realitat. L'endema voliem anar a veure els geysers de Tatio, pero despres de veure els preus dels tours, i llegir a la Lonely Planet que a Bolivia tambe es possible veure Geysers, vam decidir no anar-hi i enlloc d'aixo vam llogar unes bicis i vam pedelajar cap a la Garganta del Diable, a uns 13 km de San Pedro de Atacama. Per arribar-hi s'ha de creuar un riu, vam tenir sort que anava amb poc cabal i sense massa corrent aquell dia! La "Garganta del Diablo" es un cami molt primet que va fent ziga-zaga pel mig de dues parets altes de roca natural, i que es pot fer en bici o a peu. En aquest cas no hi ha tours que hi vagin i per tant no esta massificat i es força divertit, especialment de baixada.
A la nit ja vam poder veure les primeres mostres de les festes patries del dia 18, son les festes que commemoren l'inici del proces d'independencia de Chile, i que es viuen amb molta intensitat ja dies abans de la data assenyalada. Pels carrers de San Pedro hi havia un grup de gent cantant i d'altres amb els vestits tradicionals chilens ballant un ball tradicional que consisteix en fer remenar mocadors tot saltant. Aquell dia vam poder provar la "chicha",  beguda tipica feta de raim destilat.
Al dia seguent ja marxavem de San Pedro de Atacama, hem trobat que es un poble molt turistic i bastant car, pero la veritat es que hem passat un parell de dies molt entretinguts. Ens hem perdut els tours dels geysers i les llacunes, pero d'aixo ja en trobarem a Bolivia quan hi anem, i a un cost mes reduit.
El  nostre proxim desti sera Iquique, ultima parada de Chile abans de marxar cap el Peru.

Durant els nostres anys a Londres vam descobrir els vins de Concha y Toro, de fet nomes el Casillero del Diablo que es el mes conegut, i podriem dir que ens vam fer compradors regulars del vi a falta de bons riojas. Aixi que ara que estem a Santiago, lloc on es produeixen els vins de Concha y Toro, vam pensar que haviem de fer una visita a les caves. Aixi que ahir a la tarda ens vam dirigir cap alla, vam agafar el tour normal que inclou una visita per les caves, les vinyes i finalment una degustacio d'un vi blanc i una de vi negre, i el regal d'una copa de vi (la que has fet servir per fer la degustacio). Tambe
ens van explicar l'origen del nom del vi mes conegut que tenen que es el Casillero del Diablo, es veu que fa molts anys el propietari de les vinyes guardava els millors vins per consum propi i de la familia en un Casillero a la bodega, pero els treballadors li robaven. Per evitar que li robessin va escampar el rumor que el diable vivia a les caves i els treballadors van deixar de robar-li, i d'aqui ve el nom.
Hem de dir que la visita ens va decepcionar una mica ja que era molt cara per el que oferien, a part de la llegenda, que vam trobar que era una mica un truc de marqueting, no ens van explicar massa res.  Si ho comparem amb California on ens van deixar degustar 8 vins gratuitament, aquests ens van deixar una mica amb les ganes.
Avui ja marxem de Santiago i ens dirigim cap al nord de Chile, a San Pedro de Atacama, ens esperen 22 hores de bus fins arribar-hi, sens dubte el nostre record fins al moment!

Un vol de 5.5 hores ens porta cap a la illa de Pasqua; curiosament, encara que la illa sigui part de Chile, esta a 3700 Km del continent; diuen que es la zona poblada mes aillada del mon, ja que la seguent zona habitada esta a 1900 km de distancia (illes Pitcairin).La illa es de forma triangular i per anar de punta a punta son uns 20 km, aixi que no es massa gran; nomes te una poblacio, anomenada Hanga Roi, on hi viuen uns 4000 habitants.
Totes aquestes dades serveixen per donar-se compte que la illa es ben be al mig del no res, i la sensacio que es te alla es d'estar en un lloc ben aillat. El primer dia el vam aprofitar per anar a fer una volta caminant, vam anar per la costa tot visitant les tipiques estatues (moais) i coves. Vam tenir la sort de topar-nos amb un estudiant de medi ambient Xile que feia la mateixa ruta, i ens va anar explicant tot de curiositats i dades interessants dels llocs que visitavem. Tot xino xano, aquell dia vam caminar uns 15 km, el paisatge realment bonic, combinant mar, precipicis, petits volcans, gespa verda, estatues i un sol molt agradable.
Tot pintava molt be, pero al aixecar-nos el dia seguent estava plovent a bots i barrals. Es fa dificil entretenir-se en aquesta illa quan plou, ja que tot lo interessant esta al descobert, pero vam aprofitar per anar a veure el museu del poble amb un noi de Minessota que vam coneixer el dia anterior a l'hostal. El dia seguent tambe va ploure sense parar, i no vam poder sortir fins a les 6 de la tarda. Degut a aquests dos dies de pluja vam decidir trucar a Oneworld per cambiar els vols i allargar l'estada un parell de dies mes, fins dissabte, per cert, estem molt contents amb Oneworld ja que amb uns minuts ho vam tenir arreglat i sense cap cost addicional!
El dijous doncs, ja amb un dia esplendid altre cop, vam llogar una moto i ens vam recorrer tota la illa. Aquest trajecte en moto es dels millors que mai hem fet, el paisatge es maquissim, res esta edificat al llarg de la ruta i quasibe no et trobes ningu mes a la carretera. Una de les millors coses a veure es la "fabrica" dels Moais, que es on esculpien les estatues, esta situada dins un volca amb unes vistes magnifiques, i es poden veure moltes estatues en varis estats de fabricacio. Ningu sap amb certesa com ho feien per traslladar aquests blocs de pedra de varies desenes de tones per tota la illa, tot i que hi ha moltes teories. El dia seguent vam acabar de recorrer el que ens faltava, principalment el volca Orongo, on altre cop les vistes de la illa i del crater valen molt la pena.
L'ultim dia, dissabte, vam aprofitar per anar a veure la sortida del sol en un lloc on hi ha quinze estatues. L'experiencia es ben diferent que per exemple el gran canyon o Ankor Wat, es molt mes desolat, quan vam arribar erem els unics i nomes van apareixer 2 persones mes.
Tot plegat ens ha agradat moltissim, sovint es te la sensacio de tenir la illa per tu sol, i els paisatges es combinen amb les estatues creant un escenari misterios i desolat que es fa molt ame de visitar.
Fotos disponibles en aquest link, aviat al blog tambe!
http://picasaweb.google.com/elswillyfogs/Chile#

L'arribada a Santiago va ser xocant, ja que vam passar de la calor de Mexic als 8 graus i la pluja de Santiago, i al cim feia dos dies seguits que no dormiem en un llit. Vam aterrar a les 8 del mati aixi que teniem tot el dia per endavant, per sort vam trobar un hostal molt acollidor on vam passar quasi tot el dia esperant per l'endema volar cap a la illa de Pasqua. Tambe vam haver d'anar a comprar-nos mes roba, ja que no teniem ni uns tristos texans i feia un fred impressionant, de fet aqui es temporada d'esqui i a l'hostal on som ofereixen esquiades per un dia, fan venir ganes de posar-se els esquis i cap a la muntanya!