Despres de passar-nos dies viatjant en busos per Sud-America hem decidit dedicar un post per donar uns quants consells que poden ser utils a la hora de viatjar per aquestes terres.

• A la hora de comprar els bitllets, excepte per Argentina, investigar els preus de les diferents companyies i marxar fent veure que no estas interessat, automaticament aconseguiras un descompte important. A Argentina no es aplicable, ja que totes les companyies tenen basicament el mateix preu.
• Portar menjar per el viatge, un bon sopar pot ser pa amb diferents coses: tonyina, formatge, pate...portar fruita, aigua i alguna porqueria per picar. Vigilar al creuar les fronteres de chile i Argentina, ja que no pots portar productes d'origen animal o vegetal, si t'enganxen et poden posar multa.
• A la hora d'escollir els seients evitar agafar els que estan a prop del lavabo i intentar agafar un lloc on es vegi la tele si no et vols avorrir com una ostra.
• Portar entreteniments per passar el viatge, si el bus es nocturn normalment no pots llegir per que la majoria de busos no tenen llums.

Equipament que no et pot faltar per passar la nit en un bus:

• Manta, sobretot a Peru i Bolivia, ja que les nits poden arribar a ser molt fredes. La manta la podeu aconseguir als avions :)
• Coixi, per passar una nit minimament comode i no despertar-te amb tortocolis, tambe es pot aconseguir als avions
• Tapa ulls i orelles, si ets molt sensible als sorolls i a la llum, t'ajuden molt a dormir, a vegades es pot aconseguir en avions :)
• Portar diferents capes de roba, ja que mai se sap si posaran la calefaccio a tope o l'aire acondicionat a tope, normalment no tenen terme mig.

I sobretot, per tal de viatjar amb bus t'has de carregar de molta paciencia, i agafar-t'ho amb bon humor, perque el viatge es pot allargar durant hores...
Si pensem en algun altre cosa ja l'anirem afegint!

A Bolivia només hi hem pogut estar 10 dies, ens hagués agradat passar-hi més temps però ja anem molt curts de temps. Què dir de Bolivia, ens imaginàvem un país molt pobre equiparable a països de Centre Amèrica, bàsicament perquè la gent que haviem anat trobant per el camí ens havien dit que el menjar era horrible i que tot era pobresa... Hem vist pobresa, però no més que a molts llocs del Perú i hem de dir que el menjar era molt bó, res a veure amb Centre Amèrica! Bolivia és un país que val molt la pena visitar, té moltes coses a fer i és molt barat, per tant pots fer coses similars que al nord de Chile però a preus més econòmics.
El tema seguretat també ens ha sorprès bastant, pensàvem que la seguretat seria un problema pel que haviem llegit, però ens hem trobat molt a gust a tot arreu on hem estat, potser perquè hem anat als llocs més turístics.  
El millor

• Sens dubte el Salar de Uyuni, ens feia bastanta gràcia, i no ens va decepcionar! El menjar, molt millor del que ens esperàvem i molt barat.
• El vi d'altura, un nou concepte de vi, i molt barat també.
• La gent amb la que hem compartit el tour d'Uyuni i les tardes-vespres prenent vi i xerrant de la vida.
• Els paisatges del llac Titicaca, per nosaltres, millors que la part Peruana.  

El pitjor

• Baixar a les mines de Potosí i veure la crua realitat de les condicions laborals dels homes i nens que hi treballen. Per cert una pel·licula molt recomanada i que no et deixa indiferent és Mineros del diablo.
• El trajecte Potosí-Uyuni, un trajecte que no és especialment llarg, unes 6 hores de camí, però que se'ns va fer etern per el mal estat de la carretera i les innumerables parades del bus.
• L'espant del segon dia del tour de Uyuni quan un bus quasi ens cau al damunt.
• No tenir prou temps per anar a les Pampes, al nord de Bolivia.

En definitiva a Bolivia ens hi hem trobat molt bé i hem conegut a gent ben interessant, ens ha fet una mica de pena no poder anar al nord, a la Selva, però la falta de temps van fer que no hi anessim.
La mitjana del pressupost diari que hem gastat ha estat de 33 lliures diaries, o el que és el mateix 36 euros, menys del pressupost marcat!

Despres de Potosi baixem cap al sud de Bolivia, al poble d'Uyuni, que es molt conegut per tenir uns deserts de sal molt extensos al voltant. Aquesta acumulacio de sal, que pot arribar a 7 metres de profunditat, es va crear quan es va assecar el mar Boliviano, deixant aixi un paisatge molt curios.
Per recorrer els voltants d'Uyuni vam agafar un tour amb un jeep per 3 dies, vam compartir cotxe amb dos australians, un xec i una eslovaca, molt simpatics tots.El primer que fem es visitar el cementiri de trens, on es veuen varis trens rovellats deixats de la ma de deu. Despres ens porten cap al Salar, descobrim un paisatge molt diferent a res que hem vist mai, una gran esplanada blanca i brillant, amb algunes illes de terra plenes de cactus mil.lenaris. Al Salar, l'entreteniment oficial es dedicar el temps a fer fotos xorres, ja que el fons blanc ajuda a jugar amb les perspectives, en pengem algunes. A la nit ens porten a dormir en un "hotel de sal", on quasi tot es fet de sal: parets, terra, llits, alla sopem un menjar no massa salat per sort, i compartim una ampolla de vi de les altures. L'endema continuem el recorregut, pel cami un parell de jeeps d'altres grups s'encallen a la sorra fina i no hi ha manera de treurel's, aqui no sembla haver-hi l'equivalent del RACC. Descobrim que el nostre jeep i conductor no son massa fiables, el tub d'escapament cau a terra en un bot que fem i l'han d'enganxar amb una goma elastica. El jeep te problemes per arrencar molt sovint, pero el conductor, que anava bevent whisky-cola i mastegant coca pel cami, amb paciencia sempre aconseguia arrencar-lo. A part dels problemes tecnics del jeep, hem vist paisatges realment espectaculars i unics: llacs altiplanics de diferents colors a mes de 4000 metres, geysers, volcans, deserts, tot molt exotic i sota un cel blau molt clar. Una de les coses que ens ha sorpres mes es la "laguna colorada", un llac de color vermell on hi viuen flamingos, el color vermell es degut al mineral ocre que absorbeixen les aigues. Tambe hi ha un desert anomenat "Salvador Dali", es una agrupacio de muntanyes amb un color molt surrealista; diuen que en Dali va visitar Bolivia un cop i aixo va inspirar-lo en varies de les seves pintures. La finalitzacio del recorregut es banyar-se en aigues termals volcaniques, s'ha de tenir molta voluntat per treure's la roba a les 7 del mati amb un fred que pelava, pero a l'aigua s'hi estava genial!
El recorregut ens ha agradat molt, s'ha de passar moltes hores en cotxe i la temperatura pot arribar a ser molt freda en alguns llocs, pero es un paisatge unic i sorprenent que val la pena.

Estem a Potosi, on l'economia local es basa sobretot en la mineria, tenen una muntanya volcanica on s'extreuen varis minerals des de l'epoca de la colonitzacio, entre ells plata, coure, plom, zinc... Despres de mes de 400 anys de funcionament la muntanya esta feta un formatge per dins, i quasi no hi queden minerals, pero encara dona feina a 5000 miners i a mes gent de sectors secundaris.
Aqui hem tingut una experiencia molt surrealista. La cosa tipica que es fa com a turista es visitar una mina, aixi que hem pensat que seria interessant. La primera cosa que fem es anar al mercat dels miners, on per menys 2 euros comprem dinamita, un detonador i uns nitrats per fer que l'explosio sigui major. Carregats amb tot aquest material explosiu, pugem al bus i anem tirant cap a la mina, els guies ens tranquilitzen dient que no volarem pels aires ja que els detonadors no estan activats, i per sort aixi es compleix. Els explosius es compren per regalar als miners, ja que tot i les hores que hi dediquen amb prou feines fan prou per viure.
Ens vestim amb tot l'equipament necessari, i seguidament entrem dins una de les mines. L'ambient a dins es sofocant, hi ha poc oxigen, molta pols, i fa molta calor; per desplacar-se per la mina un s'ha d'ajupir, escalar, arrossegar-se per uns tunels estretissims en aquest ambient sofocant i humid. De tant en tant ens anem trobant miners que ens expliquen coses, molts d'ells comencen a treballar als 13/14 anys, i la majoria moren abans dels 50, sovint degut a problemes pulmonars o accidents. La vida que porten es molt poc saludable, fan uns torns molt llargs sense menjar, nomes mastegant coca i beguent alcohol de 96 graus que compren al mercat. Son tambe molt supersticiosos, creuen que el poder de Deu no arriba a dins els tunels aixi que fan ofrenes al "tio", una estatua que tenen a totes les mines que simbolitza el diable.
En total hem estat hora i mitja dins la mina, i per acabar el "tour" ens han fet una demostracio d'explosions de dinamita.
Tot plegat una experiencia impactant i bastant dura, pero que ens serveix per a recordar la sort que tenim i les bones condicions en que vivim.

Ja fa alguns dies que estem a Bolivia, un pais on no estarem massa temps, pero que de moment ens esta agradant forca.
Despres del llac Titikaka, ens vam dirigir cap a La Paz, capital de Bolivia i sense massa a destacar, a part que esta a 3700 metres d'altura, aixo es mes alt que molts dels pics dels alps europeus! A la Paz no vam tenir temps de massa res, excepte visitar el mercat de les bruixes, on es poden trobar tot tipus de pocions magiques, fetus de llama i gent que llegia el futur amb fulles de coca. El que mes abunda pero son les botiguetes destinades a turistes, aixi que, tot i tenir les seves peculiaritats, no es massa diferent a un mercat turistic normal. Com a curiositat, a la Paz es veien llocs semi-cutres anunciant "alta peluqueria", seria mes per l'altura que per res mes suposem...
Despres de La Paz ens dirigim cap a Sucre, on per arribar-hi no vam tenir una experiencia massa dolca, el bus es va espatllar a mig cami a mitjanit, cosa que va fer allargar el trajecte 4 hores mes, i a mes feia un fred que pelava!
Quan vam arribar a Sucre ens vam trobar amb una antiga ciutat colonial amb molt d'encant, similar a Arequipa (Peru) o Antigua (Guatemala), on vam passejar per la ciutat i vam menjar molt be, incloent fondue de xocolata i una ampolla de vi de la vinya mes altes del mon, vi d'altura en diuen. Aquest mati ja hem anat fent cami cap a Potosi, la ciutat mes alta del mon (4067 metres) on dema ens endinsarem dins una mina en funcionament, tenim forca curiositat ja que fa poc hem llegit un llibre molt entretingut que comentava les condicions dels miners (Ken Follett - A place called Freedom), pero aixo ja sera el seguent post!
PD: quan la tecnologia ens ho permeti penjarem algunes fotos!

El llac Titikaka es el que queda d'un antic mar anomenat "mar boliviano", un llac enorme de quasi 300 km de llargada i que te la particularitat d'estar situat a 3800 metres d'alcada.
El llac pertany una part al Peru i l'altra a Bolivia, i nosaltres visitem les illes de les dues parts.
A Peru hem visitat unes illes flotants curiosissimes; en el passat, una tribu anomenada "Uros", tot escapant dels Inkes decideixen refugiarse dins el llac, i creen varies illes flotants on hi poden viure varies famililes. Cada illa nomes fa uns quants metres, i tenen una vida limitada, un cop construida i anclada nomes dura uns 13 anys, aixi que s'han d'anar renovant. Els habitants de les illes es fabriquen ells mateixos tambe les cases, vaixells i varies artesanies. Tot i ser tant sorprenent, la visita a aquestes illes s'ha turistiquejat molt ja que els habitants intenten vendre artesania i viatges amb balses tipiques constantment.
Despres visitem la illa de Taquile, lloc on hi viuen indigenes que es dediquen quasi exclusivament a teixir, sobretot els homes. El paisatge es molt bonic, pero resulta molt cansat passejar per aqui ja que estem a quasi 4000 metres d'altura!
Despres d'aixo, el dia seguent creuem cap a Bolivia, on visitem la illa del Sol, on segons la cultura Inka va neixer el Sol, molta imaginacio tenen aquests... Des de dalt de la illa, el paisatge aqui es encara mes espectacular que a la part peruana, el blau del llac es un color molt intens, es veuen els pics nevats dels Andes a la distancia i varies illetes mes, es realment bonic.