Dies mayes 08/31/2009
 
Despres del volca Pacaya vam decidir anar tirant tranquilament cap a Mexic tot passant pels llocs mes recomenats. La primera parada en aquest itinerari era el llac Atitlan, es un llac molt pintoresc que esta envoltat de varis volcans de gran altura. Hi ha varis poblets situats al voltant del llac, vam decidir allotjar-nos a Panajachel, que es el que esta mes ben comunicat per Chicken bus. La cosa que mes crida l'atencio en aquesta zona de Guatemala es que hi ha una gran majoria de poblacio maya, que vesteixen amb indumentaria molt colorida i alegre. Entre ells parlen llengues mayes, i l'espanyol el tenen com a segona llengua. Pel que vam veure, els mayes es dediquen a l'agricultura i a vendre artesanies, curiosament molt pocs s'encarreguen de portar negocis.
Per distreuren's al llac Atitlan vam decidir anar a veure un poblet del llac, el mes bonic segons diuen, anomenat San Marcos de la Laguna; no es el poble mes increible del mon pero el que si que tenen es que s'han especialitzat amb el tema ioga, espiritualitat, meditacio, etc, aixi que es molt relaxat... Com a nota curiosa, hi ha ambient de poble, tothom ens saludava educadament al creuar-nos pels carrerons. El sopar el vam fer a Panajachel, al haver-hi tants de bars i restaurants tothom es fa la competencia oferint "happy hours" molt economics, tant que el mes barat per beure resulta que son els cubates, aixi que per sopar vam fer ronda de cuba libres i gin-tonics de menys d'un euro!
L'endema vam dirigir-nos cap a Chichicastenango, Chichi pels locals, lloc molt conegut pel fet de fer-hi un mercat artesanal maya cada dijous i diumenge. El mercat es una explosio de colors on es pot trobar de tot, al centre tambe es pot accedir a l'esglesia catolica on els mayes fan ritus de la seva propia religio, tot bastant entretingut de veure. De Chichi continuem cap a Xela, ciutat mes gran amb una mica d'arquitectura colonial, i base per anar a les fuentes georginas, on hem estat aquest mati. Les fuentes estan a uns 20 km de Xela, son varies piscines d'aigues termals escalfades pel volca Zunil, amb aixo hem passat el mati ben relaxats i agafant forces pel llarg trajecte de dema cap a San Cristobal de las Casas, ja a Mexic, andele!
Add Comment
 
Antigua i Lava! 08/28/2009
 
De Flores a Antigua hi ha unes 9 hores amb canvi de bus a Guatemala City inclos, vam dubtar si viatjar de dia o de nit, si viatges de nit arribes de dia a Antigua, pero el fet de viatjar de nit no es massa segur, si viatges de dia arribes a Guatemala City de nit i tampoc es massa segur. Al final vam escollir viatjar de dia i no vam tenir cap problema. Aixi doncs despres d'unes 9 hores de viatge i travessar mig Guatemala vam arribar a Antigua.
Antigua es al ciutat mes maca que hem vist a Centre America, es neta i te un aire europeu amb tot de restaurants decorats i molt acollidors, a diferencia dels llocs on hem estat a la resta de Centre America, tambe esta ple de turistes que venen sobretot per aprendre espanyol. El primer dia a Antigua el vam dedicar a passejar per la ciutat i tambe per comprar-nos una mica mes de roba, ja que despres del robatori anem amb ben poca cosa.
L'endema vam decidir anar cap al Volca Pacaya, una de les visites obligatories del nostre viatge, vam decidir fer la visita de la tarda que comenca a les 2 del migdia, nomes de pujar a la furgoneta que ens havia de dur al volca ha comencat a ploure a bots i barrals i la cosa no pintava gaire be, pero al cap de 10 minuts de caminar la pluja ha parat i hem pogut fer l'ascens sense cap problema . La veritat es que tot i que haviem vist moltes fotos i videos la realitat supera la ficcio, es increible poder estar a un metre de la lava i veure com flueix, es bastant perillos perque en alguns moments estas caminant per sobre la lava tapada per rocs, l'escalfor que es sent es una passada semblava que les sabates s'haguessin de fondre en qualsevol moment, pero al final han aguantat! Una noia de l'hotel on estem ens havia donat un parell de consells que ens han estat molt utils com per exemple llogar un basto als nens de baix, ja que quan ets a dalt amb la lava es molt util per veure on trepitjes, tambe ens ha regalat esponjes d'aquelles que es fan al foc, molt tipiques a totes les barbacoes angleses, aixi que hem pogut fer uns "marshmallows" amb la lava del volca. Les vistes que es veuen des d'alla tampoc tenen desperdici, el volca agua es un con perfecte i resulta molt fotogenic.
Add Comment
 
Guatemala 08/25/2009
 
Vam sortir d’Hondures i  ens vam dirigir cap a Livingston ja a Guatemala. A Livingston vam fer nit i l’endema al matí vam agafar una barca que ens va portar cap a Rio Dulce, la barca va fer dues parades, una  d’elles en un campament Maya on ens van explicar una mica que hi feien i com funcionaven, el que a primera vista semblava una trampa per a turistes va acabar sent bastant interessant, el fet mes preocupant que ens van explicar es que segons la religio maya el mon com el coneixem acabara en el 2012, esperem que sigui un error de calcul!
Un cop vam arribar a Rio Dulce vam agafar un bus cap Flores per tal de visitar el Tikal l’endema, Flores és una ciutat molt turística, de fet és una illa al mig d'un llac que es comunica amb terra a través d’una carretera. L’endema a les 3 de la matinada ens vam aixecar per arribar ben d’hora al Tikal. El Tikal són unes ruines Mayes que es troben al mig de la Selva i on si hi vas d’hora pots sentir els animals  i si tens sort veure’n uns quants. La veritat es que es molt relaxant poder caminar practicament en solitari per la selva, tot i que a mesura que es fa tard els turistes van arribant i ja no estas tant sol.
Add Comment
 
 
Despres de San Juan del Sur el nostre seguent objectiu es Roatan. Dormim a la ciutat fronterera de "Somotillo", gens recomenable per cert, fa una calor insuportable i la gent al vespre li dona massa al rom, cosa que crea violents conflictes familiars que es poden sentir des l'hotel.
De Somotillo travessem tot Hondures fins arribar a la Ceiba, lloc des d'on surt el ferry cap a les illes. A Hondures cap problema, hi ha molta policia durant tot el cami, a mes ens expliquen que a Hondures no hi ha un cop d'estat, es una situacio complicada pero el resum es que l'anterior president Zelaya va cometre alguns delictes contra la constitucio, i degut a aixo el seu propi partit l'ha exiliat i reemplacat per un nou president temporal. Tot democratic segons ells, les noves eleccions es celebren aqui 2 mesos i no es pot parlar de cop d'estat ja que els 3 poders (executiu, judicial i legislatiu) encara estan separats.
De tota manera, les embaixades no recomanen viatjar a Hondures i degut a aixo quan arribem a Roatan ens trobem una illa paradisiaca, que esta a disposicio de nosaltres i poquissims turistes mes. Habitualment agost es temporada alta aqui, veiem molta infraestructura turistica pero poquissima gent. Aixo ha jugat a favor nostre ja que hem pogut aconseguir la majoria de coses amb un descompte molt important.
Els primers dies a Roatan els vam dedicar a disfrutar de les platges que son verdaderament caribenyes: sorra blanca, mar de color blau turquesa, aigua cristallina i a 30 graus de temperatura, molt agradable! Una altra cosa bona es que menjar marisc es molt mes assequible que a Catalunya, ja que els  crancs i llagostes viuen localment! Ens vam allotjar a "West End" i per veure la resta de l'illa vam llogar una moto un dia.
Roatan es una de les destinacions mes conegudes en el mon del submarinisme ja que te una barrera de corall de 70 km, segona mes gran despres de la d'Australia. No ens voliem perdre aquesta meravella natural aixi que vam aprofitar per fer snorkeling i tambe el curs complert de submarinisme PADI. El submarinisme va ser una bona experiencia, al principi es fa una mica estrany baixar a tants de metres i poder seguir respirant normalment, pero al cap d'una estona es torna mes natural. Vam fer el curs en un centre anomenat "Anemona" regentat per una noia d'Alicante i dos italians, molt recomanable ja que ens van oferir el millor preu de la zona, i a mes, al no haver-hi altres turistes, vam poder fer classes particulars.
El corall es molt bonic de veure, te molts colors i agafa estructures ben curioses; als peixos tambe els hi deu agradar, ja que numerosos peixos tropicals, tortugues, morenes, etc, desfilen per la zona.
Aquests dies a Roatan ens han anat molt be per recarregar piles i relaxar-nos, a diferencia de "terra ferma" que diuen ells, no hi ha problemes de seguretat i en aquests moments totes les condicions son ideals per passar unes bones vacances. Hi hem passat 8 dies ben distrets i s'ha de dir que ens ha fet una mica de mandra tornar a arrencar.
Seguents objectius ara: sortit pitant d'Hondures, visitar agua dulce, Tikal, Antigua, Pacaya, i anar tirant cap a Mexico city que aqui 12 dies tenim el vol cap a Santiago!
1 Comment
 
 
Amb San Juan del Sur acaba la nostra estada a Nicaragua, la veritat és que després del que ens va passar teniem ganes de deixar aquest país per seguir endavant. Així doncs després de dos dies de viatge hem arribat a la Ceiba a Hondures on ara mateix estem esperant per agafar el ferry que ens portara a Roatán, una illa del Carib, on esperem relaxar-nos i disfrutar de la platja i la vida marina durant una setmana. Segons la lonely planet Internet és forca limitat, per tant, possiblement estarem uns dies incomunicats.

 
Add Comment
 
 
Després de la illa de Ometepe vam decidir arriscar-nos i tornar cap a San Juan del Sur  per intentar veure tortugues, ja que haviem decidit no anar a Costa Rica i voliem veure alguna arribada de tortugues.

Finalment hi va haver prou persones per que la sortida es pogués fer i a les 8 del vespre ens vam dirigir cap a la platja de la Flor, una reserva natural que esta situada a uns 30 km de San Juan del Sur. Després de una mica d’introducció i d’explicar-nos algunes pautes de conducta, com per exemple que no fessim servir el flaix, no posar-se davant de les tortugues per no intimidar-les…vam comencar a caminar sota la llum de les estrelles per la platja a esperar que tinguessim sort i que es produís alguna arribada, perque les nits passades no havien arribat tortugues. No va passar ni mitja hora que una tortuga va arribar, vam poder veure com es desplacava fins al lloc escollit per tal de desovar. És una experiencia increible veure com fan un forat a la sorra i tot seguit es posen a pondre els ous, normalment en ponen entre 60 i 100, un cop han acabat enterren el forat i tapen el rastre que han deixat per tal que els depradadors no poguin trobar els ous, al cap de dos mesos les tortugues sortiran dels ous i totes juntes excavaran el forat per tal de sortir i caminar cap a l’aigua. Diuen que les tortugues sempre tornen a pondre els ous a la platja on van neixer despres d’anys de nedar per tot l’ocea. Despres de la primera tortuga van comencar a arribar altres tortugues, va ser increible, quan vam marxar ja n’havien arribat unes 15 i n’esperaven mes. Vam poder fer un petit video i alguna foto, pero degut a la qualitat de la nova camara i que la llum era molt limitada, les fotos no descriuen la sensació que es viu quan veus un fet tant extraordinari.
Add Comment
 
 
Despres d'estar un parell de dies a Managua per reorganitzar-nos, vam decidir continuar amb la ruta prevista. Volem donar les gracies a tothom pels mails i comentaris de suport, que ningu es preocupi, estem be,  tenim els passaports, targetes de credit i hem comprat les coses basiques de viatge, aixi que el viatge continua.
Primer de tot vam visitar San Juan del Sur, una pintoresca ciutat de costa on es poden fer varies activitats tals com surf, veure tortugues, pescar, etc. Vam arribar cap al vespre i vam poder una de les postes de sol mes maques que hem vist fins al moment a Centre America.
L'endema en Robert va llogar una taula de surf i vam anar a passar el dia a una platja propera, lo del surf va resultar molt divertit, les ones no eren massa grosses pero la sensacio de velocitat quan muntes una onada es indescriptible. Mentre esperavem el bus que ens havia de tornar al poble, vam coneixer un perua que era professor de surf i vam estar xerrant amb ell, ens va donar uns quants consells de surf gratuits, i tambe un munt de consells per visitar el Peru, sobretot de menjar! era un home molt encantador i ens va fer sentir molt be, cosa que s'agraeix. Al vespre voliem anar a veure les tortugues a la Reserva de La Flor, pero al haver-hi lluna plena les tortugues es quedaven a l'aigua, aixi que ens van recomanar que esperessim uns dies que la lluna canviés.
Per fer temps mentre la lluna canvia vam anar un parell de dies a la illa de Ometepe, una illa amb dos volcans que fan que aquesta tingui forma de vuit i que esta al mig del llac de Nicaragua. En aquest cas, l'illa deu valer mes la pena en temporada seca, degut a la pluja i falta de visibilitat no vam pujar a cap volca, pero vam decidir llogar una bicicleta i anar a visitar una de les dues finques que hi havia a prop de la zona on ens vam allotjar. La finca Magdalena es una finca on es produeix cafe i on tambe pots visitar Petroglifos, una mena de inscripcions a les roques que els avantpassats feien per tal d'expressar-se. El guia ens va explicar com funcionava la finca, i tambe vam poder parlar de la politica actual al Pais, tot plegat una conversa forca interessant. Quan ja acabavem, es va posar a ploure i ens vam quedar xops de cap a peus.
A la illa tambe vam aprofitar per banyar-nos, es increible com en un llac hi pot haver tantes onades com havia! Tambe vam aprofitar per llogar un cavall i vam passejar per la platja i per els camins del poble.
Add Comment
 
Un mal dia 08/07/2009
 
Aquest post, possiblement, serà uns dels més durs d'escriure per nosaltres ja que no és per explicar una experiència positiva sinó ben el contrari una especie de malson. Fa uns dies erem a Masaya un poble que es troba a uns 30 km de Managua, eren poc més de les 8 del matí i ens dirigíem cap a San Juan del Sur carregats amb totes les nostres possessions quan vam pujar a un taxi que va resultar ser una trampa per robar-nos tot el que teníem i mes, ja que ens van obligar a donar-los els pins de les targetes i van conduir de caixer en caixer fins que no van poder treure res mes  i ens van abandonar al mig del no res amb només una de les maletes petites que portàvem. Ho hem perdut tot, la camara, l'ordinador, la roba, medicaments... però el mes important que van robar-nos va ser la il·lusió. No podem descriure com ens vam sentir perquè es indescriptible, primer la por de que ens fessin mal durant les dues hores que ens van retenir en el seu cotxe, desprès la ràbia per no haver pogut fer res per aturar-ho, donar mil voltes al que va passar i pensar i si haguéssim fet això...
Aquesta gentussa no només ens ha robat tot el que teníem sinó ha destrossat un somni de dues persones que han treballat per estalviar i han preparat cada detall del viatge amb  il·lusió.
No volem que aquest fet ens impedeixi seguir el nostre camí i trencar el nostre somni, per tant hem decidit que seguirem endavant. Vam passar tres dies a Managua fent la denuncia i mirant fotos de sospitosos, però no va servir de res; vam anar al mercat i vam comprar una mica de roba, una maleta nova i el més essencial per tirar endavant i així ho farem. De moment encara estem una mica tocats i el dia a dia es fa dur ja que ens manquen moltes coses bàsiques, i encara donem voltes al que va passar, però mica en mica ens anem refent i esperem recuperar l'energia del principi ben aviat.
 
5 Comments
 
 
Despres d'Alegria la nostra seguent destinacio es Leon, ja a Nicaragua. Vam llevar-nos ben d'hora per tal d'arribar a una hora raonable pero no ho vam aconseguir. Potser hi ha uns 200 km entre Alegria i Leon, pero el fet d'haver d'agafar 8 (!) busos diferents, creuar dues fronteres, i trobar la carretera tallada per una manifestacio pro-Zelaya a Hondures va significar unes llarguissimes 13 hores de viatge.
La rao principal de venir a Leon era pel fet que aqui es la capital mundial del Volcano Boarding, es tracta de posar-se unes plaques de fusta als peus semblants a l'snowboard i baixar per la sorra i cendra d'un volca. Tambe es pot baixar a l'estil trineu, i hi ha gent que ho fa corrent, en mountain bike, etc...
Els preus per fer aquesta activitat son forca desorbitats, aixi que vam buscar la manera de fer-ho pel nostre compte, malauradament vam perdre el dia intentant-ho :( Per qui ho vulgui fer pel seu compte, el procediment es el seguent: llevar-se ben aviat per tal d'agafar el bus que va cap a Rota, aquest surt a les 5:30 de la "estacion del ferrocarril" a Leon, demanar al conductor que et deixi al trencant del Cerro Negro, caminar 3 km, i un cop al Volca llogar la taula (nomes estil trineu) als guardes de l'entrada per 5$. Tota aquesta informacio no la teniem, a mes no vam arribar a temps per agafar el de les 5:30 perque ens vam perdre, el bus seguent sortia a les 11 i no dona temps per tornar...
Al final doncs, com que no voliem perdre un altre dia, hem contractat l'activitat amb una agencia local i tot i que ens ha fet una mica de mal pagar, ha valgut la pena! Primer de tot hem hagut de pujar el volca Cerro Negro, les vistes estaven molt be i tambe hem visitat una zona on hi havia roques que fumejaven i feien olor a sofre, o el que es el mateix a ous podrits; tambe hi havia vistes a dos volcans mes, un d'ells fumejava. En Robert ha triat baixar dret i la Silvia sentada, anar dret es complicat, les pedretes del volca llisquen molt diferent que la neu, i per tant resulta molt dificil girar o frenar en aquesta superficie, el mes divertit doncs es baixar tipus trineu. La Silvia doncs ha fet be, i en Robert ha decidit provar sentat a mig cami. La pista te forca pendent, deu ser una vermella com a minim, frenar no es tant facil com t'expliquen pero ens ho hem passat molt be!
3 Comments
 
Create a free website with Weebly