Vam deixar Santa Ana per dirigir-nos a Juayua, una ciutat mes petitona i on des del moment que vam baixar del chicken bus ja ens vam sentir molt mes segurs. La nostra intencio  era passar el dissabte i el diumenge a aquesta ciutat, ja que fan una fira gastronomica molt coneguda; pero sense saber com, ens pensavem que era divendres i no pas dissabte, aixi que el final vam arribar el diumenge a Juayua. I ens vam dirigir a la fira gastronomica per dinar, el plats estrella son serp i granota a la brasa, tot i que tambe tenien infinitat mes de menjars, nosaltres al final vam ser mes conservadors i vam menjar conill i xurrasco. Ens hem allotjat a l'hotel Anahuac, 100% recomanable, n'estem molt contents, te molta personalitat i era mes baratet que el de Santa Ana.

Avui hem fet una excursio que organitzava l'hotel a les tres cascades de Santo Domingo, sens dubte l'excursio mes alternativa que hem fet fins el moment, en alguns trams no hi havia cami i el guia feia cami amb un maxet, haviem de creuar multiples vegades el riu per dins amb sabates incloses, n'hi ha que han practicat una nova modalitat inventada avui, el "Tubbing" (veure foto) en Robert ha creuat un tros de riu per sobre un tub que transporta aigua (no ho intenteu a casa). L'unic mal moment ha estat l'atac sincronitzat de desenes de formigues vermelles a les cames, deviem haver trepitjat el seu niu, sort que el riu era aprop! En definitiva ha estat una bona excursio i a la vegada hem pogut parlar molt amb la gent que venia amb nosaltres i que eren tot locals, ha estat un molt bon dia.

Com que El Salvador ens esta agradant mes del que esperavem, hem decidit allargar un pel mes l'estada, i enlloc d'agafar un bus directe cap a Managua dema marxarem cap a Alegria, que es troba cap a l'est del pais i de passada anem fent cami cap a Nicaragua.

Ja som a El Salvador, un pais que te prop de 7 milions d'habitants i que diuen, es el mes poblat de Centre America. Vam arribar a l'aeroport de San Salvador i vam decidir anar directament cap a Santa Ana, ja que la guia que portem en parlava molt be. Despres d'agafar un microbus (i tant micro!) que ens va portar a la capital vam agafar innumerables busos per arribar finalment a Santa Ana, una vegada alla quan erem dalt d'un bus precisament, s'ens va acostar una noia preguntant-nos a on ens dirigiem i quan li vam dir el barri ens va dir que no hi podiem anar ja que era molt perillos i que el lloc on voliem allotjar-nos ja no era un hotel sino que era un altre tipus d'hotel... ens va dir que no anessim sols i es va oferir a acompanyar-nos a buscar un hotel "decent", pero primer l'haviem d'acompanyar a l'esglesia perque havia de fer un  encarrec, va resultar que era "mormo" i el capella ens va recomenar uns quants hotels i ens vam quedar al primer que vam trobar que era el mes humil.
L'endema vam anar a fer el primer trekking a un volca al parque nacional del volcans on n'hi ha tres: el Cerro verde, el Volca de Izalco i el de Santa Ana, aquest ultim es el que vam pujar. Una vegada a dalt ens va sorprendre gratament trobar aigua estancanda en el crater del volca, l'aigua tenia un color verd turquesa degut a la concentracio de sofre. Aquest volca va erupcionar en el 2005 i va matar 3 persones, tot i que ara esta bastant tranquil.
Aquest mateix dia al vespre intentavem anar a un mini centre comercial que hi ha a Santa Ana per tal de conectar-nos a internet i a la parada de bus vam coneixer el Sr Jose, que ens va dir que l'endema no tenia res a fer i que ens passaria a buscar a l'hotel i que ens portaria al llac de coatepeque que esta a prop de la ciutat, la veritat es que ens feia una mica de cosa pero vam acceptar, ja que es veia una persona de fiar. Aixi que el dia seguent al migdia ens va passar a buscar ben puntual i vam anar a fer unes cerveses a un bar amb vistes al llac, mes tard van apareixer part de la seva familia i vam estar conversant amb ells i vam baixar al llac on hi havien xiringuitus i mes tard el Sr Jose ens va dur a casa una amiga seva per que provessim un menjar tipic de El Salvador. Vam passar unes hores molt agradables amb el sr Jose i la seva familia, es increible com persones que no et coneixen de res poden donar-te tant, vam parlar d'Espanya, ja que ell havia viscut durant dos anys a Madrid, de la situacio al El Salvador...Tambe ens van dir que Els Salvadorenys son els mes amigables de tot centre America i de moment hem de dir que es veritat :)
A la nit es celebraven les festes de Santa Ana i just al carrer on hi havia el nostre hotel hi havia un Carnaval, vam passejar i vam poder viure l'ambient de les festes julias com ells les anomenen.

PD: Felicitats a totes les Annes!

Be doncs, diem adeu a la primera etapa del nostre viatge, els Estats Units. Sempre hem pensat que seria la part mes comode i facil del viatge, i quasi sempre ha estat aixi, anar amb un cotxe llogat et permet molta flexibilitat i comoditat, i en casos desesperats fins i tot serveix d'allotjament :)

Ens emportem molt bons records del pais, els paisatges son espectaculars i molt variats (costa, desert, muntanya, roques, canyons, arbres mil.lenaris...). Els americans no tenen gaire bona fama al mon, pero la que ens hem anat trobant ha estat molt simpatica, la pregunta del viatge ha estat "where are you from" i quan els deiem que erem del nord de Barcelona tothom tenia anecdotes de la zona, tot i que alguns deien que els faria gracia anar-hi a veure els "bullfights" (toros)...

Aqui van unes estadistiques de l'etapa de USA:

    -Numero de dies: 24
    -Km conduits: 5300
    -Estats visitats: NY, California, Arizona, Nevada, Utah.
    -Cost per dia: 66.67 EUR cotxe inclos. El pressupost que ens hem marcat son 50 GBP per dia o 57.75 EUR a canvi actual, ens hem passat una mica, era d'esperar a USA...
    -LLocs principals visitats: NY, LA, Costa California, San Francisco, Yosemite, Death Valley, Gran Canyon, Bryce Canyon, Zion, San Diego, Tijuana

El millor

Xerrades nocturnes amb els locals als campings i motels. Els colors canviants i les vistes espectaculars del Canyon. Veure la vida que porten les foques-elefant que et trobes tot conduint per la costa de California. Descobrir que el vi de California pot ser bo (el que haviem provat a Londres no ho era). Patinar per la costa de LA. Quedar amb la couchsurfer a NY per anar amb bici. Sortir del casino de las Vegas 70$ mes rics del que haviem entrat. Meravellar-se caminant entre arbres de milers d'anys a Yosemite.

El pitjor

Menjar massa sovint a cadenes fast food (el menjar de debo era massa car!). Algunes nits que quasi no hem dormit per fred o incomoditat a la tenda. Les sandalies especialitzades anti-olor que ens vam comprar no funcionen! :(

En definitiva, estem contents, el nostre somni d'anar a veure mon ens esta anant be de moment i tenim ganes, il.lusio i curiositat per veure que ens espera en els proxims paisos.

Els animals que ens hem trobat a USA ens han fet molta gracia aixi que els hi dediquem un post per ells solets!

Foques-elefant

Per emplenar el dia que ens quedava, hem anat a San Diego i Tijuana.
San Diego es una ciutat similar a LA, amb mes bon clima, es una ciutat molt gran i nomes hem tingut temps de veure la badia i un parc. Per fer quelcom diferent, hem decidit anar a dinar a Mexic, San Diego i Tijuana estan a tocar i travessar la frontera nomes es questio d'aparcar el cotxe i caminar a peu. D'anada ningu et mira el passaport (l'economia Mexicana deu agrair els gringos que venen a passar el dia), i de sortida tambe es forca senzill, nomes hi ha un control rapidet. Com a curiositat, hem apres que Tijuana es on es va inventar el coctel "Margarita" i tambe l'amanida Cesar (nota: no ho hem pogut verificar!). Tot i que San Diego i Tijuana estan a tocar, quan travesses la frontera et trobes un pais totalment diferent, aquesta ciutat viu del turisme gringo aixi que t'atabalen forca per que els hi compris estris varis, puros cubans, viagra, de tot vaja! Hem anat a dinar a un lloc que ens ha semblat menys turistic i hem provat la nostra primera torta, prou bona!
Escribim aixo des de l'aeroport de LA, esperant el vol que ens portara cap a San Salvador, bye USA!

Despres de passar uns dies de descans i comoditat, vam deixar Las Vegas i ens vam dirigir cap  un dels plats forts d'Estats Units, El Grand Canyon. El Gran Canyon s'ha format degut a l'erosio que ha causat el riu Colorado durant 6 milions d'anys, exposant aixi roques de centenars de milions d'anys, un paradis pels geolegs (i turistes), vaja! Vam arribar poc despres de la posta de  sol i com no, ja no vam trobar allotjament, sabiem que hi havia un lloc en un bosc proper on es podia acampar gratuitament, i cap alla ens vam dirigir, quan vam arribar ja era fosc aixi que vam plantar la tenda on ens va semblar que era mes comode, pero va resultar ser un lloc ple de forats i bonys, el pitjor lloc on hem dormit fins ara sens dubte! Vam posar el despertador ben d'hora per poder veure la sortida del sol des del Grand Canyon, i la veritat es que va valer molt la pena veure com surt el sol en un marc tant incomparable com es aquest lloc. Vam visitar la ruta del "South rim" on tens un bus gratuit (que ja pagues amb l'entrada) i que et va portant de punt a punt, nosaltres vam combinar el bus i caminades, ja que val la pena veure el paisatge, tot i que a mesura que el dia s'aixeca la calor es fa inaguantable. Despres ens vam dirigir cap al "Desert view", alla les vistes van canviant una mica. En definitiva El Canyon s'ha de veure, ja que les fotos no reflexen la profunditat que te en realitat.
Despres de passar el dia al Canyon vam tornar a la carretera i vam dirigir-nos direccio al Zion park, un altre canyon es que es troba a l'estat de Utah, vam decidir parar-nos a dormir en una ciutat a mig cami, on despres de molt buscar vam escollir un motel, ja que voliem dormir una mica be despres de la desastrosa nit i de tot el dia al Grand Canyon. El propietari del motel no feia massa bona pinta pero nomes de parlar-hi vam veure que era un tiu legal i ens vam quedar alla.
L'endema va ser un dia de tranquis, vam decidir visitar primer el Bryce Canyon ja que estava mes lluny i teniem temps per conduir cap alla. Quan vam arribar vam anar a veure un rodeo, bastant enfocat a turistes, pero ens va agradar forca! Per baixar costos vam decidir dormir al cotxe i llevar-nos ben d'hora per entrar gratuitament al park i poder veure la sortida de sol. El Bryce Canyon en realitat no es un Canyon, es un anfiteatre molt espectacular de columnes de pedra (hoodoos) que s'han anat formant durant milions d'anys a causa del proces de congelacio i descongelacio constant que es dona a causa del clima de la zona. Aquest park es un estil totalment diferent al Grand Canyon i ens va sorprendre molt positivament.
Al vespre vam decidir tornar al motel on ja ens haviem allotjat ja que el preu, la comoditat  i la simpatia del propietari ens havien agradat molt. Alla vam poder descansar i al vespre vam fer una barbacoa de carn de xai i bolets, bonissim!
L'endema vam visitar l'ultim park que teniem planejat visitar, el Zion Canyon, potser perque  ja haviem vist tres parks que ens havien encantat o perque el park era molt sec i les cascades estaven sense aigua, aquest parc no ens va acabar d'enganxar. Pero estem segurs que a la primavera quan la neu es desgela deu ser precios!
Ara ja nomes ens queden tres dies als Estats Units i hem decidit passar dos nits a Las Vegas ja que es on l'allotjament es mes barat i despres baixarem a San Diego per tornar cap a Los Angeles on agafarem l'avio cap a El Salvador.

Hem passat 3 dies a Las Vegas, es un lloc que fa molta calor a l'estiu i no es pot fer massa res de dia. Es una ciutat al mig del desert que ha crescut gracies a que molts treballadors van venir aqui per construir un panta gegant (el boulder damm), i sobretot perque l'estat de Nevada va lliberalitzar les lleis de joc i apostes, fent que molts casinos i hotels s'hi installessin.
Nosaltres hem estat allotjats en el "Wild Wild West", un hotel-casino molt baratet (9 EUR per persona) pero que hem estat molt comodes. L'aire acondicionat a les habitacions es fa imprescindible i aquest en tenia, a mes de Jacuzzi i piscina. Hem passat uns dies de relax, un dels dies vam anar a veure la lliga d'estiu de l'NBA, vam poder veure el "derbi" LA Lakers-LA Clippers, pero malauradament els cracs com en Gasol i en Bryant estaven de vacances. Vam poder veure jugar el numero 1 del draft, un tal Griffin, que no ho va fer gens malament.
Tambe hem anat a jugar uns quants dolars (4$) als casinos, i la veritat es que ha estat una molt bona inversio, entre els dos hem guanyat cap a 70$! Els casinos aqui son una passada, estan construits amb molta cura al detall, els que ens han agradat mes son el que representa Nova York, que te muntanya russa i tot, i el de Paris amb la torre Eiffel.
Avui toca tornar a fer ruta amb el cotxe, aqui unes hores ens plantem al Gran Canyon!

Aqui a America, quan vas a la oficina de turisme d'un poble o ciutat, sempre et sugereixen que vagis a visitar "el centre historic"; aixo ens resulta sovint bastant curios, ja que aquests centres historics  no solen tenir mes de 50 o 70 anys! Tot i aixo, a Yosemite si que hem trobat uns exemplars verdaderament historics, son uns arbres anomenats "ciquoia", i que poden arribar a viure mes de 3000 (!!) anys. Son arbres d'aspecte molt majestuos, molt alts i gruixuts, que son resistents a insectes, incendis i fred, tot aixo gracies a una substancia vermellosa que els recobreix, en angles "tanin". El seu unic enemic son ells mateixos, tenen unes arrels massa poc profundes i aixo fa que puguin caure relativament facilment, aquest d'aqui es un arbre de mes de 2 milenis, que va caure fa 300 anys, tot i caiguts es degraden molt lentament!

Despres de conduir durant unes quantes hores mes per la costa Californiana vam arribar a San Francisco. Aquesta ciutat es molt carismatica el Golden Gate Bridge i les pujades i baixades dels seus carrers son els trets mes caractaristics i com no, els tranvies que recorren algunes parts de la ciutat. Avui en dia aquests tranvies practicament nomes els agafen els turistes (inclosos nosaltres) per desplacar-se per les zones mes turistiques. Nosaltres ens ho vam passar d'allo mes be anant drets agafats del costat del tranvia mentre el tranvia puja i Baixa pels carrers i els seus conductors toquen la campana a ritme de rap.
Tambe vam visitar, com no, el Golden Gate Bridge, el pont que probablement tothom coneix pero que poca gent sap que el color del pont es taronja, concretament "international orange" i no vermell.
Tambe ens vam arribar al Lombard street, un carrer que baixa fent ziga zaga i que esta tot decorat amb plantes de temporada. Tampoc ens vam perdre les cases victorianes molt caracteristiques de la ciutat.