Ja feia temps que teniem ganes de fer un curs de cuina, sobretot de cuina asiatica. Diuen que Yangshuo es un bon lloc per fer-ho, a mes per aquesta zona el menjar es molt bo, aixi que quan ens vam llevar i vam veure que estava ploguent vam decidir apuntar-nos a un curs per la tarda. El primer que es fa en el curs es anar al mercat local, no comprem els ingredients nosaltres mateixos pero la cuinera ens va ensenyant els diferents productes i ens explica quatre coses basiques, va estar be, perque ens va treure alguns dubtes culinaris que teniem! El mercat on vam anar es conegut per la seva seccio de carn, i es que diuen que els xinos mengen qualsevol cosa que tingui quatre potes menys una taula, i alla ho vam poder comprovar, hi havia gossos rostits, rates assecades, i altres animals varis que no vam arribar a veure pero que normalment tenen en estoc com gats per exemple. No penjarem les fotos aqui, ja que son una mica de mal gust, pero quan tornem a tenir access al Picassa les penjarem alla.

Despres de la visita al mercat, tornem cap al restaurant i juntament amb l'altre gent del grup triem els tres plats que voldrem cuinar. Un dels plats tipics de la zona es el "Beer fish" peix a la cervesa, aixi que escollim aquest plat, i dos mes, noddles amb verdures, i pollastre Gong Bao molt tipic de la zona tambe. El primer que fem es posar-nos el davantal i el barret de cuiners, i preparem tots els ingredients per anar cuinant cada plat un per un i posteriorment menjar-nos les nostres creacions.

Ens ho vam passar molt be fent el curs i segur que repetim en algun altre indret d'asia, us deixem les receptes i les fotos per si algu s'atreveix a provar-ho!! Cliqueu sobre la foto de cada plat per veure la recepta (en angles)

Despres de passar quasi dues setmanes entre ciutats contaminades i super-poblades decidim anar en busca de la Xina mes rural, cap a la provincia de Guangxi, al Sud de la Xina. El dia de Nadal el passem basicament al tren cap a Guillin que dura 22 hores; tot i que son una pila d'hores no es fa tant pesat com anar amb bus per sud-America, tens la llitera per dormir i tambe hi ha aigua calenta per bullir els plats pre-fets tipu noddles, aixi que abans de marxar anem al super i ens carreguem de provisions per passar les 22 hores tancats al tren. A Shanghai vam trobar una pastisseria que venia pastissets de corn flakes amb xocolata negra, bonissims, vam comprar-ne un bon carregament i aixo ens ha servit de torrons aquest any!
Quan per fi arribem a Guillin, ens trobem que ha estat ploguent tot el dia i que fa un fred que pela, aixi que decidim marxar l'endema mateix cap a Yangshuo, que es a una hora i mitja de cami. Aquest poble es la base per fer un munt de coses i en principi es on passarem els seguents 9 dies per tal d'esperar que la visa de Vietnam sigui valida pel dia 5 de gener. Aquest lloc te fama de ser molt turistic, pero alhora esta situat en una de les provincies mes maques de Xina aixi que es una parada obligada. El paisatge tipic aqui son muntanyetes de varis centenars de metres d'altura, molt semblant a Halong Bay (creiem!), pero prop d'un riu.
El primer dia a Yangshuo no podia ser millor, quan ens aixequem fa un solet molt agradable aixi que decidim llogar una bici, o mes ben dit un tandem, mai no n'haviem llogat cap i teniem ganes de provar-ho, es un mica petit i per tant cansa una miqueta si tens les cames llargues, a mes el que va a darrera (la Silvia) no te visibilitat ni control de la direccio, pero a part d'aixo, es prou divertit! Aixi doncs, comencem a apartar-nos de la ciutat i anem cap a la campinya Xinesa, el nostre objectiu del dia es anar a veure la "Moon Hill" situada a uns 8 km de la ciutat i que es diu aixi per la forma de la muntanya, ja que hi ha una pedra amb un forat al mig que te forma de lluna plena. A l'hostal ens recomanen una ruta diferent a la que voliem agafar i acabem fent una volta molt tonta per arribar-hi pero el cami es molt solitari i no hi ha apenes cotxes aixi que no resulta tant dolent perdre's. Quan arribem alla aparquem el tandem i pujem les 800 escales que hi ha, a dalt ens trobem gent fent escalada i ens encantem una estona mirant-los, sembla un lloc bonissim per fer escalada. En total passem unes 5 hores anant amunt i avall amb el tandem i al llarg del cami podem observar la vida quotidiana de la gent que viu a les zones rurals, veiem diferents paisatges, el riu, muntanyes... ja en teniem ganes, despres de passar tants dies a la ciutat...

Aquest any no podem ser a Girona per celebrar el Nadal amb la familia i amics, per aixo des de Xina us desitgem unes molt BONES FESTES i esperem que no ens trobeu massa a faltar ;) Nosaltres trobarem a faltar els apats Nadalencs i sobretot la vostra companyia!! Una abracada ben forta de part nostra!

Despres de Xi'an tocava anar cap a Shanghai, no estavem molt segurs de si valia la pena visitar aquesta ciutat pero vam pensar que seria un bon lloc per passar el nadal i solucionar temes de visats.
L'unica cosa verdaderament destacable de Shanghai es que hi ha els edificis mes alts que mai hem vist, amb quasi mig quilometre d'alcada! Per veure el "skyline" s'ha d'anar cap al riu, ara mateix ho tenen tot en obres ja que dins uns mesos hi ha la expo 2010. El que vam fer es creuar el riu a traves d'un tunel de llumetes molt curios i aixo ens va portar just on hi ha els edificis, que son forca espectaculars de prop. Una altra cosa destacable d'aqui es la contaminacio, tot esta cobert de boirina de mati a vespre, desitgem que, per la salut dels habitants, en algun punt del tractat de Copenhaguen es tingui en compte aixo i facin neteja aviat!
Els altres dies ens vam entretenir anant pel centre, visitant el museu de Shanghai i tambe vam fer una excursio a un poble amb canals que es diu Zhujiajiao. El dia 24 l'hostal va organitzar una festa de Nadal, tot i que no hi vam passar massa estona ja que era molt basada en jocs amb globus i trobavem que erem una mica "ganapius" per aixo potser.
Com que hem tingut molt de temps lliure, per primera vegada en el viatge hem fet planificacio a llarg termini del que volem visitar en els seguents mesos, i hem reservat ja alguns vols interns. Queda aixi:

• Fins al 5 de gener: Sud de Xina
  
• Del 5 de gener al 4 de Febrer: Vietnam i Laos. El dia 4/02 a la tarda marxem de Ho Chi Minh i volem cap a Bangkok on agafem un vol l'endema cap a Yangon (Birmania)
  
• Del 5 de febrer al 23 de febrer: visitarem Birmania i el 23/02 tornem cap a Bangkok, on segurament haurem d'estar varis dies per processar el visat de la India  
  
• Tambe ens faria il.lusio visitar Indonesia i/o Borneo, pero aixo ja es veura mes endavant. Seguidament tocara volar cap a Hong-kong, anar a la India, potser Nepal, tornar a HK, i despres cap a les illes maurici. Per poder fer tot aixo hem decidit "sacrificar" la ultima part del viatge que era Sud-Africa i Namibia, que finalment no visitarem i ho deixarem per una altra ocasio.

Degut al fred intens que estavem passant a Beijing, vam decidir marxar cap a Xi'an; aixo es lo bo de viatjar sense massa planificacio, si no ens agrada un lloc o no hi estem comodes, carretera i manta; en aquest cas tren i manta.
De Beijing a Xi'an hem viscut la nostra primera experiencia en un tren xines, i hem de dir que no ha estat tant dolenta. Vam optar per l'opcio de llitera mes economica, el que aqui anomenen "Hard sleeper" suposem que per la duresa del matalas, aquesta modalitat es basa en un vago ple de lliteres de tres pisos, a nosaltres ens va tocar la llitera de dalt de tot, que es la que te menys espai i per tant no et pots asseure al llit, pero a nosaltres ja ens anava be, ja que la de baix es una merdeta, tothom s'assenta i la fa servir de sofa i la del mig no te gaire llum i no pots llegir tant be :)
Per menjar et pots fer noodles instantanis amb l'aigua bullida que hi ha, o tambe hi ha un vago-restaurant.
Despres de passar tota la nit al tren, a les 7 del mati arribem a Xi'an, el mateix dia decidim anar a visitar l'estrella de Xi'an, l'exercit de guerrers de terracota. Tot i que l'hostal ofereix el tour per un preu molt assequible, decidim fer-ho per el nostre compte, aixi que despres d'un bon esmorzar tornem cap a l'estacio i agafem el bus cap al museu. Un cop alla, i despres de passar per un passeig ple de botigues i de gent que et crida dient "hello hello" tot intentant vendre't l'exercit sencer de guerrers en miniatura, arribem a l'entrada.
Nosaltres ja haviem vist un tastet dels guerrers al forum de Barcelona, i teniem bastantes expectatives ja que haviem llegit que en una de les naus hi havia uns 6000 guerrers, un exercit complet vaja, quan entrem pero, nomes en veiem uns quants centenars, la resta estan tapats sota terra o encara els han de restaurar i aixo ens decepciona una miqueta. El que sorpren d'aquest lloc es que es una descoberta bastant recent, menys de 40 anys, durant molt de temps han estat inmobils i intactes sota terra fins que uns pagesos els van descobrir de casualitat. Tots tenen cares diferents i n'hi ha de molt ben fets com els arquers, i fins i tot podem veure uns carruatges de bronze. Una bona experiencia, pero no tant com ens imaginavem.
Al vespre, a l'hostal ens van tenir entretinguts amb una "dumpling party", ens van fer treballar com xinos durant una bona estona fent dumplings, una especie de raviolis farcits, pero per sort un cop cuits ens els vam poder menjar. La veritat que aquest hostal ha estat el millor qualitat/preu que hem anat, per 2 euros cada un ens han vingut a recollir i a deixar a l'estacio, ens han donat un cafe i una cervesa, hem menjat dumplings, hem tingut internet, i hem dormit en una habitacio calenteta i acollidora, genial!
El dia seguent visitem una mica Xi'an, el mercat, algun temple del centre i mengem menjar xines. Xi'an te un aire molt contaminat, i tambe hi fa molta fred, aixi que al vespre mateix agafem un altre tren i anem cap a Shanghai.

Tot i que ja estem Xina (amb access al blog, gracies autoritats xineses!),encara ens tocava escriure el resum de Japo.
Japo es un pais que sorpren, el xoc cultural despres de passar mesos en el continent america va ser brutal per nosaltres, tot i aixo, ha estat un pais on ens hem sentit molt a gust, la gent es molt civilitzada i educada, no es te mai sensacio d'inseguretat enlloc i tot esta netissim! Totes aquests punts positius es paguen pero, Japo en general es un pais car, especialment l'allotjament i el transport, el menjar per sort no tant.
Hem conegut el Japo tradicional i el japo mes modern i friki, hem menjat sushi i menjars deliciosos pero tambe massa pots de noodles preparats, ens hem sorpres amb els WC futuristics, hem fet mil reverencies per dir gracies, hem estat bons clients dels tot a 100 (yens), no hem viatjat amb tren bala, hem vist el mount Fuji de molt lluny pero no hem visitat Hiroshima, hem visitat temples i fotografiat aprenents de geisha, ens hem tret i posat les sabates molts cops, hem apres a apreciar les fulles vermelles dels arbres, hem fet moltes fotos amb la camera nova i moltes mes coses. Les coses que mes ens han sorpres ja les vam comentar en un post a part.
A Japo hem visitat Tokyo extensament, tambe Kyoto, Himeji, Nara, Nikko i el mount Takao, en total hi hem passat 15 dies. Per fer els desplacaments llargs hem utilitzat el bus nocturn, i pels curts, el tren i el metro. La majoria de turistes agafen el Japan Rail Pass per anar amunt i avall en tren bala a 300 Km/h, nosaltres no i aixo ha estat un gran estalvi de diners, tot i que d'aquesta manera no hem pogut fer massa distancies i ens hem concentrat en els llocs mes propers de la capital.
Ens hem gastat una mitjana de 73 euros, o 65 lliures entre els dos (camera no inclosa), 15 lliures mes del pressupost dque ens haviem marcat, pero a Japo ja se sap...

La nostra arribada a Xina va ser molt tranquila, l'unic a destacar es que a l'aeroport et fan passar un control de temperatura, tu no ho saps pero en un cert punt t'estan mesurant quina temperatura tens i despres et marquen en un paper a quan estas, sort que la Silvia ja es trobava mes be i nomes va marcar 37.2, si no, potser ara estaria en quarantena a l'aeroport de Beijing ;)
De moment no ens podem queixar gaire dels Xinos, no han estat massa bordes, tot i que simpatics tampoc ho son. Els agrada molt colar-se a les cues i quan ho fan et miren i es peten el cul, els hi fa molta gracia!!
A Beijing hi fa un fred que pela i sovint la maxima es de -1, el primer dia vam anar a visitar la Ciutat Prohibida, que es una especie de ciutat amb tot de temples, vam decidir visitar tambe l'exposicio de rellotges que tenen i ens van encantar.
L'endema vam anar a visitar la mitica Gran Muralla, vam decidir anar-hi per lliures i en lloc d'anar al tipic punt on va tothom (Badaling) vam anar a Mutianyu. Vam agafar el bus 916 que et deixa a Huairou, una ciutat que esta a una hora de Beijing, despres has d'agafar un minubus que et porta a Mutianyu, a nosaltres ens van fer baixar abans i uns xinos ens van oferir portar-nos alla en taxi, al principi ens volien cobrar 4 euros pero el preu que deia la guia era de 2.50, aixi que els hi vam ensenyar i ens volien colar el gol dient que la guia era antiga, pero quan van veure que era del maig del 2009 es van petar el cul i ens van cobrar 2.50 sense protestar, va ser bastant comic. Quan vam pujar al cotxe, no les teniem totes degut a la nostra experiencia en taxis, pero tot va anar molt be i el tiu es va oferir a esperar-nos per tornar-nos a Huairou mentre nosaltres visitavem la muralla.
Des de Mutianyu hi ha tres opcions per pujar cap a la muralla, pujar amb una telecabina, amb telecadira o a patita, nosaltres vam optar per la ultima opcio.
Despres d'uns quants centenars d'escalons ens vam plantar a la Muralla i vam comencar a recorre-la, l'epoca de l'any que hem triat per visitar-la potser no es la millor, ja que la vegetacio que envolta la muralla era una mica trista, pero la muralla en si esta be i el fet que no hi hagues massa gent i a vegades estiguessim sols va valer la pena.
De Xina, hem de dir que de moment no hem trobat cap restaurant que tingui els tipics rollitos de primavera, ni els "crackers", ni pa Xino, ni tan sols anec a la taronja :( El que si hem provat es l'anec de Pekin, que estava bonissim!! Seguirem a la recerca dels rollitos de primavera!

Al final hem passat dos dies mes a Tokyo dels que teniem previst i no precisament per gust, la Silvia ha agafat unes angines d'aquelles que no et deixen aixecar del llit, aixi que com que haviem de canviar les dates d'altres vols tambe vam aprofitar per canviar aquest, al final marxem el dilluns cap a Beijing. Per cert les angines de la Silvia estan molt millor!!
Mentre la Silvia suava al llit per curar-se, en Robert va decidir anar al mercat del peix que es tant conegut a Tokyo i on diuen que hi ha el Sushi mes bo del mon.
Per veure el mercat en plena activitat cal matinar molt i agafar el primer metro que va cap a Tsukiji. Un cop s'arriba alla s'ha d'entrar cap a la part majorista que es on arriba el peix recent pescat i es distribueix als venedors; es una experiencia ben curiosa, a aquella hora del mati hi ha moltissima activitat, els majoristes van amunt i avall amb carros automatics i s'ha de vigilar que no t'atropellin mentre fas fotos, i tambe amb el terra relliscos. El peix que mes destaca es la tonyina, qui ho havia de dir que poden arribar a ser tant grosses, se'n poden veure centenars al terra esperant ser recollides i tallades amb una maquina. Tambe hi ha varis altres tipus de peix i marisc, molt destacable uns musclos enormes de quasi mig metre que podrien alimentar una familia sencera! El mercat es realment enorme i es exclusiu de peix, el que no va trobar en Robert es ballena, aquest mamifer es pot trobar als restaurant de sushi pero ni rastre en el mercat de Tokyo.
El diumenge, un cop la Silvia ja es trobava millor, vam aprofitar per visitar el barri de Harajuku, un barri molt comercial que te la caracteristica que el cap de setmana s'ajunta la gent mes frikiosa de la ciutat, hem pogut veure imitadors d'Elvis fent moviments a desritme que ells considerarien ballar, joves disfrassats de Picatxu, de gat de la sort, gent amb cabells blaus i detalls gotics, etc, tot molt curios.
Amb aixo i un ultim sopar de sushi ja marxem cap a Xina. Esperem poder actualitzar el blog des d'alla, en tot cas intentarem no utilizar cap paraula que comenci per "Ti" i acabi en "bet" per tal que no ens bloquegin ;)

Com que a Japo hem vist un munt de coses noves i diferents del que estem acostumats, hem decidit fer un post dedicat a les friquiades i coses fora del normal que hem viscut durant la nostra estada aqui.

• Els WC mereixerien un post apart perque son tot un mon. Els que son mes avancats tenen mil botons que fan des de netejar-te el culet fins a desodoritzar l'ambient, tenen la tassa del water ben calenteta perque no et refredis, i fins i tot alguns tenen musica de fons per tal que l'altre gent no senti el que fas, suposem que tambe deu fer mes coses pero com que tot esta amb japones no ho entenen i nomes podem parlar del que hem pogut investigar... ;) Tambe hi ha el tipus de WC es el classic dels paisos asiatics, tipus com el d'homes que es un forat al terra, pero aqui els tenen mes modernets...
• Ens ha sorpres molt que els mobils tinguin camara de fer fotos de 12.1 megapixels! molt mes que moltes camares digitals!! Tothom porta mobil, fins i tot la iaies, i tothom hi porta coses penjades, hem vist adolescents amb tot de ninos de peluix enormes penjats del mobil!
• Hi ha maquines expenedores de begudes per tot arreu, i aquestes estan dividides en begudes calentes o fredes, aixi que et pots trobar un llauna de cafe calent al costat d'una llauna de coca-cola. En algunes maquines es pot pagar amb el mobil, o amb la targeta que s'utilitza per el metro. Tambe hem vist maquines expenedores de tabac, de menjar tipu noddles, etc...
• Els paraigues tambe tenen tela, a tots els hostals t'en deixen gratuitament, i a molts edificis pots trobar com una especie de candaus per guardar el paraigua a fora i que no t'el manguin; als banys publics tambe trobes posa paraigues.
• Son fans del te verd, hi hem trobat productes com kit-kat de te verd (bonissim), gelats, pastissets varis, galetes... Curiosament, molts dolcos japonesos estan fets de pasta de mongeta i sucre.
• La fruita es considera un luxe, arriben a l'extrem d'embolicar un melo com a regal i cobrar l'equivalent de 40 euros
• Sempre fan reverencies, es molt gracios veure grups d'amics que es despedeixen, de cop 10 o 15 persones es posen a saludar fent multiples reverencies molt efusivament al mig del carrer.
• A fora dels restaurants tenen mostres del menjar fetes de plastic, son verdaderes obres d'art que nomes veure-les ja t'entra la gana.
• Tenen sagrat que no s'entri als hostals/temples amb sabates i s'han de deixar a l'entrada, per sort et deixen sabatilles.
• Hem vist les ciutats mes netes que hem vist mai, i sorprenentment no es pot trobar una paperera enlloc, no sabem com s'ho fan...
• Condueixen per la dreta com a Anglaterra, el frens de la bici estan al reves que a Europa.
• Sempre hi ha una linia groga gruixuda al terra per indicar el cami.
• Els japonesos parlen molt poc angles, pero s'esforcen molt per ajudar al turista desamparat.
• A la seccio de revistes dels supers sempre hi ha ple de gent llegint l'ultima edicio dels seus comics mangues preferits.
• La gent va molt ben vestida, es el pais on ens hem sentit mes cutres amb la nostra roba de mercadillo Centre-America. Tambe hi ha gent que va molt estrambotica disfracant-se d'elvis o d'algun personatge anime.
• Celebren el Nadal, pero com que no son cristians, es una festa purament consumista on sobretot les parelles es faran regals, una especie de Sant Valenti.
• Tot i ser un pais tant avancat, no s'utilitzen quasibe les targetes de credit i es molt dificil trobar un lloc on acceptin visa.
• Molt sovint quan s'esta fent el turista, grups d'estudiants parlen amb la gent d'aspecte occidental i demanen fer-se fotos i autografs amb ells.
• Preparar-se el menjar un mateix es fa molt dificil, al supermercat o al mercat nomes reconeixiem un 10% dels productes i la nostra habilitat per preparar algo amb algues o peix cru es nula.

Despres de Kyoto ens hem instal.lat a Osaka, ciutat molt urbana sense massa tradicio, i sense tant de frikisme i modernitat com a Tokyo. El que si que te Osaka es que es tot es mes baratet que a Kyoto, i ens ha servit de base per poder anar a visitar Himeji i Nara, a mes de servir-nos de base per a varis festins de sushi que tant ens esta agradant aqui.
A Himeji hi vam anar perque hi ha el castell de fusta mes bonic de Japo, cau a mitja hora d'Osaka i val la pena anar-hi a passar unes hores. Nomes arribar alla, la oficina d'informacio ens va oferir agafar una bici gratuitament per anar a fins el castell, molt amables i refiats ja que no demanen ni el passaport ni ben res. Els japonesos son bastant seriosos, pero al anar a buscar la bici vam fer esclafir de riure a l'encarregat: en Robert va pujar el seient de la bici massa amunt, i nomes muntar-hi, el seient va caure i en Robert quasi tambe, aquest fet que passaria desapercebut en la majoria d'ocasions, va resultar ser immensament humoristic per l'encarregat, que a falta "d'humor amarillo" no podia parar de riure amb el nostre "humor blanco".
El castell de Himeji es fet de fusta i te 7 pisos, i quan el mirem sembla ben be tret d'una escena de ninjes i samurais, ja que es un castell amb un estil oriental molt marcat. Aqui tambe vam aprofitar per visitar un jardi tipic japones, dels que tenen cascades, arbres vermells i peixos de colors.

Al vespre vam anar a celebrar l'aniversari de la Silvia amb el millor sushi que hem tastat fins ara, varis tipus diferents de peix, cap de cuit es clar, i a sobre era el dia especial de la tonyina aixi que vam poder provar a bon preu el sushi mes exquisit de tots, n'hi diuen "most fatty tuna". Aquest restaurant ens va sorprendre amb varietats de sushi que no gosariem provar, sobretot el de ballena (no ho fariem despres de veure-les en viu a puerto madryn!) i tampoc el de medusa. El tiberi el vam acompanyar amb saque, com es tradicional aqui, i de postres no vam trobar pastis pero si un banana split bonissim.

L'endema vam anar a Nara, un lloc amb molta historia, i on els temples venen acompanyats de centenars de cervols que es passen el dia rondant els turistes que els hi sembla que tinguin menjar. Aqui hi ha varis temples, pero potser el mes espectacular son les estatues de fusta enormes que fan de guardians i que sembla que hagin de comencar a moure's en qualsevol moment.
A Nara vam tornar a ser populars amb els grups d'estudiants, que ens van estar fent preguntes i fer firmar varis autografs, encara no entenem perque els hi fem tanta gracia...