Despres de passar-nos dies viatjant en busos per Sud-America hem decidit dedicar un post per donar uns quants consells que poden ser utils a la hora de viatjar per aquestes terres.

• A la hora de comprar els bitllets, excepte per Argentina, investigar els preus de les diferents companyies i marxar fent veure que no estas interessat, automaticament aconseguiras un descompte important. A Argentina no es aplicable, ja que totes les companyies tenen basicament el mateix preu.
• Portar menjar per el viatge, un bon sopar pot ser pa amb diferents coses: tonyina, formatge, pate...portar fruita, aigua i alguna porqueria per picar. Vigilar al creuar les fronteres de chile i Argentina, ja que no pots portar productes d'origen animal o vegetal, si t'enganxen et poden posar multa.
• A la hora d'escollir els seients evitar agafar els que estan a prop del lavabo i intentar agafar un lloc on es vegi la tele si no et vols avorrir com una ostra.
• Portar entreteniments per passar el viatge, si el bus es nocturn normalment no pots llegir per que la majoria de busos no tenen llums.

Equipament que no et pot faltar per passar la nit en un bus:

• Manta, sobretot a Peru i Bolivia, ja que les nits poden arribar a ser molt fredes. La manta la podeu aconseguir als avions :)
• Coixi, per passar una nit minimament comode i no despertar-te amb tortocolis, tambe es pot aconseguir als avions
• Tapa ulls i orelles, si ets molt sensible als sorolls i a la llum, t'ajuden molt a dormir, a vegades es pot aconseguir en avions :)
• Portar diferents capes de roba, ja que mai se sap si posaran la calefaccio a tope o l'aire acondicionat a tope, normalment no tenen terme mig.

I sobretot, per tal de viatjar amb bus t'has de carregar de molta paciencia, i agafar-t'ho amb bon humor, perque el viatge es pot allargar durant hores...
Si pensem en algun altre cosa ja l'anirem afegint!

Que dir d´Argentina, es un pais en el qual ens hi hem trobat molt comodes, podriem dir que com a global, es dels paisos que mes ens han agradat fins ara. Tot el que hem fet ha estat bastant espectacular, caminar amb crampons sobre un glaciar, veure ballenes, trekkings varis amb vistes inigualables, catarates...
El millor

• Ja sabem que es un topic pero ho hem de dir, la carn, fins i tot la que compres al supermercat i et cuines tu mateix es bonissima.
• El vi, bo i baratissim!
• Trobar cuines a tots els hostals, despres de mes de 4 mesos viatjant s´agraeix poder cuinar una mica i menjar mes sa.
• La tradicio del mate, es tot un ritual, tothom porta el kit mate: termo, herbetes, sucre (opcional) i el mes important el recipient mate.
• El bon temps que vam tenir al Chalten, despres de dies nevant.
• Que a Argentina tot es espectacular, les cascades, la patagonia...
• La gent, es educada i servicial i el seu accent es encantador.
• Que poguessim coincidir amb en Josep Maria i la Yoli a Ushuaia

El pitjor

• Que al Nord del pais et vulguin cobrar per descarregar-te les maletes i al cim si no vols pagar es posin bordes.
• Les distancies interminables
• Mai tenen canvi enlloc i sempre estan fent xanxollos, aixo es perque la gent fon les monedes petites per obtenir metall, que es mes valuos que la moneda en si.
• Fixacio de preus: tant si es pels desplacaments o els tours, les empreses tenen preus molt similars entre si (molt cars) i no es fan la competencia com a altres paisos. Tot era especialment car com mes al sud anavem...
• No tenir temps per anar a Bariloche
• Que la temporada d´esqui s´havia acabat tot i  haver-hi tonelades de neu per tot arreu
• Una mica pesats a Ushuaia amb el seu marketing de ser la fi del mon

Hem gastat una mitjana de 63 lliures diaries o el que es el mateix 70 euros diaris entre els dos, tot i cuinant quasi sempre en els hostals i dormint en dormitoris compartits ha estat impossible baixar costos, pero estem contents ja que hem fet coses divertides i interessants.
Hem passat 24 dies a l´Argentina i hem passat un total de 129 hores tancats en un bus, a Argentina no hem agafat ni un sol avio, aixo ha fet que avancessim una mica lents.
En definitiva, marxem d´aqui contents pero amb l´esperança que algun dia tornarem per poder fer tot el que ens ha quedat pendent, com anar a la zona de Bariloche o a la zona central, o esquiar als andes entre moltes altres coses.

Despres d'aquest petit salt a Chile vam tornar cap a Argentina on hem passat els ultims dies a Ushuaia, la ciutat que ells anomenen la ciutat de la fi del mon. En un principi no teniem pensat arribar fins aqui, pero hem trobat molta gent que ens ho recomenava i finalment vam decidir passar-hi uns dies. Ushuaia esta situada a la illa de "Tierras del fuego" que es mig xilena i mig argentina. El nom es degut a quan els primers colonitzadors van arribar a la regio, van veure centenars de focs des dels vaixells, aquests focs eren encesos pels indigenes que habitaven la zona per tal d'escalfar-se del fred glaciar, ja que quasibe no duien roba. L'arribada dels colonitzadors va ser la sentencia mortal dels indigenes que van desapareixer quasibe tots a finals del segle XIX.
1 hora abans d´arribar a Ushuaia es poden veure paisatges molt bonics des del bus, cosa que s´agraeix despres de tant de veure estepa i arbustos, aixi que la visita semblava prometedora. L´endema al mati vam pujar cap al Cerro Medio, des d´on es poden veure molt bones vistes del canal de Beagle i les illetes, llastima del metre de neu acumulada que va impedir fer el cim.

Gracies al facebook vam veure que en Josep Maria i la Yolanda, uns amics de Girona que feia la tira que no veiem, s'havien casat i justament anaven de lluna de mel a Argentina, vam comparar itineraris i coincidiem a Ushuaia! Haviem quedat pel dia seguent pero Ushuaia no es massa gran i tot passejant pel carrer principal ens els vam trobar aixi que vam anar a prendre alguna cosa i despres a sopar, va ser una tarda-nit ben entretinguda! L'endema vam quedar amb ells per agafar el "tren del fin de mundo" per anar al parc nacional de les terres del fuego i passar el dia alla, son 7 km de recorregut de tren no particularment espectaculars pero que et porten cap al parc. En el parc vam fer una volta pel cami de costa, unes 3 hores de caminar que tampoc ens va semblar res de l´altre mon, potser les torres del paine i el fitz roy ens han malacostumat! Per compensar, vam fer un bon dinar i una bona xocolata al vespre que ens van sentar d´allo mes be.

L´ultim dia el vam destinar a fer el tour tipic del canal de Beagle, visitant el far des eclaireurs, illes amb fauna i fent un petit passeig en una de les illes. Com a curiositat, s´ha de dir que el far que es visita a Ushuaia no es el del la fi del mon, molta gent s´ho pensa pero n´hi ha un de molt mes lluny. De la mateixa manera, tot i el marketing de la ciutat, Ushuaia no es la fi del mon, hi ha molta terra al sud, un poble, i l´Antartida, pero be... Despres del tour, per dinar, ens vam afartar amb una parrillada buffet lliure on ens vam poder despedir de la carn argentina, la trobarem a faltar, snif!
Aixi doncs, a Ushuaia, tot i no ser la destinacio mes espectacular d´Argentina, hem disfrutat molt gracies a la bona companyia que hem tingut d´en JM i la Yoli. El seguent es agafar un vol des de Punta Arenas a Santiago, i seguidament cap a Brazil a agafar una mica de color abans de marxar cap a Japo i Xina, tenim feina!

L'endema del trekking sobre el glaciar vam decidir anar a fer una mica de trekking tradicional per gaudir del paisatge de la zona del Chalten. El Chalten esta molt ben organitzat per anar a fer caminades llargues, hi ha varis recorreguts d'unes 7 hores que es poden fer en un dia, per a la gent que esta disposada a acampar tambe hi ha recorreguts mes llargs.En aquesta epoca de l'any les condicions per acampar son molt dures, aixi que ens vam decidir per un parell de recorreguts d'un dia que recomenaven a la oficina d'informacio del parc.
El primer d'aquests no era un circuit sino que de bona hora s'agafava un transport cap a una hosteria situada a 17 km anomenada "el Pilar" i d'aqui s'inicia una caminada d'uns 23 km de tornada cap al Chalten. Mai ens hem equipat tant per un trekking, portavem 5 capes de roba i uns pantalons impermeables que vam llogar el dia anterior, aixo es degut que les condicions climatiques aqui son molt cambiants, el dia anterior havia estat nevant molt aixi que no sabiem que ens trobariem.
El primer trek doncs, anomenat "laguna de los 3" va comencar amb molta fred pero el dia va anar millorant molt. Les primeres 2 horetes son suaus, amb vistes espectaculars d'un glaciar blavos a la muntanya i tambe del Fitz Roy i varies muntanyes del voltant. La vegetacio que ens trobem es molt curiosa, amb arbres vermellosos a la part alta i boscos que semblen encantats mes abaix. Despres d'aixo ve la pujada al mirador de los 3, es una pujada durilla de 500 metres de desnivell amb neu fresca, terreny poc estable i gel pel cami, un repte dificil amb el calcat poc especialitzat que portem, pero amb forca esforc, una hora mes tard estem a dalt. Aqui es veu una panoramica del Fitz Roy, un llac congelat, un riu a la distancia i varis glaciars, realment molt bonic; considerem que tenim sort ja que la visibilitat es molt bona excepte per algun nuvol que tapa part de les muntanyes. A partir d'aqui, 4 horetes de baixada cap al Chalten en un recorregut amb un paisatge genial, ens trobem pel cami varis ocells curiosos, fins i tot ocells picots dels que piquen els troncs. Arribem cansats pero contents a l'hostal, hem tingut forca sort amb el temps i hem gaudit d'uns paisatges patagonics espectaculars.
L'endema iniciem el segon trek, que es en forma de circuit, 3 hores d'anada i 3 hores de tornada, 22 km en total i mes senzillet que el del dia anterior. Aquesta vegada el recorregut va cap a un glaciar, el glaciar torre, on es veu una muntanya tambe anomenada torre i una llaguna amb icebergs. Aquest cami tambe esta molt be, i tenim la sort de trobar-nos un dia primaveral amb el cel forca aclarit que ens permet disfrutar-ho molt.
Hem estat en total 4 nits al Chalten, un poblet petit pero amb molt d'encant, on hem fet les caminades potser mes boniques del viatge fins ara. Amb les piles carregades, marxem cap a Puerto Natales, sort perque torna a nevar al Chalten! La seguent destinacio son les torres del Paine, tothom comenta que es precios, haura de ser-ho molt per superar la zona del Fitz Roy!

Despres del Perito vam decidir anar cap al Chalten, aqui l'anomenen "capital nacional del trekking", des de Peru que no trekkejavem aixi que ja tocava fer una mica d'exercici a la muntanya.
El Chalten esta situat en el Parque Nacional de los Glaciares, i nomes arribar vam notar un fred glaciar, aquest dia nevava molt aixi que no vam fer massa res a part d'anar a llogar material impermeable per fer les excursions.
Com que ens va agradar tant el Perito, vam pensar que seria genial fer una excursio sobre un glaciar amb crampons de gel; molt aprop del Chalten trobem el glaciar mes gran d'Argentina, el Viedma, on per una xifra de pesos forca desorbitada una agencia et porta a fer un "ice-trek". Aixi doncs, la il.lusio va poder mes que els criteris financers, i vam contractar l'excursio, ens van passar a buscar de bon mati i vam passar una hora en un catamerang per arribar al glaciar. Nomes arribar alla un gran tall de gel es va desprendre de manera molt espectacular, seguidament vam aparcar en un lateral i vam iniciar una caminada d'unes dues hores pel gel. Caminar per un glaciar es forca curios, el gel no es compacte sino que es mes aviat com gel picat, els crampons resulten molt efectius per no relliscar. Pel glaciar es poden observar coves de gel de blau intens, rierols d'aigua que van cap a les profunditats i varies muntanyetes de gel de diferents formes. L'excursio va valer la pena tot i que dues hores pel gel es van fer massa curtes i no vam avancar massa distancia. Cap al final de l'excursio els guies ens van servir un licor de baileys amb gel de glaciar, molt bo!
Unes hores despres vam tornar cap al Chalten, el clima havia millorat i vam poder veure per primera vegada el Fitz Roy i tota la cordillera de muntanyes que visitariem els seguents dies.

La proxima destinació ha estat El Calafate, ciutat base per visitar el famosissim Perito Moreno, el tercer glacial més gran d'Argentina i que avança uns dos metres per dia.Tot i els despreniments de gel que s'observen diàriament el Perito és un dels glaciars que es manté estable ja que s'acumula una quantitat similar de neu a la que es va perdent.
Al Perito s'hi pot anar o bé al matí o bé a la tarda cap a la 1, nosaltres vam decidir anar-hi a la tarda per que vam pensar que hi hauria menys gent i realment ho vam encertar de ple, ja que vam acabar sent els únics del parc.
Primer de tot vam agafar un barco que et porta per el llac Argentina i t'acosta força al glaciar i després ens vam dirigir al parc, on es pot caminar per diferents rutes i on pots observar el Perito. Tot i que feia un fred que pelava i nevava una miqueta vam passar les hores esperant algun despreniment i quan finalment en va passar un va ser genial, es una passada el soroll que arriba a fer i la gran quantitat de gel que cau; a més, el fet que estiguessim pràcticament sols en el parc ens va permetre poder escoltar els cruiximents que es produien constantment. El que resulta curiós es que el gel no es tot blanc sino que agafa diferents tonalitats de blaus, ens han explicat que es degut a que el gel esta molt comprimit en alguns llocs.
Va ser una molt bona celebració de Santa Silvia, una experiència inoblidable!

Tot i que els preus eren bastant desorbitats tambe vam decidir anar a veure pinguins, ja que a un parell d'hores de Puerto Madryn es troba la colonia mes gran del mon de pinguins magallanics fora de l'antartica. La veritat es que ens feia molta gracia veure aquests animalons tant curiosos.
Des de fa unes setmanes els pinguins magallanics es troben incovant els ous dels que sortiran els pinguinets d'aqui a un parell de setmanes, per tant la pinguinera es trobava molt tranquila perque els pinguins estaven en el niu. Mentre el mascle o la femella esta incovant els ous, normalment dos, l'altre membre de la parella va a alimentar-se al mar i despres s'intercanvien, a vegades han de nedar 400 km per anar a alimentar-se. Tot i que quan caminen son lentissims, quan els veus a l'aigua son super rapids aixi que 400 km nedats no son tant llargs com 400 km caminats
Per anar a visitar els pinguins vam haver de contractar un tour, per que no hi ha cap altre forma d'arrivar-hi a no ser que lloguis un cotxe, i aquesta opcio ens sortia mes cara, es una pena perque nomes et deixen estar una hora a la pinguinera i la veritat es fa curtissima, l'encant d'aquest lloc es que pots caminar per el mig de pinguins i si be hi ha unes passareles perque la gent hi passi sovint hi ha pinguins que la creuen divertidament. Nosaltres ens haguessim passat hores observant com caminaven o com es tiraven a l'aigua, pero anar amb tours es el que te...
Despres d'això ens vam dirigir al Port Rawson, on el riu Chubut desenboca al mar; es un lloc perfecte per anar a avistar uns dofins anomenats Tonina que no son massa grans i que tenen la particularitat de ser de color blanc i negre, son uns dofins molt amigables i simpatics i solen acompanyar les embarcacions tot fent salts, tambe ens va agradar molt i a mes la mar estava molt mes tranquila que el dia anterior i aixo permetia observar els animalons mes relaxadament
Despres d'aixo i a toc de pito ens van portar cap a un poble que es diu Gaiman, aquest poble va ser una colonia galesa en el temps de les colonitzacions, alla podies anar a fer el te amb pastes, pero aixo ja no ho vam fer, i vam aprofitar per passejar pel poblet i prendre el sol.

Despres de Buenos Aires vam agafar un altre bus de 20 hores cap a Puerto Madryn, estem veient que aqui cada vegada que ens movem de lloc son 20 horetes! Hem triat aquesta destinacio perque per aqui es poden fer avistaments de ballenes, delfins, pinguins, foques elefant, etc...
Per anar a veure ballenes el mes barat semblava contractar un tour que sortia des de Puerto Madryn, i aixi ho vam fer. Primer ens vam parar en un lloc que nomes des de la costa ja es poden avistar ballenes, nosaltres en vam veure unes quantes a mes de 100 metres, pero es veu que hi ha cops que s'acosten fins i tot a 20 metres de la costa! Despres vam anar tirant cap a Puerto Piramides i ens vam embarcar en un petit vaixell que hi van 40 persones, forca mala mar aquell dia aixi que molta gent es va marejar. Nosaltres per sort no, i aixo ens va poder permetre de disfrutar molt l'experiencia, vam avistar un grup de ballenes franques que es van acostar a mig metre del vaixell, son ballenes que fan de 13 a 16 metres, i son realment impressionants de veure en viu. Les ballenes anaven nedant al seu aire i ens anaven ensenyant el cap, la cua i anaven treient aigua en forma de V pel seu "nas". Tot plegat, un gran espectacle de la natura que va valer la molt la pena de veure.
La resta de l´excursio va ser dedicada a veure algun pingui ocasional, foques elefants i diferent fauna terrestre, tambe distret pero menys que les ballenes...

El principal objectiu per visitar Buenos Aires a part de fer turisme, era el tramitar el visat per entrar a Xina d'aquí unes setmanes, així que tant bon punt vam arribar d'Iguazú ens vam dirigir a l'embaixada Xina, però ens vam trobar que estava tancada sense raó aparent. L'endemà hi vam tornar i després de més de dues hores vam sortir d'allà amb un paperet que deia que l'endemà ens donarien el visat! la veritat és que va ser una mica dur, perquè el Xinos no entenen gaire bé el concepte d'agafar número i esperar el teu torn però el tercer dia vam tenir el nostre visat per 30 dies i això és el que importa. Mentre tramitavem el visat també vam tenir temps de visitar B.A, i la veritat és que ens va agradar molt, els "porteños" son una gent molt simpàtica i molt ben educada, sempre ens trobàvem gent que ens volia ajudar quan ens veien amb el mapa; el menjar i el vi també és deliciós. La cultura és molt similar a l'espanyola i hem pogut retrobar les terrassetes que tant hem trobat a faltar.
El primer dia vam visitar el barri de la Recoleta, la principal atracció d'aquest barri és el cementiri on es pot observar una arquitectura impresionant, en aquest cementiri hi ha les restes de la famosa Eva Perón, però la seva tumba no és molt excepcional, així doncs vam passar l'estona passejant per el cementiri més posh que hem estat mai. En aquest barri també pots observar gent que passeja desenes de gossos a la vegada, imaginem que deuen ser els gossos de la gent adinerada que viuen per la zona.
L'endemà vam passejar per la zona del centre, la plaza de mayo i el carrer Florida, aquesta zona, possiblement és una de les més comercials i està plena de botigues, al vespre vam aprofitar i vam anar a veure tango al mític cafè Tortoni, si bé el show està molt enfocat a turistes vam disfrutar bastant. També vam visitar la zona del port tot passejant per la vora del riu i com no la zona de San Telmo que és la zona tanguera per excelència vam poder gaudir una miqueta del tango al carrer mentre preniem una copeta de vi en una terrasseta i un solet molt agradable!
Voliem llogar unes bicicletes i anar a La Boca, ja que hi ha un recorregut recomenat, però ens van dir que la seguretat no era gaire bona i vam decidir agafar un taxi, per anar al famós carrer del Caminito, tot i que quan vam arribar allà ens vam trobar un carrer 100% turístic, així que vam passejar un xic i vam marxar.
En definitiva, Buenos Aires ens ha agradat molt, és una ciutat en la que hi podriem viure (la Silvia).
També hem de remarcar un costat una mica obscur de la ciutat, a la zona de la terminal de busos del Retiro mentre caminavem des del metro a la terminal ens van tirar un liquid blanc a les maletes i van intentar netejar-nos però ja ens havien dit que era una trampa per robar turistes així que vam agafar el clínex i vam marxar, la crema blanca va resultar ser crema hidratant. S'ha de vigilar molt, ja que tot i que B.A és una ciutat genial també té els seus perills.

Després dels tres dies de tour al salar de Uyuni tocava dir adeú a Bolivia, com que ja comencem a estar una mica tips dels llarguissims viatges de bus vam decidir agafar el tren fins la ciutat que esta just abans de la frontera amb Argentina, va ser una bona decisió, ja que vam passar una nit bastant tranquila i vam dormir bastant. Un cop creuada la frontera no ens en vam escapar i vam agafar un bus cap a Salta, en aquesta ciutat només hi vam passar la nit, vam aprofitar per rentar la roba, que ja tocava, i menjar el nostre primer bife, boníssim!
L'endemà vam agafar el bus cap a Puerto Iguazú, i arribem després d'unes 22 hores de viatge. Puerto Iguazú és un poble petitet que es fa servir com a base per visitar les famoses catarates, quan vam arribar feia una temperatura d'uns 36 graus i una calor impresionant, per això quan ens vam llevar l'endemà ben ilusionats per visitar les catarates ens vam decepcionar de veure la pluja que estava caient i la tempesta que teniem al damunt. Com que no anem sobrats de temps vam decidir anar a la part Brasilenya igualment, i tot i que la pluja no va parar en tot el dia vam disfrutar molt de les cascades, ens esperavem que a la part brasilenya les veuriem de molt lluny però les vistes són magnifiques i també es pot gaudir d'una vista molt propera, això si, vam quedar totalment empapats.
Un cop a l'hostal, vam poder parlar amb els altres viatgers i ens van dir que havien tancat el parc a la part argentina per culpa de la pluja, és habitual que es tanqui el tram de la garganta del diablo, però no és tant habitual que es tanqui el parc sencer. Així que ens vam preocupar una mica, ja que l'endemà al vespre haviem de marxar cap a Buenos aires i al cim hi havia talls de llum i d'internet...
L'endemà al matí la pluja ens va donar un respir i vam poder anar cap a la part Argentina, fins i tot vam poder anar al garganta del diable, un tram el qual has de caminar per una plataforma que travessa el riu fins que arribes al naixement d'unes quantes cascades, aquesta part potser és la que ens va agradar menys ja que estava totalment massificada de gent degut a que el dia anterior el parc va tancar i perquè erem diumenge. Per mala sort no vam poder accedir a la illa de San Martin així que vam anar als nivells superiors i inferiors on pots veure les cascades des de dalt i des de baix respectivament, on et pots acostar a un parell de metres de les cascades, aqui sents la verdadera potencia de l'aigua, el so és  eixordador i el fort vent de l'aigua es va emportar el barret d'en Robert :( és una passada la quantitat d'aigua que arriben a portar aquestes cascades, realment és una cosa que s'ha de veure amb els pròpis ulls, les fotos no reflecteixen la magnitud d'aquesta meravella de la naturalesa.
Intentarem penjar un video properament.

Per cert, el passat dijous vam sortir a La Vanguardia!! ens ha fet molta il·lusió, si algú l'interessa fer-hi una ullada us deixem el link: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20091022/53807809470.html.