Despres del Boulevan Plateau ens tocava tornar a entrar cap a Vietnam, el nostre objectiu era visitar Hoi An, una ciutat costera molt pintoresca. Per anar cap alla vam reservar un bus a traves d'un hindu molt simpatic d'un conegut restaurant de Pakse, segons ell un bus de turistes "VIP", pero el tio ens la va ben fotre. Despres d'esperar una bona estona en una part de Pakse una mica estranya, passa el bus a recollir-nos, i quin trasto de bus, vell i tot ple de sacs d'arros, i amb un espai de cames irrissori, molt mes petit que el que hi ha en un avio de Ryanair, i al cim amb ple de sacs sota els peus! Som els unics turistes i com ve essent normal ultimament, els del bus arreglen tot el paperam per travessar la frontera pels locals i ens ignoren completament a nosaltres, que hem de buscar-nos la vida. Pero be, 14 hores mes tard arribem sans i estalvis a Danang, ciutat a 30 km de Hoi An i ben baldats ens allotjem en un hotel d'alla. L'endema continuem cap a Hoi An i el bus ens deixa davant un hotel molt luxos de 3 estrelles, piscina i tot, on ens ofereixen quedar-nos per poc mes de 8 euros per nit, aixi que sense mirar res mes alla ens quedem, i molt contents que n'hem quedat.
A Hoi An hi ha mes de 400 sastres i es molt tipic fer-se roba a mida aqui, et poden fer un traje ben baratet en menys de 24 hores, vam estar a punt pero despres vam llegir que la qualitat es molt baixa, aixi que potser ho farem a Bangkok o Hong Kong. A Hoi An hem estat passejant pel poble, que es molt bonic, tot i que a cada 4 passes t'atabalen amb un "buy somethiiing... /motorbike?/ boat? / have a look? / cold drink?" i es fa una mica pesat. Vam tenir la sort que vam coincidir amb la festa del catorze dia del calendari llunar, de nit tot el centre esta il.luminat nomes amb espelmes i la gent deixa anar barquets lluminosos pel riu, a mes d'haver-hi espectacles a cada raco. Els que tenen negocis posen ofrenes davant la botiga i cremen papers de colorets, no sabem ben be per que, pero es curios de veure.
El que ens va agradar mes va ser descobrir els voltants de Hoi An, que estan plens de camps d'arros d'un verd molt intens. Vam arribar-nos tambe a les ruines de "My Son" i a les muntanyes de marbre, tot aixo en moto, res de massa espectacular pero el paisatge del recorregut val la pena. Curiosament, els venedors no et deixen en pau ni en moto, quan anavem tranquilament al nostre rollo per una autovia, una noia ens dona conversa tot conduint i ja ens volia portar a la seva botiga. Tot i que els vietnamites son molt pesats a l'hora d'intentar vendre, tambe son molt confiats, el que ens va llogar la moto no ens va demanar ben res per emportar-nos-la, ni tan sols el nom de l'hotel, i en una altra situacio els del restaurant no tenien canvi i ens diuen que passem despres a pagar.
Hoi An es tambe molt conegut per ser la capital culinaria de Vietnam, i es tipic fer cursos de cuina, nosaltres potser vam tenir mala sort pero el menjar no ens va semblar res de l'altre mon, vam menjar millor a Xina o a Laos, aixi que el curs de cuina el farem a Tailandia, on sabem per experiencia que s'hi menja molt be!

Laos era un dels paisos del sud-est asiatic que ens feia mes gracia, potser pel fet que no es gaire conegut encara en quant al turisme, o aixo es el que ens pensavem nosaltres. De Laos hem de destacar la tranquilitat que hi ha, sobretot si vens de Vietnam on no paren d'atabalar-te, es un pais molt menys poblat i la vida aqui es molt tranquila.
Vam entrar des de Vietnam i l'entrada al pais va ser bastant dureta, hem visitat la capital, Luang prabang, i al sud les 4000 illes (no pas totes), i el bolaven plateau. Els llocs principals com Luang Prabang son molt enfocats al turista, pero si t'apartes una miqueta pots coneixer l'autentic Laos amb carreretes sense esfaltar, cases de fusta amb teulats de palla, i gent que viu sense electricitat i altres tecnologies pero que semblen ben felicos...
Tot i que Laos no te cap atraccio principal, es la gent i les zones rurals que el fan atractiu i el sol fet d'anar amb bus o moto i observar la gent com viu ja es una atraccio en si.
En aquest pais ens hem empassat un pilo d'hores tancats en busos plens de sacs d'arros que sovint feien el viatge molt pesat, per tant, des d'aqui recomanem que si l'economia ho permet, s'agafi avio sempre que es pugui, sobretot en els creuaments de frontera Vietnam/Laos.
El millor

• Poder passejar pel mercat nocturn de Luang prabang sense que absolutament ningu ens intentes vendre res, un descans despres de venir de Vietnam
• El massatge que ens vam regalar
• El peix a la brasa del nord i la cuina picanteta del sud, molt bo
• Les cascades de Kuang Xi, no ens imaginavem que fossin tant maques!
• Els temples de Vientiane, molt nets i ben cuidats
• Que els nens i no tant nens ens saludessin amb un afusiu "Sabaideee" (hola/adeu) quan passavem amb la moto
• Els paisatges del bolaven plateau
• Descansar en les hamaques de Don Det
• El bus llitera que ens ha portat de Vientiane a Pakse

El pitjor

• Els 2 creuaments de frontera, i els viatges de bus en general, llargs i incomodes, ens hem sentit com els sacs d'arros que viatjaven amb nosaltres sota els nostres peus.
• Quedar amb el cul quadrat despres d'anar durant hores amb la moto :(
• Que els caixers nomes deixin treure l'equivalent de 70$ i te'n cobrin 3 de comissio cada cop que es treu.
  

En definitiva, Laos ens ha agradat molt, tot i que ens imaginavem un pais mes "verge" en quant al turisme. Em passat 13 dies al pais i hem gastat una mitjana diaria entre els dos de 33 lliures o el que es el mateix de 37 euros, tenint en compte que les vises per entrar al pais ja es van menjar un dia de pressupost. Els allotjaments, sobretot al nord, eren el doble de preu del que la lonely planet indicava, segons els locals aixo es degut a l'alta inflacio que pateix el pais; tot i aixi segueixen siguent barats i la qualitat es bastant alta.

Despres d'uns dies de calma al sud de Laos pugem cap a Pakse de nou per anar a visitar el "bolevan plateau", una esplanada forca elevada del nivell del mar, on es poden trobar cascades, tribus locals, plantacions d'un dels millors cafes del mon, pero sobretot molta vida rural.
Per visitar-lo decidim llogar una moto, una suzuki de 110cc amb marxes manuals ben nova, i un cop para de ploure sortim cap alla. De seguida que entrem al plateau ens trobem amb molta vegetacio i sobretot animals domestics pertot arreu, al mig de la carretera ens trobem: galls, gallines, porcs, vaques, gossos, tots aquests els esquivavem tranquilament amb la moto, pero de tant en tant ens trobavem bufals clavats al mig de la carretera mirant-nos fixament i esbufegant i aixo ja ens feia mes respecte! 
Tot i que el plateau no te cap atraccio estrella, es ben divertit anar fent kilometres, la gent local sempre saluda i somriu, sobretot els nens, amb un efusiu "sabadiii" (hola/adeu). Hem visitat varies cascades (maques pero no tant com les del nord), plantacions de cafe i te, camps d'arros ben verd i moltes casetes de fusta i palla, que es com viuen la gent de per aqui, tot ben curios.
En total hem llogat la moto durant 48 hores i hem recorregut uns 375 km, passant dos nits en poblets, Tadlo, que es molt pintoresc, i Sekong, gens pintoresc, pero els voltants son especialment bonics.

Arribem a Pakse un xic abans de les 7, amb molta son sortim del bus i de seguida es ofereixen portar-nos en un minibus i barco cap a una de les 4000 illes, Don Det; com que estem forca al mig del no-res i no es massa car, acceptem, i despres d'esmorzar be anem fent ruta cap alla i arribem sense cap entrebanc a la nostra destinacio.
A primera vista Don Det sembla forca turistic, hi ha un carrer llarguissim tot ple de cabanyes guesthouse, restaurants, cafes internet, etc, tot d'un estandard molt senzillet, fet de fusta i canyes. Triem una de les cabanyes que te hamaca, tela mosquitera i vistes al riu Mekong i passem la tarda descansant i avancant una mica en els nostres llibres, que estaven forca emocionants. A Don Det l'electricitat ha arribat tot just fa un parell de mesos, abans utilitzaven generadors, aixi que hem vist moltes families aprofitant i instal.lant-se televisors, neveres, etc, sembla que l'electricitat l'estaven esperant amb candeletes aqui. Tot i aixo encara queden moltes cabanyes que no estan connectades i la majoria de la gent viu molt senzillament cuinant amb llenya, rentant la roba i banyant-se al riu, i cuidant animals i petits hortets per menjar. El progres doncs esta arribant molt a poc a poc aqui, i pel visitant aixo es una bona cosa.
L'endema lloguem una bona bici de muntanya per menys de 2 euros i recorrem entera la illa de Don Khon, que esta al tocar de Don Det, travessant un pont. Aqui podem veure cascades, ponts penjants, un monestir amb monjos, i molta vida rural; tambe es veu Cambotja, que esta just al travessar el riu. Els camins son molt pedregosos i ens trobem molts turistes amb rodes rebentades, pero les nostres han aguantat be! Al vespre tenim un tastet del Don Det d'abans ja que se'n va l'electricitat i hem de fer vida amb espelmes.

En principi nomes teniem planejat passar un dia a la capital Laosiana, pero degut a problemes estomacals vam allargar l'estada a dos dies. El primer dia no vam fer massar res, descansar i xupar tele a l'habitacio de l'hostal!
El segon dia ja marxavem cap a Pakse al nord de Laos, pero el bus no marxava fins les 8 del vespre, aixi que per passar el dia vam llogar una bici i vam voltar per la ciutat. Es una capital molt petita, de poc mes de 200.000 habitants, i molt plana, aixi que pedalejant un parell d'hores en bici vam poder veure uns quants temples, l'arc de triomf i varis monuments, tot molt bonic i molt net.
Arriba el vespre i el bus que agafem aquest cop no es un cuxitril com estem acostumats ultimament, sino que aquesta vegada reservem un bus anomenat "king of bus", un bus "majestuos" que te la particularitat que viatges les 11 hores de nit descansant en un llit doble, incloent llencols nets, sopar senzill i aigua! Era forca gracios veure que gent que viatjava sola havien de compartir un llit per la nit amb desconeguts, pero ningu es va queixar :) La unica pega es que el llit era un pel petit per en Robert (175 cm), i que el conductor del bus va estar pitant tota la nit, impedint aixi una mica el son, pero be, tant de bo tots els busos fossin aixi!

Tant bon punt vam tenir el visat per anar a Myanmar tramitat vam deixar Hanoi per dirigir-nos cap a la capital de Laos. De moment deixem Vietnam per uns dies, pero tornarem a entrar per explorar el sud del pais.
El viatge de Hanoi a Vientiane es bastant llarguet, i una mica incomode. Ens van venir a recollir a l'hostal amb una furgoneta bastant competent, fins aqui tot pintava forca be, al cap d'una hora de donar voltes per Hanoi i recollir gent ens van deixar a l'estacio de busos i alla ens van dividir en dos grups, quedant en el nostre grup nomes 5 persones. Estavem una mica estranyats perque nosaltres pensavem que anavem amb un bus turistic, pero va resultar que ens van col.locar en un bus local bastant xungu; quan vam entrar al bus quasi ni podiem caminar pel passadis degut a la gran quantitat de sacs de menjar i productes varis que hi havia...van tardar sis hores en fer la primera parada i quan vam veure que erem al mig del no res i nomes hi havia una mena de xiringuito de menjar montat vam flipar una mica, sobretot la sueca que venia amb nosaltres i que semblava una mica finolis, quan va descobrir que havia de desfogar-se al carrer primer es va negar pero despres per necessitat ho va haver de fer com tothom.... mes tard ens vam parar en una bensinera que estava tancada i vam fer una paradeta de mes de dues hores! Vam acabar deduint que era per esperar que es fes de dia i que la frontera obris les portes; i diguem nosaltres, perque marxar a les 7 de la tarda, si has de fer una parada de dues hores! no seria millor marxar mes tard i no haver de parar, o fer mes paradetes pel cami per poder satisfer les necessitats fisiologiques de la gent?... en fi, per fi arribem a la frontera i sense que ningu ens expliqui on hem d'anar i ploguent a bots i barrals ens busquem la vida i aconseguim els visats, amb pagament de 2$ als policies corruptes inclos!
Una vegada creuem la frontera i entrem a Laos tot canvia, deixa de ploure i fa un solet com feia dies que no veiem amb arc de sant marti inclos! l'autobus fa parades regulars en llocs decents i tot.
Tot i el creuament pesat de frontera que hem viscut, la primera impressio que tenim de Laos no podia ser mes bona, es respira tranquilitat a l'ambient i els paisatges son una passada.
Al  cap de 24 hores arribem a Vientiane i decidim passar al nit alla, la capital de Laos es una especie de poble gran i es que nomes te uns 200000 habitants, es super tranquil, ningu t'atabala, hi ha poquissim trafic... tot i que hi ha forca coses a fer, decidim marxar l'endema cap Luang Prabang, pero aixo ja es una altra historia...

Ja fa 6 dies que estem disfrutant d'un nou pais: Vietnam. Per arribar vam contractar un bus des de Nanning (Xina) a Hanoi, i unes hores despres ja estavem veient el paisatge caracteristic de Vietnam: moltes motos, gent mes fosqueta amb barrets de palla conics i una arquitectura semi-colonial amb balcons i molt de color. 
Hanoi es una ciutat caotica pero amb molta vida, es molt curios el tema de les voreres del carrer, que aqui no es fan servir per que la gent hi passi, sino que s'utilitzen per extendre la llargada de la botiga, aparcar motos, allargar el menjador de casa tot posant tamborets i fent el te, instal.lar una petita cuina i vendre els productes als vianants, etc. A Hanoi tambe es poden visitar temples historics, alguns han sobreviscut la guerra, n'hem visitat un parell, pero no arriben a la complexitat o bellesa dels que hem vist a Japo o Xina.

Des de Hanoi hem agafat un parell d'excursions: una a la "perfume pagoda", un temple budista dins una cova que te forma de boca del drac, aqui s'hi ha d'arribar en una barca de rem i despres es puja a veure el paisatge i la cova. Res de l'altre mon, ja que feia pluja i estava tot tapat, tot i que vam viure un moment semi-comic quan la noia russa que anava a la nostra barca va relliscar al pujar i va caure al riu, pobra.

L'altra excursio que hem agafat es la de Halong Bay. A Hanoi tothom ofereix tours per anar a Halong Bay, i no sabiem si anar-hi pel nostre compte, allotjant-nos a Cat Ba Island, o agafar un tour organitzat com tothom.
Ens vam decidir pel tour 3D/2N, i per un cop no vam optar pel mes baratet i cutrillo sino que en vam agafar un amb una agencia un pel mes cara pero ben recomenada. Ens va sortir molt be ja que vam explorar el paisatge de Halong Bay amb un barco de fusta enorme amb habitacio doble molt comoda i menjar molt bo, i nomes erem 4 persones en el grup. De fet, hi havia mes personal en el vaixell (6!) que tripulants, molt curios! El primer dia vam navegar per les illetes i vam fer varies parades, per visitar una cova, per pujar a dalt d'un turo i visitar la platja, i despres es van portar a fer kayak, on vam poder entrar dins tunels i veure la posta de sol, va ser un dia genial. L'endema teniem un mini-trekking d'un parell d'hores pel parc nacional de Cat Ba, l'illa habitada de Halong Bay, que tambe va estar molt be, era un cami bastant tecnic sense altres turistes, on ens vam parar a visitar una familia que fa 20 anys que viu al parc cultivant verdures i portant animals. Aquell dia tambe va haver-hi kayak i un cop cansats ens van portar a un hotel de Cat Ba, l'allotjament mes luxos que hem estat en aquests mes de 6 mesos de viatge. L'ultim dia del tour es fa mes navegacio per les illes, i despres de dinar ens tornen cap a la capital, on arribem amb les piles carregades i contents de com ha anat tot. A Hanoi ens busquem un hostal dels nostres estandards habituals, no es questio de malacostumar-se, i reservem el bus de 20h que ens portara a Vientiane, capital de Laos.

Hem passat un total de 22 dies a Xina, inicialment no voliem passar-hi tant de temps per la fred que feia al nord, pero els llargs viatges en tren i la tramitacio del visat de Vietnam han allargat l'estada. Hem visitat moltes grans ciutats, masses per el nostre gust, pero es que a Xina hi ha tanta gent, que qualsevol poblet ja te un milio d'habitants. Tambe hem visitat el sud, i aquesta ha estat la zona que ens ha agradat mes.
Tot i la idea preconcebuda que molta gent te, els xinesos no ens han resultat del tot desagradables, ens hem trobat mes gent que parla angles que a Japo, i tothom ens ha intentat ajudar sempre encara que fos fent senyes amb les mans. El tema menjar a vegades ha estat un problema, si no hi ha fotos dels menjars es molt complicat demanar que vols per que a la majoria de llocs no tenen menus en angles i els caracters xinos son del tot impossibles de llegir. El problema afegit es que no pots assenyalar a la gent que esta menjant i dir que et posin el mateix, ja que podries acabar menjant gos o ves a saber que...  El mite que els xinos mengen de tot es confirma, en els mercats pots trobar animals de tot tipus a punt per a ser cruspits...
 
 El que ens ha agradat:

• La gent, ens ha sorpres molt positivament la seva ajuda i, sorprenentment, a vegades simpatia i tot!
• Els hostals, relacio qualitat-preu bonissima, i a mes el personal de tots els hostals on hem estat sempre ens han ajudat en tot!
• Veure els edificis mes alts i moderns que hem vist mai a Shanghai
• Fer "Dumplings" a Xi'an
• Els trens, poder fer 1600 km dormint tranquilament a la teva llitera i menjant noddles com els locals
• Anar en bici per els voltants de Yangshuo
• Poder celebrar l'any nou, sense raims aquest any, pero ben divertit
• Aprendre a cuinar plats xinesos i descobrir que son ben bons quan ens els mengem
• Passejar pels paisatges espectaculars de les terraces d'arros   

 No ens ha agradat tant:

• Les continues escopinyades dels locals a tot arreu
• La temperatura massa freda del pais en aquesta epoca
• Que en el metro de Shanghai hagis de passar les maletes per un detector d'explosius i que ens confisquessin el mata-mosques per ser inflamable! ara el trobem a faltar :(
• La contaminacio de totes les ciutats i la boirina que es crea com a consequencia
• Que no respecten ni un semafor, quan has de travessar una carretera de 6 o mes carrils es tota una odissea...
• Les obres que et trobes a tot arreu, Xina s'esta expandint a ritmes frenetics i els criteris estetics no es pot dir que es tinguin en compte
• La poca quantitat de guerrers de terracota que hi havia al museu de Xi'an :(  

A Xina doncs ens hi hem sentit bastant comodes, pero si haguessim de tornar a planificar el viatge, potser canviariem l'epoca de l'any per anar-hi, ja que els paisatges en general no son massa macos, tot esta sec i fa un fred impressionant; hem vist el potencial dels paisatges i definitivament durant la primavera deuen ser una passada... l'avantatge es que no hi havia massificacio de turistes quan hi hem anat...  
De mitjana diaria entre els dos ens hem gastat 40 lliures o el que es el mateix 45 euros, a destacar que la visa per entrar al pais ens va costar quasi dos dies del nostre pressupost marcat.

Despres fer nit a Guillin, l'endema marxem cap a "les terraces de l'espina dorsal del drago", aquesta vindria a ser la traduccio al catala de la zona amb terraces d'arros que vam anar a visitar. Per arribar, una mica pesat, varies hores en bus local per finalment arribar a un poble rural al mig del no-res, envoltat de terraces i molt pintoresc, anomenat Dazhai. Alla ens vam allotjar en un hostal tot fet de fusta, on vam sopar i passar el vespre molt romanticament, amb espelmes, ja que aquell dia no hi va haver electricitat.
L'objectiu era fer una caminada de 4 o 5 hores cap al poble de Ping'an, tot passant per petits pobles i veient aquest paisatge tant curios que es el de les terraces d'arros; des del segle 13 que els habitants de la zona han anat excavant una mena d'escales a la muntanya que agafen diferents colors segons l'epoca de l'any; ara mateix no hi ha arros aixi que es mes sec, pero en altres temporades es pot veure el paisatge ben verd.
La caminada va comencar molt be, ens vam aixecar ben aviat i feia un dia esplendid, vam anar fent el nostre recorregut i els locals ens anaven saludant efusivament. La majoria del cami estavem sols excepte per un gosset molt simpatic que ens va acompanyar, vam trobar el paisatge realment sorprenent; pel cami vam trobar una dona de la tribu dels cabells llargs, que ens va ensenyar el seu cabell, i realment si, era llarguissim (veure foto!). En aquest punt erem a 20 minuts del poble cap on anavem, pero aqui ens vam desviar cap un lloc equivocat, aixi que vam haver de retrocedir al cap d'una hora, el passeig doncs va resultar encara mes llarg del que haviem planejat. Un cop a Ping'an, un parell de busos locals i ens tornem a plantar a Guillin.
La veritat es que no esperavem res d'espectacular ja que no es la millor temporada per visitar-ho, pero ha estat una grata sorpresa i aquest paisatge tant curios es una de les coses que mes ens ha agradat de Xina.
Ara doncs, ja hem visitat tot el que ens feia gracia i que es pugui fer a l'hivern a Xina, ara toquen dies mes calids ja que ens n'anem cap a Vietnam, passant per Nanning.