Despres de passar-nos dies viatjant en busos per Sud-America hem decidit dedicar un post per donar uns quants consells que poden ser utils a la hora de viatjar per aquestes terres.

• A la hora de comprar els bitllets, excepte per Argentina, investigar els preus de les diferents companyies i marxar fent veure que no estas interessat, automaticament aconseguiras un descompte important. A Argentina no es aplicable, ja que totes les companyies tenen basicament el mateix preu.
• Portar menjar per el viatge, un bon sopar pot ser pa amb diferents coses: tonyina, formatge, pate...portar fruita, aigua i alguna porqueria per picar. Vigilar al creuar les fronteres de chile i Argentina, ja que no pots portar productes d'origen animal o vegetal, si t'enganxen et poden posar multa.
• A la hora d'escollir els seients evitar agafar els que estan a prop del lavabo i intentar agafar un lloc on es vegi la tele si no et vols avorrir com una ostra.
• Portar entreteniments per passar el viatge, si el bus es nocturn normalment no pots llegir per que la majoria de busos no tenen llums.

Equipament que no et pot faltar per passar la nit en un bus:

• Manta, sobretot a Peru i Bolivia, ja que les nits poden arribar a ser molt fredes. La manta la podeu aconseguir als avions :)
• Coixi, per passar una nit minimament comode i no despertar-te amb tortocolis, tambe es pot aconseguir als avions
• Tapa ulls i orelles, si ets molt sensible als sorolls i a la llum, t'ajuden molt a dormir, a vegades es pot aconseguir en avions :)
• Portar diferents capes de roba, ja que mai se sap si posaran la calefaccio a tope o l'aire acondicionat a tope, normalment no tenen terme mig.

I sobretot, per tal de viatjar amb bus t'has de carregar de molta paciencia, i agafar-t'ho amb bon humor, perque el viatge es pot allargar durant hores...
Si pensem en algun altre cosa ja l'anirem afegint!

Despres de Rio vam decidir anar tirant en direccio a Sao Paulo i vam anar a visitar una illa tropical que es diu Ilha Grande. Es la tercera illa mes gran de Brasil, la vegetacio es patrimoni natural de la Unesco i, molt importantment, ens havien dit que te unes platges paradisiaques. Per arribar, 3 hores de bus i 1.5 hores de ferry, es fa curt comparat amb els llargs trajectes de la resta de Sud-America!
Arribem a un poblet amb moltes barques, enfocat sobretot al turista local pero sense grans hotels com trobem a altres costes, tot son petits establiments que s'integren be en el paisatge tropical de la illa.
L'endema d'arribar anem a visitar els voltants del poble, tot es molt verd, l'illa es un parc natural protegit. La majoria del dia el passem relaxant-nos a la platja, tenim ganes d'aprofitar-nos del sol ja que uns dies despres ens n'anem cap a Asia i el seu hivern. L'endema ens aixequem mes esportius i decidim anar caminant fins a la mitica platja "lopez mendes", la millor de la illa. Caminem 2 hores i mitja per un cami dins la selva, ens trobem un parell de platges quasi desertes pel cami,  i finalment arribem al lloc, realment maco, una platja llarga amb sorra blanca finissima, envoltada de vegetacio i sense ni una construccio enlloc, una platja verge on fem els ultims banyets de l'any segurament. Pel cami ens hem trobat crancs, ocells tropicals i uns monos curiosissims, molt petits i saltimbanquis. Altres turistes es troben serps, que n'hi ha moltes per aqui, pero nosaltres nomes ens trobem la versio mes simpatica de la fauna de la illa.
La tornada, un cop ben torradets, la fem en vaixell i donem per acabats els dies de relax a Brasil, l'endema ens espera el vol cap a Tokyo.
El que pensavem que seria un trajecte senzill d'anada a l'aeroport es va complicar quan els busos que necessitavem estaven plens, tot i sortir de la illa a les 7 del mati tenir el vol a mitjanit, vam arribar amb el temps ben just a l'aeroport, i forca estressats. Per sort, tot va sortir be i aquest post l'escribim felicment des de Tokyo.

Despres d´una estada breu a Santiago, on hem aprofitat per fer quatre encarrecs, hem afagat un avio cap a Sao Paulo. Nomes baixar de l'avio la calor que feia era ofegadora i es que vam passar dels 0 graus i la neu de la Patagonia als 35 graus i la xafogor de Brasil.
Estavem una mica preocupats per la seguretat, a mes el nostre vol arribava cap a les 9 del vespre i no sabiem com arribar a l´hostal pero una noia de turisme ens va aconsellar d´agafar un bus i despres el metro i la veritat es que no vam tenir cap problema, al contrari, uns locals ens van ajudar a trobar l´hostal molt amablement.
L´endema vam agafar un bus cap a Rio de Janeiro i al cap de 6 hores ja erem alla, vam decidir allotjar-nos a Ipanema, un dels barris mes pijos i segurs de Rio, el problema va ser que el dia seguent era festa a Brasil i tot estava molt ple, finalment vam trobar un hostal on passar la nit, pero el dia seguent vam haver de canviar de lloc, sort perque vam acabar trobant un lloc mes economic i bastant similiar.
El primer dia a Rio no vam fer massa res, adaptar-nos de nou a la calor va ser dur per tant vam fer el que fa tothom a Rio, anar a la platja ;)
El segon dia, vam decidir anar al centre, en part per fer turisme i en part per intentar comprar la guia de Japo, pero per mala sort el segon objectiu no el vam poder aconseguir, aixi que vam fer turisme i prou. Vam anar a visitar la catedral de rio, que es ben curiosa, si no saps que es la catedral mai ho endivinaries... s´ha de veure.
Despres vam agafar el famos tranvia que puja cap a Santa Teresa, el barri es una mica xungo, per aixo la gent sol pujar i baixar directement sense baixar del tranvia. Aquest tranvia es similar als de San Francisco, pero molt mes autentic, en el sentit que va mes rapid, no esta restaurat i el preu deu ser el mateix que quan va començar a funcionar 0,25 centims d´euro. Les vistes des del tranvia son bastant espectaculars, pots veure vistes de Rio, faveles, i el barri de Santa Teresa.
El tercer dia vam anar al Cristo Redentor, el dia era bastant clar i sense massa boirina aixi que les vistes eren espectaculars, despres vam acabar anant a la platja i gaudint de la posta de sol.
Per rematar l'estada a rio l'ultim dia vam anar a Copacabana, el barri vei d'Ipanema, i vam passar un dia de platjeta, vam provar un restaurant a kilo, en el qual et cobren un euro per cada 100 grams que menges, es molt tipic de Brasil, pero acaba sortint caret. Cap al capvespre vam anar al Pao de Azucar per gaudir de les vistes i de la posta de sol, les vistes de de dalt son impresionants, per nosaltres les millors de rio!
Per cert, a Brasil s'ha de provar l'Acai, un sorbet d'aquesta fruita que prove de les amazones i que esta bonissim, nosaltres ens n'hem fet un fart!

Que dir d´Argentina, es un pais en el qual ens hi hem trobat molt comodes, podriem dir que com a global, es dels paisos que mes ens han agradat fins ara. Tot el que hem fet ha estat bastant espectacular, caminar amb crampons sobre un glaciar, veure ballenes, trekkings varis amb vistes inigualables, catarates...
El millor

• Ja sabem que es un topic pero ho hem de dir, la carn, fins i tot la que compres al supermercat i et cuines tu mateix es bonissima.
• El vi, bo i baratissim!
• Trobar cuines a tots els hostals, despres de mes de 4 mesos viatjant s´agraeix poder cuinar una mica i menjar mes sa.
• La tradicio del mate, es tot un ritual, tothom porta el kit mate: termo, herbetes, sucre (opcional) i el mes important el recipient mate.
• El bon temps que vam tenir al Chalten, despres de dies nevant.
• Que a Argentina tot es espectacular, les cascades, la patagonia...
• La gent, es educada i servicial i el seu accent es encantador.
• Que poguessim coincidir amb en Josep Maria i la Yoli a Ushuaia

El pitjor

• Que al Nord del pais et vulguin cobrar per descarregar-te les maletes i al cim si no vols pagar es posin bordes.
• Les distancies interminables
• Mai tenen canvi enlloc i sempre estan fent xanxollos, aixo es perque la gent fon les monedes petites per obtenir metall, que es mes valuos que la moneda en si.
• Fixacio de preus: tant si es pels desplacaments o els tours, les empreses tenen preus molt similars entre si (molt cars) i no es fan la competencia com a altres paisos. Tot era especialment car com mes al sud anavem...
• No tenir temps per anar a Bariloche
• Que la temporada d´esqui s´havia acabat tot i  haver-hi tonelades de neu per tot arreu
• Una mica pesats a Ushuaia amb el seu marketing de ser la fi del mon

Hem gastat una mitjana de 63 lliures diaries o el que es el mateix 70 euros diaris entre els dos, tot i cuinant quasi sempre en els hostals i dormint en dormitoris compartits ha estat impossible baixar costos, pero estem contents ja que hem fet coses divertides i interessants.
Hem passat 24 dies a l´Argentina i hem passat un total de 129 hores tancats en un bus, a Argentina no hem agafat ni un sol avio, aixo ha fet que avancessim una mica lents.
En definitiva, marxem d´aqui contents pero amb l´esperança que algun dia tornarem per poder fer tot el que ens ha quedat pendent, com anar a la zona de Bariloche o a la zona central, o esquiar als andes entre moltes altres coses.

Despres d'aquest petit salt a Chile vam tornar cap a Argentina on hem passat els ultims dies a Ushuaia, la ciutat que ells anomenen la ciutat de la fi del mon. En un principi no teniem pensat arribar fins aqui, pero hem trobat molta gent que ens ho recomenava i finalment vam decidir passar-hi uns dies. Ushuaia esta situada a la illa de "Tierras del fuego" que es mig xilena i mig argentina. El nom es degut a quan els primers colonitzadors van arribar a la regio, van veure centenars de focs des dels vaixells, aquests focs eren encesos pels indigenes que habitaven la zona per tal d'escalfar-se del fred glaciar, ja que quasibe no duien roba. L'arribada dels colonitzadors va ser la sentencia mortal dels indigenes que van desapareixer quasibe tots a finals del segle XIX.
1 hora abans d´arribar a Ushuaia es poden veure paisatges molt bonics des del bus, cosa que s´agraeix despres de tant de veure estepa i arbustos, aixi que la visita semblava prometedora. L´endema al mati vam pujar cap al Cerro Medio, des d´on es poden veure molt bones vistes del canal de Beagle i les illetes, llastima del metre de neu acumulada que va impedir fer el cim.

Gracies al facebook vam veure que en Josep Maria i la Yolanda, uns amics de Girona que feia la tira que no veiem, s'havien casat i justament anaven de lluna de mel a Argentina, vam comparar itineraris i coincidiem a Ushuaia! Haviem quedat pel dia seguent pero Ushuaia no es massa gran i tot passejant pel carrer principal ens els vam trobar aixi que vam anar a prendre alguna cosa i despres a sopar, va ser una tarda-nit ben entretinguda! L'endema vam quedar amb ells per agafar el "tren del fin de mundo" per anar al parc nacional de les terres del fuego i passar el dia alla, son 7 km de recorregut de tren no particularment espectaculars pero que et porten cap al parc. En el parc vam fer una volta pel cami de costa, unes 3 hores de caminar que tampoc ens va semblar res de l´altre mon, potser les torres del paine i el fitz roy ens han malacostumat! Per compensar, vam fer un bon dinar i una bona xocolata al vespre que ens van sentar d´allo mes be.

L´ultim dia el vam destinar a fer el tour tipic del canal de Beagle, visitant el far des eclaireurs, illes amb fauna i fent un petit passeig en una de les illes. Com a curiositat, s´ha de dir que el far que es visita a Ushuaia no es el del la fi del mon, molta gent s´ho pensa pero n´hi ha un de molt mes lluny. De la mateixa manera, tot i el marketing de la ciutat, Ushuaia no es la fi del mon, hi ha molta terra al sud, un poble, i l´Antartida, pero be... Despres del tour, per dinar, ens vam afartar amb una parrillada buffet lliure on ens vam poder despedir de la carn argentina, la trobarem a faltar, snif!
Aixi doncs, a Ushuaia, tot i no ser la destinacio mes espectacular d´Argentina, hem disfrutat molt gracies a la bona companyia que hem tingut d´en JM i la Yoli. El seguent es agafar un vol des de Punta Arenas a Santiago, i seguidament cap a Brazil a agafar una mica de color abans de marxar cap a Japo i Xina, tenim feina!

Despres de varis dies al Chalten, agafem un bus cap a Calafate primer, i seguidament cap a Puerto Natales, poblet que esta situat a uns 100 km de la seguent destinacio: les torres del paine. Com a curiositat, a Puerto Natales vam anar a sopar en un lloc on feien menjar tipic de Chiloe, i ens van servir vi blanc en una tassa de te, ens van dir que a Chiloe es pren aixi, d'aquesta manera ningu  altre del local sap que s'esta prenent. Hem descobert que aquesta tradicio existeix, pero sospitem que el restaurant servia el vi aixi  d'amagat per no tenir llicencia d'alcohol!
A torres del Paine, la gent tradicionalment camina el circuit anomenat W (4/5 dies), o part d'aquest, nosaltres nomes tenim un dia aixi que, o podem agafar un tour, o llogar un cotxe. Ens decidim per la segona opcio pensant que si hi anem prou aviat ens potser ens podem colar i estalviar-nos l'entrada del parc, com feiem a USA. Aixi que a les 5:30 anem conduint per camins de pedres, o "ripio" com diuen aqui, i arribem al parc nacional cap a les 7 i poc. Pensant-nos que ja estavem dins, ens distreiem mirant cascades, llagunes etc, pero quan avancem una mica mes ens trobem la porteria i toca pagar els 30$ per cap :(
Pero be, estar aviat alla ens va permetre passar el dia complert visitant les diferents zones que es poden accedir amb cotxe: primer la laguna Azul des d'on vam veure 3 mitjes torres (de dalt estaven tapades pels nuvols), la cascada paine, i varis miradors del llac Nordenskjold, que es d'un color blau turquesa molt sorprenent. La millor part pero, va ser el mini-trekking de dues hores cap a un punt anomenat "Mirador Cuernos", des d'on es veien les muntanyes amb forma de banya tipiques, cascades, i varies llagunes d'uns blaus increibles. Com que anavem amb cotxe, vam aprofitar tambe per aparcar aprop del llac grey, i caminar fins una platja des d'on es pot veure el glaciar a la distancia i varis icebergs flotant.
El temps va ser molt cambiant, amb rafegues de vent molt fort, pluja, sol, neu, una mica de tot, es veu que el temps sempre es molt variable en aquesta zona, tot i aixi vam disfrutar molt del dia i del paisatge i ens quedem amb les ganes de tornar a passar-hi mes dies en el futur.

L'endema del trekking sobre el glaciar vam decidir anar a fer una mica de trekking tradicional per gaudir del paisatge de la zona del Chalten. El Chalten esta molt ben organitzat per anar a fer caminades llargues, hi ha varis recorreguts d'unes 7 hores que es poden fer en un dia, per a la gent que esta disposada a acampar tambe hi ha recorreguts mes llargs.En aquesta epoca de l'any les condicions per acampar son molt dures, aixi que ens vam decidir per un parell de recorreguts d'un dia que recomenaven a la oficina d'informacio del parc.
El primer d'aquests no era un circuit sino que de bona hora s'agafava un transport cap a una hosteria situada a 17 km anomenada "el Pilar" i d'aqui s'inicia una caminada d'uns 23 km de tornada cap al Chalten. Mai ens hem equipat tant per un trekking, portavem 5 capes de roba i uns pantalons impermeables que vam llogar el dia anterior, aixo es degut que les condicions climatiques aqui son molt cambiants, el dia anterior havia estat nevant molt aixi que no sabiem que ens trobariem.
El primer trek doncs, anomenat "laguna de los 3" va comencar amb molta fred pero el dia va anar millorant molt. Les primeres 2 horetes son suaus, amb vistes espectaculars d'un glaciar blavos a la muntanya i tambe del Fitz Roy i varies muntanyes del voltant. La vegetacio que ens trobem es molt curiosa, amb arbres vermellosos a la part alta i boscos que semblen encantats mes abaix. Despres d'aixo ve la pujada al mirador de los 3, es una pujada durilla de 500 metres de desnivell amb neu fresca, terreny poc estable i gel pel cami, un repte dificil amb el calcat poc especialitzat que portem, pero amb forca esforc, una hora mes tard estem a dalt. Aqui es veu una panoramica del Fitz Roy, un llac congelat, un riu a la distancia i varis glaciars, realment molt bonic; considerem que tenim sort ja que la visibilitat es molt bona excepte per algun nuvol que tapa part de les muntanyes. A partir d'aqui, 4 horetes de baixada cap al Chalten en un recorregut amb un paisatge genial, ens trobem pel cami varis ocells curiosos, fins i tot ocells picots dels que piquen els troncs. Arribem cansats pero contents a l'hostal, hem tingut forca sort amb el temps i hem gaudit d'uns paisatges patagonics espectaculars.
L'endema iniciem el segon trek, que es en forma de circuit, 3 hores d'anada i 3 hores de tornada, 22 km en total i mes senzillet que el del dia anterior. Aquesta vegada el recorregut va cap a un glaciar, el glaciar torre, on es veu una muntanya tambe anomenada torre i una llaguna amb icebergs. Aquest cami tambe esta molt be, i tenim la sort de trobar-nos un dia primaveral amb el cel forca aclarit que ens permet disfrutar-ho molt.
Hem estat en total 4 nits al Chalten, un poblet petit pero amb molt d'encant, on hem fet les caminades potser mes boniques del viatge fins ara. Amb les piles carregades, marxem cap a Puerto Natales, sort perque torna a nevar al Chalten! La seguent destinacio son les torres del Paine, tothom comenta que es precios, haura de ser-ho molt per superar la zona del Fitz Roy!

Despres del Perito vam decidir anar cap al Chalten, aqui l'anomenen "capital nacional del trekking", des de Peru que no trekkejavem aixi que ja tocava fer una mica d'exercici a la muntanya.
El Chalten esta situat en el Parque Nacional de los Glaciares, i nomes arribar vam notar un fred glaciar, aquest dia nevava molt aixi que no vam fer massa res a part d'anar a llogar material impermeable per fer les excursions.
Com que ens va agradar tant el Perito, vam pensar que seria genial fer una excursio sobre un glaciar amb crampons de gel; molt aprop del Chalten trobem el glaciar mes gran d'Argentina, el Viedma, on per una xifra de pesos forca desorbitada una agencia et porta a fer un "ice-trek". Aixi doncs, la il.lusio va poder mes que els criteris financers, i vam contractar l'excursio, ens van passar a buscar de bon mati i vam passar una hora en un catamerang per arribar al glaciar. Nomes arribar alla un gran tall de gel es va desprendre de manera molt espectacular, seguidament vam aparcar en un lateral i vam iniciar una caminada d'unes dues hores pel gel. Caminar per un glaciar es forca curios, el gel no es compacte sino que es mes aviat com gel picat, els crampons resulten molt efectius per no relliscar. Pel glaciar es poden observar coves de gel de blau intens, rierols d'aigua que van cap a les profunditats i varies muntanyetes de gel de diferents formes. L'excursio va valer la pena tot i que dues hores pel gel es van fer massa curtes i no vam avancar massa distancia. Cap al final de l'excursio els guies ens van servir un licor de baileys amb gel de glaciar, molt bo!
Unes hores despres vam tornar cap al Chalten, el clima havia millorat i vam poder veure per primera vegada el Fitz Roy i tota la cordillera de muntanyes que visitariem els seguents dies.

La proxima destinació ha estat El Calafate, ciutat base per visitar el famosissim Perito Moreno, el tercer glacial més gran d'Argentina i que avança uns dos metres per dia.Tot i els despreniments de gel que s'observen diàriament el Perito és un dels glaciars que es manté estable ja que s'acumula una quantitat similar de neu a la que es va perdent.
Al Perito s'hi pot anar o bé al matí o bé a la tarda cap a la 1, nosaltres vam decidir anar-hi a la tarda per que vam pensar que hi hauria menys gent i realment ho vam encertar de ple, ja que vam acabar sent els únics del parc.
Primer de tot vam agafar un barco que et porta per el llac Argentina i t'acosta força al glaciar i després ens vam dirigir al parc, on es pot caminar per diferents rutes i on pots observar el Perito. Tot i que feia un fred que pelava i nevava una miqueta vam passar les hores esperant algun despreniment i quan finalment en va passar un va ser genial, es una passada el soroll que arriba a fer i la gran quantitat de gel que cau; a més, el fet que estiguessim pràcticament sols en el parc ens va permetre poder escoltar els cruiximents que es produien constantment. El que resulta curiós es que el gel no es tot blanc sino que agafa diferents tonalitats de blaus, ens han explicat que es degut a que el gel esta molt comprimit en alguns llocs.
Va ser una molt bona celebració de Santa Silvia, una experiència inoblidable!

Tot i que els preus eren bastant desorbitats tambe vam decidir anar a veure pinguins, ja que a un parell d'hores de Puerto Madryn es troba la colonia mes gran del mon de pinguins magallanics fora de l'antartica. La veritat es que ens feia molta gracia veure aquests animalons tant curiosos.
Des de fa unes setmanes els pinguins magallanics es troben incovant els ous dels que sortiran els pinguinets d'aqui a un parell de setmanes, per tant la pinguinera es trobava molt tranquila perque els pinguins estaven en el niu. Mentre el mascle o la femella esta incovant els ous, normalment dos, l'altre membre de la parella va a alimentar-se al mar i despres s'intercanvien, a vegades han de nedar 400 km per anar a alimentar-se. Tot i que quan caminen son lentissims, quan els veus a l'aigua son super rapids aixi que 400 km nedats no son tant llargs com 400 km caminats
Per anar a visitar els pinguins vam haver de contractar un tour, per que no hi ha cap altre forma d'arrivar-hi a no ser que lloguis un cotxe, i aquesta opcio ens sortia mes cara, es una pena perque nomes et deixen estar una hora a la pinguinera i la veritat es fa curtissima, l'encant d'aquest lloc es que pots caminar per el mig de pinguins i si be hi ha unes passareles perque la gent hi passi sovint hi ha pinguins que la creuen divertidament. Nosaltres ens haguessim passat hores observant com caminaven o com es tiraven a l'aigua, pero anar amb tours es el que te...
Despres d'això ens vam dirigir al Port Rawson, on el riu Chubut desenboca al mar; es un lloc perfecte per anar a avistar uns dofins anomenats Tonina que no son massa grans i que tenen la particularitat de ser de color blanc i negre, son uns dofins molt amigables i simpatics i solen acompanyar les embarcacions tot fent salts, tambe ens va agradar molt i a mes la mar estava molt mes tranquila que el dia anterior i aixo permetia observar els animalons mes relaxadament
Despres d'aixo i a toc de pito ens van portar cap a un poble que es diu Gaiman, aquest poble va ser una colonia galesa en el temps de les colonitzacions, alla podies anar a fer el te amb pastes, pero aixo ja no ho vam fer, i vam aprofitar per passejar pel poblet i prendre el sol.